30.4.11

Jornada sobre Voluntariat a Manresa

Amb motiu de l'Any Europeu del Voluntariat, el proper 12 de maig tindrà lloc a Manresa una jornada sobre el voluntariat destinada a dirigents associatius.

L'esdeveniment porta per nom Id-entitats i comptarà amb la intervenció de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i ex-director de l'Institut Català del Voluntariat, que farà una conferència i, tot seguit, dinamitzarà un grup de treball.


28.4.11

Sobre la llei d'Economia Sostenible

La llei espanyola de l'Economia Sostenible, recentment promulgada, estableix l'obligatorietat d'elaborar informes de sostenibilitat seguint els passos de Suècia, els Països Baixos i la Xina, on a les empreses estatals se'ls demana que informin sobre el seu acompliment no financer. Altres països, entre ells l'Índia, també estan considerant polítiques similars. A partir de 2012 en endavant, les empreses de titularitat estatal hi estan obligades.

L'obligatorietat legal sobre els informes de sostenibilitat és una mostra real de la seva creixent importància dins del govern i en gran mesura reforça la missió del GRI per fer informes de sostenibilitat pràctica habitual.

La nova llei fa especial èmfasi a la igualtat de gènere i persones amb discapacitat i els mitjans que les empreses de propietat estatal a Espanya.

La legislació també requereix que les empreses amb més de 1000 empleats per produir anualment una Memòria de Responsabilitat Social Corporativa i notificar al "Consell Estatal de Responsabilitat Social de les Empreses / CERS , establerta el 2008. Inscrita en el Ministeri de Treball i Immigració, aquest Consell de Responsabilitat Social Corporativa s'ha compromès amb la promoció de polítiques de responsabilitat corporativa i és considerat una fita en el desenvolupament d'aquest tema a Espanya.

27.4.11

El Banc de Sang i Teixits, reconegut com un dels millors edificis sostenibles dʼEuropa

La nova seu del Banc de Sang i Teixits (BST), situada al districte 22@ de Barcelona, i obra del despatx d'arquitectura SaAS Arquitectes Associats, ha estat finalista als premis europeus d'energia sostenible 'Sustainable Energy Europe Awards 2011'.

L'edifici Dr Frederic Duran i Jordà del BST està construït des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i està concebut com un contenidor flexible, eficient, i saludable, "propi d'una arquitectura serena i sostenible, feta per a durar", assegura Joan Sabaté, director de SaAS.

L'edifici, inaugurat el passat mes de juliol, ja va rebre el premi ENDESA a la promoció immobiliària més sostenible en 2009 entre les promocions exposades al Barcelona Meeting Point 2009 i va ser seleccionat per representar l'estat espanyol en una exposició del Consell d'Arquitectes d'Europa (CAE). La mostra va tenir lloc a la Seu del Parlament Europeu, del 29 de novembre al 3 de desembre, tot coincidint amb el 20è aniversari del CAE. Els Sustaniable Energy Europe Awards s'organitzen dins la Setmana Europea de l'Energia, que va tenir lloc entre el 11 i el 15 d'abril. El BST ha esta seleccionat entre 309 projectes de tot Europa.

El BST ha competit en la categoria 'Living' al costat de 4 projectes més: Harlequin 1, el centre de difusió de la cadena British Sky Broadcasting, a Londres; un projecte de renovació d'edificis plurifamiliars a Bulgària; l'acord sobre eficiència energètica a Alsàcia, França i l'eco-distribuïdor de Toyota a la Rochelle, també en aquest mateix país.

Algunes característiques tècniques

Al BST s'han limitat la mida de les finestres i s'han protegit de la radiació solar. Les obertures ocupen menys del 50% de la superfície de la façana i disposen de vidres selectius, per on penetra el 50% de la llum que rep del sol però només el 30% de la calor. Unes persianes interiors, amb lames horitzontals en forma de mirall, transporten aquesta llum cap a l'interior del local reduint en més d'un 30% l'ús de llum artificial.

També s'ha apostat per la utilització de climatitzadors que permeten el refredament natural amb aire exterior, l'anomenat free-cooling, i la incorporació d'intercanviadors de calor que permeten recuperar el 100% de la calor que emana de l'edifici amb la renovació de l'aire.

Amb aquestes accions la demanda tèrmica de les oficines s'ha reduït a 8kWh/ m2 any de calor i 24kWh/ m2  any de fred, cosa que el situa entre un dels més eficients de la conca mediterrània.
El sistema de producció de fred i calor és també innovador. Es basa en la utilització de compressors centrifugues, amb turbines levitants, condensats per refrigeradores adiabàtiques d'una altísima eficiència energètica, així com climatitzadors amb possibilitat de refredament natural aprofitant l'aire exterior i recuperadors de calor que permeten recuperar el 100% de la calor que emana de l'edifici amb la renovació de l'aire.

L'edifici incorpora millores respecte a la salut i confort interior, i especialment les necessàries per prevenir malalties laborals com la lipoatròfia. Així disposa d'una xarxa de dissipació de radiacions naturals electromagnètiques en la llosa de fonamentació, paviments conductius i materials amb baixos índexs de compostos orgànics volàtils (COV).També s'ha limitat el consum d'aigua potable a través d'equips de baix consum.

La suma d'aquestes estratègies permeten que l'edifici del BST estalviï un 72,12% del consum energètic de climatització (84% en el de la producció de fred) respecte al que requeriria un edifici convencional del mateix ús i fa que sigui un dels edificis pioners en innovació tecnològica i estratègies de lluita contra el canvi climàtic a l'àrea mediterrània.

En aquest sentit, cal destacar que el BST estalvia gairebé un milió i mig de kWh anuals (1.445.600kWh) equivalent al consum anual de 429 habitatges. La reducció d'emissions de CO2 serà de 963 Tm (tones mètriques) anuals, l'equivalent a les emissions de 669 habitatges.
Sostenible.cat
27-04-2011


26.4.11

Newsletter abril 2011

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter d'abril, on reflexionem sobre si la sostenibilitat implica el mateix que la responsabilitat social. A més, hi aportem altres articles i reflexions. Entreu al newsletter en català:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/05/03/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de marzo, donde reflexionamos sobre si la sostenibilidad implica lo mismo que la responsabilidad social. Además, aportamos otros artículos y reflexiones. Entrad al newsletter en castellano:

25.4.11

"Fukushima puede contaminar nuestra alimentación"

Extracte de l'entrevista de la Vanguardia al radiobiòleg del CSIC Eduard Rodríguez Farré


Eduard Rodríguez Farré: "Fukushima puede contaminar nuestra alimentación"
El radiobiólogo del Consejo Superior de investigaciones Científicas considera que los vertidos radioactivos al mar pueden llegar a Europa
Salud | 20/04/2011 
Cristina Mont. Barcelona

¿Cómo nos llega aquí esta contaminación por alimentos?
Yo creía que las exportaciones alimenticias de Japón eran pocas, pero resulta que exportan 3.000 millones de euros en comida al año. Pero el problema no es lo que exporta Japón, sino que lo que se está vertiendo en el mar se incorpora en las llamadas cadenas tróficas largas. En tierra son cadenas tróficas cortas y se quedan en el mismo territorio, como el cesio en el agua de Tokio, si no tenemos en cuenta las exportaciones. Las cadenas largas marinas empiezan en el agua, las moléculas contaminadas del agua pasan al plancton, del plancton puede pasar a los invertebrados, de los invertebrados puede pasar a los vertebrados, de los vertebrados a los vertebrados carnívoros. Además las cantidades se magnifican porqué estos seres las van acumulando y lo concentran. Los peces grandes como el atún o el pez espada concentran cantidades muy grandes de estos contaminantes. Encima muchos de ellos son migratorios y no sabes nunca donde han estado.

¿Aquí vigilaran lo suficiente?¿Podemos comer pescado tranquilamente?
Esta es la pregunta. Los pesqueros españoles están desde el polo norte al polo sur. Incluso muchos pesqueros que son por ejemplo gallegos no están matriculados en España. Están matriculados en el Reino Unido, Argentina... por lo tanto ¿De dónde viene el pescado? Además hay un problema que a mí me ha indignado bastante y es que la Unión Europea ha vuelto a subir los niveles de radiación permitidos en la comida a través de un decreto que se hizo poco después de Chernóbil. Por lo tanto quedan anulados los niveles que se aprobaron el 2006 y se aceptan unos niveles de radioactividad 3 veces superiores por ejemplo en la leche o en muchos animales. Además esto lo aprueban desde Industria, no desde Salud. Por ejemplo, yo estoy en el comité científico de nuevos riesgos para la salud de la Unión Europea y no nos han dejado decir nada de este tema, lo hace el comité de radioprotección que está directamente ligado a Industria. Por lo tanto la decisión de estos niveles está en manos de ingenieros, físicos nucleares... vinculados a la industria.

¿Y con eso qué debemos hacer?
No puedes hacer nada. Ante esto estamos indefensos, no puedes dejar de comer ni comprobar tú mismo la radioactividad. Es un timo. Hace un mes decían que ni en los alimentos se había llegado a los niveles máximos de radioactividad y ahora resulta que lo que podía ser superar los niveles hace un mes ahora es aceptable y por lo tanto se comercializa. Se ha llegado a extremos en que estas normas actuales de la Unión Europea permiten más radioactividad que los mismos japoneses, que ya son bastante laxos con este tema. En Estados Unidos, donde no han cambiado los niveles de radioactividad permitidos en los alimentos, están eliminando leche con cantidades de radioactividad que aquí se permiten. Pero todo esto pasa desapercibido. Y a nivel de consumidor no puedes hacer nada. Para mí el problema más grabe es el pescado. No creo que se importen verduras aquí. 

24.4.11

Els llibres escollits per Sant Jordi

Ahir, diada de Sant Jordi, vaig comprar diversos llibres. Enumeraré els tres que adquirir amb interès professional, un de gestió empresarial a partir d'un cas esportiu, i dos sobre governança, sobre la recerca de solucions en el món actual i les opcions de governança per a una nació que no pot desenvolupar-se dins un marc on el respecte a la diversitat i al dret a decidir és limitat.

Indigneu-vos!, d'Stéphane Hessel, que va ser el llibre de no ficció més venut tant en català com en castellà. L'autor té 93 anys i s'ha convertit en tot un fenomen literari a França gràcies a aquest petit escrit, d'unes 30 pàgines, on fa una crida a la insurrecció pacífica. Es dirigeix sobretot als joves. Els demana que s'indignin davant les desigualtats que imperen en la societat actual i que lluitin per trobar solucions.


El mètode Guardiola, de Miquel Àngel Violan.
« Perquè els líders amb sentit comú obtenen uns resultats descomunals ». Un llibre sobre com adaptar l’exitós model de Josep Guardiola al front del Barça a qualsevol organització. Els 7 títols aconseguits per Pep Guardiola en dos anys al front del FC Barcelona palesen que estem davant un líder excepcional que basa en el sentit comú l’obtenció de resultats descomunals. L’autor analitza els valors que han fet de Pep Guardiola el millor entrenador de futbol del món i del Barça un model mundial d’excel·lència made in Catalonia.

Camins de democràcia. De l'autonomia a la independència, de Ferran Requejo. “Democràcia”, “llibertat”, “autogovern”, “drets”, “justícia”, “benestar” signifiquen avui coses diferents a les que significaven fa només unes poques dècades. Davant de la complexitat present, necessitem pensar cada vegada millor, d’una manera més refinada, per tal de copsar o de poder simplement descriure adequadament la realitat que ens envolta i, eventualment, per tal de poder-la transformar. Aquest és l’objectiu d’aquest llibre, escrit amb la concisió i la claredat de pensament a què obliguen les col·laboracions periodístiques. La primera part, “Catalunya: de l’autonomia a la independència”, tracta la qüestió del reconeixement i de l’autogovern de Catalunya a partir del procés de reforma de l’Estatut d’autonomia i fins a la sentència recent del Tribunal Constitucional. L’autor hi justifica el pas de la defensa del model que anomenava “federalisme plurinacional” a la defensa d’una posició independentista per al futur de Catalunya, després de constatar la rigidesa de l’unitarismeque caracteritza tant les dues forces polítiques espanyoles (PSOE i PP) com la Constitució espanyola i les principals institucions de l’estat. Les altres parts del llibre fan referència al debat actual sobre la qualitat i la transformació de la democràcia (la multiculturalitat, la laïcitat i la desafecció), la globalització –amb un accent en els reptes ecològics–, i, en darrer lloc, a darrers descobriments científics que incideixen en la ciència i la filosofia polítiques a inicis del segle XXI. Podeu veure'n una mostra aquí.


Fins a un total de nou llibres, també vaig adquirir ahir: Dicciomàrius, de Màrius Serra; i Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes, de Josep Lluís Martín. Molts altres que m'haurien agradat no van entrar a la selecció. Per exemple, La República Islàmica de Catalunya, de Pilar Rahola, que no l'he comprat per manca de temps per a llegir-lo, tot i que crec que aporta algunes reflexions políticament incorrectes que avui són necessàries per no morir de bonisme. Podeu llegir aquest fragment d'entrevista a l'autora a l'Ara:

Tan mal ens ha fet el bonisme?
És un desastre: ha substituït les idees per les consignes, els debats per les pancartes. Si davant d'un problema que és real, no actues amb arguments i solidesa intel·lectual, acaben actuant els demagogs feixistes. Això ho han après els francesos, ho saben els alemanys, en són conscients els holandesos i ho comencen a tenir molt clar els anglesos. Aquí encara no ens en hem assabentat.
N'està segura que el de França és el camí a seguir?
El llibre pretén obrir el debat francès a Espanya. A França, qui sobretot afronta l'amenaça del radicalisme amb molta claredat i valentia són dones musulmanes exiliades, que vénen de l'Iran o de Síria, i que han aixecat la veu d'una manera contundent. El debat francès l'hem d'exportar. N'hem de parlar obertament, sense por, sense ambigüitats, sense correcció política.
Denuncia que ni el Barça s'ha escapat d'aquesta amenaça, per l'acord amb la Fundació Qatar.
L'acord amb la Fundació Qatar és una derrota moral del Barça. Estic convençuda que la direcció del club només va veure el color dels diners quan va prendre aquesta decisió. Aliar-se amb una fundació que homenatja cada any un líder espiritual que es diu Yusuf al-Qaradaui, un home que creu en la mutilació genital i la lapidació, significa pervertir la samarreta del Barça.

22.4.11

Sant Jordi, roses i RSE a Ona Mallorca

Fa uns minuts m'han entrevistat  a l'emissora de ràdio Ona Mallorca, per comentar com la cultura popular també ha d'integrar la responsabilitat social ja que també pot produir impactes negatius insospitats, com el que expliquem en aquest article sobre les roses que regalem per Sant Jordi:


Dels gairebé sis milions de roses que es regalen a Catalunya per Sant Jordi, el 60% són importades, la majoria de Colòmbia i una de cada 5 d’Equador. A banda dels problemes ambientals i de salut, el que més indigna és la situació laboral ja que el 80% de les treballadores són dones que són acomiadades quan queden embarassades, l'horari regular és de 10 o 12 hores i es fan moltes hores extres sense remuneració especial, els contractes són de molt curta durada, el sou no arriba ni a la meitat de la cistella bàsica. Del que nosaltres paguem per una rosa colombiana només n’arriba a les butxaques de les treballadores un 2'5%.
Llegiu-lo sencer: Sant Jordi i la Responsabilitat Social

www.onamallorca.cat
www.rtvmallorca.cat

Consum responsable de productes del mar


[ca] Us proposem aquesta guia sobre el consum responsable de peix
[es] Les proponemos esta guía sobre el consumo responsable de pescado

El pescado es la fuente principal de proteínas animales para más de mil millones de personas, además de suponer la máxima producción de renta para millones de familias en el mundo. Si además tomamos en consideración la gran variedad de seres vivos presentes en los mares y las propiedades de las aguas, queda claro el rol indispensable que desempeñan los océanos también en la tutela de la biodiversidad y del clima. Y sin embargo, en la actualidad, los mares se encuentran en un estado de gran sufrimiento.

A lo largo de los siglos el hombre ha considerado el ambiente marino como una fuente inagotable, pero los especialistas concuerdan en que los recursos oceánicos no sólo no son ilimitados sino que se encuentran ya en un estado de degradación preocupante. La explotación del mundo marino por parte del hombre no es un comportamiento reciente, pero en las últimas décadas ha sufrido una aceleración brusca: los avances tecnológicos y el redimensionamiento de las distancias geográficas han convertido la pesca en una amenaza para la biodiversidad de los océanos. Entre las principales causas que gravan sobre la vida dentro y alrededor de los océanos no está sólo la sobrepesca, sino también las técnicas de pesca y acuicultura que a menudo resultan invasivas y destructivas, los revertidos al mar de peces comercialmente poco atractivos, la pesca pirata, la contaminación y los cambios climáticos.

La diferència entre sexe i gènere

Us donem a conèixer l'article d'Ignasi Roca sobre el llenguatge de gènere, on el catedràtic sosté la diferència entre sexe i gènere.
TOTES LES CATALANES SÓN CATALANS, I MOLTS CATALANS TAMBÉ CATALANES
Ignasi Roca, catedràtic d‟universitat

La progressiva adopció i consegüent expansió de la pràctica del “doblet de gènere” en frases com ara *els catalans i les catalanes és legítima causa d‟alarma individual i col·lectiva, per motius paral.lels als explicats en detall en l‟article “Todas las vascas son vascos, y muchos vascos también vascas. Género y sexo en el castellano” (Boletín de la Real Academia Española, tomo LXXXIX, cuaderno CCXCIX, enero-junio de 2009, pp. 77-117): 1) falsedat de les premisses de l‟argument que la suporta, i per tant manca de veracitat de la conclusió; 2) gravetat de les conseqüencies. En aquesta nota explicaré breument, i espero que clarament, aquests dos vessants de la qüestió. Les demonstracions es faran amb oracions del català, sia legítimes, sia anòmales (*), per a comparar-les i descobrir-hi les causes de la diferència [...]
Article

21.4.11

Valorar el compromís davant decisions difícils

Amb motiu de l’anunci d’acomiadaments fet per una empresa significada en la Responsabilitat Social, fem una reflexió oberta, partint del convenciment que davant les situacions difícils es pot valorar la profunditat del compromís

Diferents actituds davant la crisi

Davant decisions difícils es pot valorar la profunditat del compromís d'RSE. Aquí veiem unes mostres que ens projecten missatges completament diferents:
  1. Fa uns mesos recollíem la notícia segons la qual La Caixa havia optat per retallar costos però amb el criteri de no fer una política d’acomiadaments. Una bona pràctica interessant. També volem citar el cas d’una cooperativa com Suara que és el resultat d’un procés de fusió de tres entitats prèvies, fet sense provocar cap acomiadament. Em semblen dos casos interessants d’organitzacions grans i mitjanes que estan aguantant la crisi des de la responsabilitat social. 
  2. Però no tothom s'ho pot permetre: fa uns dies llegíem que el tancament de PC City suposarà uns 200 acomiadaments a Catalunya, ja que la multinacional britànica de distribució informàtica ha decidit el tancament de les 34 botigues que té a l'Estat –sis a Catalunya–, i la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació que afectarà els 1.224 treballadors de la plantilla. No és una bona noticia, però aquesta decisió, que es justifica per "la progressiva caiguda del consum, les pèrdues acumulades per la cadena i el plans del grup de centrar la seva activitat en botigues combinades d'informàtica i electrònica", es veu complementada per una voluntat de traspasar les botigues a altres grups de distribució cosa que podria garantir una millor sortida per alguns treballadors. 
  3. Tanmateix, la mala pràctica per excel·lència no és ni de bon tros aquesta darrera. La pitjor pràctica és quan enmig d’una crisi gravíssima es pretén acomiadar milers de persones per part d’una empresa amb beneficis espectaculars: només un dia després d'anunciar que pretenen acomiadar el 20% de la plantilla (6.400 llocs de treball) els pròxims tres anys, Telefónica ha proposat un pla d'incentius a llarg termini en accions per premiar els seus directius amb 450 milions d'euros". 
L’actitud de Telefónica

No voldria fer un discurs de radicalitat contra l’RSE d’algunes companyies però sembla fora de dubte que l’anunci de Telefónica se situa als antípodes del discurs de compromís amb què ha volgut presentar-se davant la societat en els darrers anys.
  • Algú podria interpretar que fins ara tot ha estat merament una acció cosmètica, si bé aquesta companyia ha tingut un model de gestió de l’RSE i ha desenvolupat unes bones pràctiques que negarien una afirmació tan reduccionista.
  • En el sentit contrari, podríem creure que l’RSE ha estat veritablement un compromís de fons però que ara sobtadament s’ha trencat per raons que desconeixem i que es vincularien amb un profund canvi d’estratègia. Aquest supòsit també es faria estrany per la manera tan contundent d’expressar-se negant el passat i destruint el sentit de la reputació creada.
  • La interpretació més moderada –i per la qual m’inclino- seria que l’RSE ha estat a Telefónica un compromís de fons però que no ha arribat a situar-se en termes de màxim nivell estratègic, i que volen fer-ne una gestió acurada però que no ha d’obstaculitzar ni condicionar la presa de decisions de l’alta direcció.
Si aquesta opinió fos certa, voldria dir que aquesta companyia ha arribat lluny en la seva RSE perquè ha tingut un equip de persones que hi han cregut i que l’alta direcció s’hi ha sentit còmode i ho ha apadrinat en tant que li permetia millorar en aspectes reputacionals i fins i tot en aspectes d’innovació de producte, entre d’altres. De fet, la professionalitat i compromís de persones com Alberto Andreu està fora de dubte. Però intueixo que l’alta direcció no hauria tingut mai un compromís amb els valors de fons que suposa l’RSE.

Deixar de parlar d’RSE i preferir la sostenibilitat

Aquesta interpretació em permet corroborar la interpretació d’un altre fet recent. Fa pocs dies, Telefónica anunciava que a partir d’ara farà servir l’expressió sostenibilitat corporativa en lloc d’RSC o RSE, adduint que la paraula social podia confondre’s amb acció social.

Santa innocència! Fa anys que tothom sap que la paraula social d’RSE no vol dir assistencial sinó que responsabilitat social vol dir responsabilitat davant la societat. Sorprèn que a aquestes alçades es torni a obrir un debat nominalista superat.

Més aviat m’inclino a pensar que el problema no era tant la paraula ‘social’ com la ‘responsabilitat’. Parlar de sostenibilitat posa l’accent en els temes ambientals, on l’empresa es troba més còmode ja que desfocalitza per exemple els de bon govern.

I encara que vulguem entendre la sostenibilitat en el sentit modern, més ampli, que comprèn el triple compte de resultats, és evident que no és el mateix parlar de sostenibilitat que de responsabilitat. Mentre que la sostenibilitat posa el focus en els impactes, l’RSE equilibra els focus entre el compromís ètic i els resultats d’impacte per mitjà de la gestió de l’RSE, la correcta identificació de la materialitat i dels partprenents, el diàleg amb aquests, la rendició de comptes en el sentit complex de l’accountability...

Tinc la sensació que la desaparició de responsabilitat i de social no és tant una decisió de l’equip d’RSE sinó un requeriment de l’alta direcció per tal de limitar-se a la sostenibilitat entesa com un concepte més reduït. El discurs de construir una empresa sostenible econòmicament en un entorn sostenible ambientalment li és més còmode que parlar d’exercir la responsabilitat enfront d’una societat integrada per grups d’interès.

Primer la llei, segon la missió, tercer l’RSE

Sens dubte no és res del que Telefónica no es pugui recuperar. Fins i tot si les hipòtesis que he explicat fossin certes, sempre es pot corregir, ja que la retallada encara no és més que un anunci d’intencions que cal veure com acabarà, especialment si el govern fa el que li toca que és forçar que les prejubilacions corrin a càrrec de l’empresa. Però si no és així, la companyia telefònica corre el risc d’inscriure novament el seu nom a la història de l’RSE.

  • Primer fou quan va provocar un replantejament de les memòries després d’haver publicat la que públicament es va qualificar de totxo infumable. En el fons va ser positiu perquè va marcar un punt d’inflexió i va obligar a reflexionar sobre la quantitat i qualitat dels continguts, i la presentació concebuda com a mer document pdf o la seva customització per a grups d’interès.
  • La nova inscripció als annals de l’RSE pot ser ara si realment succeeix que una de les companyies que havia jugat més fort en aquest model de gestió ara deixa clar que no es tractava d’una estratègia transversal i global sustentada en valors corporatius sinó que era un enfocament departamental. Aleshores s’entendria no solament la decisió d’acomiadar el 20% de la plantilla sinó el conjunt de les males pràctiques vinculades al servei, tant d’atenció a la clientela o de joc net amb la competència, com sobretot les que expliquen per quin motiu les limitacions a la velocitat d’internet suposen un fre a la competitivitat de les empreses locals enfront d'altres països.

En aquest sentit, he de confessar que veuria amb bons ulls que la companyia retallés la seva RSE si fos un pas necessari per a invertir en bon servei. El primer és complir amb la llei, després portar a terme la missió amb qualitat, i finalment fer un pas més mitjançant l’RSE.

De fet, no és ben bé així, perquè l’RSE no és fer més sinó fer diferent allò que es fa, però entenguin que em refereixo en aquesta priorització a tota aquella dimensió de l’RSE que és més complementària, un valor afegit. I el problema és que no sembla que es vulgui invertir en millores de servei: de fet, ara ja ni parlen de l’objectiu dels 100 megas!

Un servidor és accionista d’aquesta companyia tot i que fa anys que vaig deixar de ser-ne client. Incoherent? Entenc que era implícit a la seva proposta de valor: millor recollir-ne el benefici que patir-la com a abonat. Però tot té un límit, i si l'empresa mostra obertament que el benefici és el criteri únic per damunt de qualsevol altra consideració ètica potser alguns accionistes amb una composició de criteris més complexa decidiran distanciar-se’n.

Article en PDF (2 fulls)

Articles relacionats:

  • TELEFÒNICA I ÈTICA? "Què no ho vèiem nosaltres, pobres mortals, que això ja no es podia sostenir i que calia externalitzar els serveis a d’altres empreses? ". Francesc Sanuy
  • La Generalitat multa Telefónica per 'publicitat enganyosa' i 'clàusules abusives'. L'Agència Catalana del Consum (ACC) ha imposat una multa de 55.000 euros a Telefónica per vulnerar els drets dels consumidors, segons ha informat en un comunicat el Departament d'Empresa i Ocupació. S'han imposat dues sancions diferents. La primera, de 30.000 euros, per 'publicitat enganyosa' arran d'uns anuncis que apareixien a la seva pàgina web sobre el servei d'ADSL 24h més trucades. La segona, que suma 25.000 euros, s'ha imposat per incloure 'clàusules abusives' per als consumidors en els contractes, com ara la vinculació del contracte a la voluntat de l'empresari o la renúncia al fur del consumidor.
PD: Un directiu de telefònica juga amb el mòbil mentre acomiada 8.500 empleats. Enxampat infraganti un directiu de Telefònica jugant amb el mòbil mentre l'empresa aprovava tirar endavant un ERE per acomiadar a 8.500 treballadors

Valorar el compromiso ante decisiones difíciles

Con motivo del anuncio de despidos hecho por una empresa significada en la Responsabilidad Social, hacemos una reflexión abierta, partiendo del convencimiento de que ante las situaciones difíciles se puede valorar la profundidad del compromiso

Diferentes actitudes ante la crisis 

Ante decisiones difíciles se puede valorar la profundidad del compromiso de RSE. Aquí vemos unas muestras que nos proyectan mensajes completamente diferentes:
  1. Hace unos meses recogíamos la noticia según la cual La Caixa había optado por recortar costes pero con el criterio de no hacer una política de despidos. Una buena práctica interesante. También queremos citar el caso de una cooperativa catalana como Suara que es el resultado de un proceso de fusión de tres entidades previas, hecho sin provocar ningún despido. Me parecen dos casos interesantes de organizaciones grandes y medianas que están aguantando la crisis desde la responsabilidad social. 
  2. Pero no todo el mundo se lo puede permitir: hace unos días leíamos que el cierre de PC City supondrá unos 200 despidos en Catalunya, ya que la multinacional británica de distribución informática ha decidido el cierre de las 34 tiendas que tiene en el Estado y seis en Cataluña-, y la presentación de un expediente de regulación de empleo que afectará a los 1.224 trabajadores de la plantilla. No es una buena noticia, pero esta decisión, que se justifica por "la progresiva caída del consumo, las pérdidas acumuladas por la cadena y el plan del grupo de centrar su actividad en tiendas combinadas de informática y electrónica", se ve complementada por una voluntad de traspasar las tiendas en otros grupos de distribución lo que podría garantizar una mejor salida para algunos trabajadores. 
  3. Sin embargo, la mala práctica por excelencia no es ni mucho menos esta última. La peor práctica es cuando en medio de una crisis gravísima se pretende despedir miles de personas por parte de una empresa con beneficios espectaculares: sólo un día después de anunciar que pretenden despedir al 20% de la plantilla (6.400 puestos de trabajo) los próximos tres años, Telefónica ha propuesto un plan de incentivos a largo plazo en acciones para premiar a sus directivos con 450 millones de euros".
La actitud de Telefónica

No quisiera hacer un discurso de radicalidad contra la RSE de algunas compañías pero parece fuera de duda que el anuncio de Telefónica se sitúa en las antípodas del discurso de compromiso con que ha querido presentarse ante la sociedad en los últimos años.
  • Alguien podría interpretar que hasta ahora todo ha sido meramente una acción cosmética, si bien esta compañía ha tenido un modelo de gestión de la RSE y ha desarrollado unas buenas prácticas que negarían una afirmación tan reduccionista. 
  • En el sentido contrario, podríamos creer que la RSE ha sido verdaderamente un compromiso de fondo pero que ahora repentinamente se ha roto por razones que desconocemos y que se vincularían con un profundo cambio de estrategia. Este supuesto también se haría extraño por la manera tan contundente de expresarse negando el pasado y destruyendo el sentido de la reputación creada. 
  • La interpretación más moderada -y por la que me inclino- sería que la RSE ha sido en Telefónica un compromiso de fondo pero que no ha llegado a situarse en términos de máximo nivel estratégico, y que quieren hacer una gestión cuidada pero que no obstaculize ni condicione la toma de decisiones de la alta dirección. 
Si esta opinión fuera cierta, significaría que esta compañía ha llegado lejos en su RSE porque ha tenido un equipo de personas que han creído en ella y que la alta dirección se ha sentido cómoda y lo ha apadrinado en tanto que le permitía mejorar en aspectos reputacionales e incluso en aspectos de innovación de producto, entre otros. De hecho, la profesionalidad y compromiso de personas como Alberto Andreu está fuera de duda. Pero intuyo que la alta dirección no habría tenido nunca un compromiso con los valores de fondo que supone la RSE.

Dejar de hablar de RSE y preferir la sostenibilidad

Esta interpretación me permite corroborar la interpretación de otro hecho reciente. Hace pocos días, Telefónica anunciaba que a partir de ahora utilizará la expresión sostenibilidad corporativa en lugar de RSC o RSE, aduciendo que la palabra social podía confundirse con acción social.

¡Santa inocencia! Hace años que todo el mundo sabe que la palabra social de RSE no significa asistencial sino que responsabilidad social significa responsabilidad ante la sociedad. Sorprende que a estas alturas se vuelva a abrir un debate nominalista superado.

Más bien me inclino a pensar que el problema no era tanto la palabra 'social' como la 'responsabilidad'. Hablar de sostenibilidad hace hincapié en los temas ambientales, donde la empresa se encuentra más cómodo ya que desfocalitza por ejemplo los de buen gobierno.

Y aunque queramos entender la sostenibilidad en el sentido moderno, más amplio, que comprende la triple cuenta de resultados, es evidente que no es lo mismo hablar de sostenibilidad que de responsabilidad. Mientras que la sostenibilidad pone el foco en los impactos, la RSE equilibra los focos entre el compromiso ético y los resultados de impacto por medio de la gestión de la RSE, la correcta identificación de la materialidad y de los grupos de interés, el diálogo con estos, la rendición de cuentas en el sentido complejo de la accountability...

Tengo la sensación de que la desaparición de responsabilidad y de social no es tanto una decisión del equipo de RSE sino un requerimiento de la alta dirección para limitarse a la sostenibilidad entendida como un concepto más reducido. El discurso de construir una empresa sostenible económicamente en un entorno sostenible ambientalmente le es más cómodo que hablar de ejercer la responsabilidad frente a una sociedad integrada por grupos de interés.

Primero la ley, según la misión, tercero la RSE

Sin duda no es nada de lo que Telefónica no se pueda recuperar. Incluso si las hipótesis que he explicado fueran ciertas, siempre se puede corregir, ya que el recorte no es más que un anuncio de intenciones que hay que ver cómo acabará, especialmente si el gobierno hace lo que le toca que es forzar que las prejubilaciones corran a cargo de la empresa. Pero si no es así, la compañía telefónica corre el riesgo de inscribir nuevamente su nombre en la historia de la RSE.
  • Primero fue cuando provocó un replanteamiento de las memorias después de haber publicado la que públicamente se calificó de ladrillo infumable. En el fondo fue positivo porque marcó un punto de inflexión y obligó a reflexionar sobre la cantidad y calidad de los contenidos, y la presentación concebida como mero documento pdf o su customización para grupos de interés. 
  • La nueva inscripción en los anales de la RSE puede ser ahora si realmente sucede que una de las compañías que había jugado más fuerte en este modelo de gestión ahora deja claro que no se trataba de una estrategia transversal y global sustentada en valores corporativos sino que era un enfoque departamental. Entonces se entendería no sólo la decisión de despedir al 20% de la plantilla sino el conjunto de las malas prácticas vinculadas al servicio, tanto de atención a la clientela o de juego limpio con la competencia, como sobre todo las que explican por qué motivo las limitaciones a la velocidad de internet suponen un freno a la competitividad de las empresas locales frente a otros países. 
En este sentido, debo confesar que vería con buenos ojos que la compañía recortara su RSE si fuera un paso necesario para invertir en buen servicio. El primero es cumplir con la ley, después llevar a cabo la misión con calidad, y finalmente dar un paso más mediante la RSE.

De hecho, no es exactamente así, porque la RSE no es hacer más sino hacer diferente lo que se hace, pero entiendan que me refiero en esta priorización en toda aquella dimensión de la RSE que es más complementaria, un valor añadido.Y el problema es que no parece que se quiera invertir en mejoras de servicio: ¡de hecho, ahora ya ni hablan del objetivo de los 100 megas!

Un servidor es accionista de esta compañía aunque hace años que dejé de ser cliente. ¿Incoherente? Entiendo que era implícito en su propuesta de valor: mejor recoger el beneficio que padecerla como abonado. Pero todo tiene un límite, y si la empresa muestra abiertamente que el beneficio es el criterio único por encima de cualquier otra consideración ética quizás algunos accionistas con una composición de criterios más compleja decidirán distanciarse.

Artículo en catalán en PDF (2 hojas)

Artículos relacionados:
  • TELEFÓNICA Y ÉTICA? "¿Qué no lo veíamos nosotros, pobres mortales, que eso ya no se podía sostener y que había que externalizar los servicios a otras empresas?". Francesc Sanuy
  • La Generalitat multa a Telefónica por 'publicidad engañosa' y 'cláusulas abusivas' . La Agencia Catalana del Consumo (ACC) ha impuesto una multa de 55.000 euros a Telefónica por vulnerar los derechos de los consumidores, según informó en un comunicado el Departamento de Empresa y Empleo. Se han impuesto dos sanciones diferentes. La primera, de 30.000 euros, por 'publicidad engañosa' a raíz de unos anuncios que aparecían en su página web sobre el servicio de ADSL 24h más llamadas. La segunda, que suma 25.000 euros, se ha impuesto por incluirse cláusulas abusivas 'para los consumidores en los contratos, como la vinculación del contrato a la voluntad del empresario o la renuncia al fuero del consumidor.

20.4.11

Lliurat els premis a l'Excel·lència Empresarial


S'han lliurat els premis a l'Excel·lència Empresarial de la Xarxa Laboral del Raval, en l'acte que va tenir lloc el 13 d'abril a la sala d'actes del Museu Marítim i del qual us vam informar.

Els premis tenen com a finalitat distingir a les empreses i agrupacions empresarials que hagin implementat amb èxit els valors de la responsabilitat social, contribuint activa i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental, havent adquirit un compromís vers al desenvolupament de la comunitat.

En el marc de la Jornada es va fer la presentació del projecte "Raval, Territori Socialment Responsable", i Josep Maria Canyelles hi va fer una intervenció sobre Territoris Socialment Responsables

Els guardonats en els diferents categories ha estat:
  • Premi a la gran empresa socialment responsable: Perfumeries La Balear
  • Premi a la mitjana empresa socialment responsable: L'Hotel Barceló Raval
  • Premi a la petita empresa socialment responsable: Basar Vidal
  • Premi a la institució sociocultural socialment responsable: La Fundació Pere Relats
La Xarxa Laboral del Raval ha decidit atorgar mencions especials a:
  • L'Eix Sant Antoni
  • Ana Sabater – Servei domèstic i atenció domiciliaria
  • Julian Garcia
  • Ravaltext
  • NORAI
Els criteris de selecció de candidatures i de guanyadors han tingut com a base:
  • La sensibilització del candidat vers l'RSE.
  • La implicació del candidat en les polítiques d'RSE.
  • El nivell d'acompliment dels compromisos adquirits pel candidat per a les millores en el àmbits sociolaborals.
  • La qualitat de la integració desenvolupada per el candidat.
  • La implicació en el grau de desenvolupament professional de les persones.
  • El impacte social i econòmic que les polítiques sociolaborals del candidat hagin aportat.
  • La trajectòria sostinguda i creixent de les polítiques d'integració desenvolupades per el candidat.
La Xarxa la constitueixen 21 entitats de l'àmbit ocupacional: Anem per Feina, Associació de joves TEB – Ravalnet, Associació Sociocultural Ibn Batuta, Càritas, Casal dels Infants per l'acció social als barris, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Cooperativa Creant, El lloc de la Dona-Germanes Oblates, Estel Tàpia, Fundació Escó, Fundació Èxit, Fundació C.O. Joan Salvador Gavina, Fundació Surt, Impulsem SCCL, Probens, Ravaltext, Servei Solidari, USOC Immigració, USOC AFPES i Fundació Tot Raval.

PD: Fa uns dies vam fer una entrada titulada "Un restaurant socialment responsable" on parlàvem d'un dels projectes reconeguts en aquests premis. Començàvem dient: "Avui he anat a dinar al Norai, el restaurant del Museu Marítim de Barcelona...".

Llei de l'Economia social

S'ha aprovat recentment la llei de l'Economia social (Llei 5 / 2011, de 29 de març, d'Economia Social) i és una bona notícia per al sector, sovint desprotegit i poc considerat.

Formen part de l'economia social les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i les associacions que duguin a terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d'inserció, els centres especials d'ocupació, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació i les entitats singulars creades per normes específiques que es regeixin pels principis establerts en l'article anterior (art. 5)

A l'article 4 de la llei s'hi recullen els principis orientadors i s'hi diu que les entitats de l'economia social actuen sobre la base dels següents principis orientadors:

a) Primacia de les persones i de la fi social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que porta a ajudar a prendre decisions més en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l'entitat o en funció del fi social, que en relació a les seves aportacions al capital social.
b) Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis o pels seus membres i, si s'escau, per fi social objecte de l'entitat.
c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
d) Independència respecte als poders públics.

Volem destacar que a banda de les tipologies descrites, la llei preveu en el seu article 5 que també podran formar part de l'economia social aquelles entitats que, realitzant activitat econòmica i empresarial, compleixin les regles de funcionament enumerades a l'article 4. Això obre la porta a empreses que malgrat que la seva fórmula societària no estigui entre les descrites, puguin establir un compromís social permanent i constitutiu. 

No és negatiu que sigui així, mantenint aquesta escletxa, atès que existeixen casos que demostren que avui dia la forma jurídica no és determinant. Una empresa pot prendre la decisió constitutiva de tenir una finalitat social i de destinar els seus recursos a la reinversió en la pròpia organització. I per determinats motius pot decidir fer-ho amb una fórmula societària no tradicional en el sector. De fet, la mateixa emprenedoria social és una mostra de com la preeminència de la missió pot derivar en fórmules jurídiques diverses no substancials en allò que impliquen. 

I un dels motius podria ser precisament perquè sovint les entitats d'economia social es veuen més perjudicades que afavorides en algunes línies de suport a les empreses. És habitual trobar-se que un programa de suport a la innovació empresarial o unes subvencions determinades excloguin sense cap raó aquelles empreses que tinguin constitució jurídica pròpia de l'economia social.


De fet, la disposició addicional setena de la nova llei estableix un programa d'impuls de les entitats d'economia social:

El Govern aprovarà en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, un programa d'impuls de les entitats d'economia social, amb especial atenció a les de singular arrelament al seu entorn i a les que generin ocupació en els sectors més desafavorits . Aquest programa entre altres reflectirà les següents mesures:

1.  Prèvia consulta a les entitats representatives de l'economia social, del Consell per al Foment de l'Economia Social i de les comunitats autònomes, revisar la normativa necessària per eliminar les limitacions de les entitats de l'economia social, de manera que aquestes puguin operar en qualsevol activitat econòmica sense traves injustificades.
Em pregunto si enlloc de proposar-se "revisar la normativa" no hauria estat millor (més eficient, més pràctic, més transparent, més ràpid, més just...) que la llei hagués establert que "queden eliminades totes les limitacions de les entitats de l'economia social per a operar en qualsevol activitat econòmica. En cas que alguna norma hagi de fer l'excepció per a les entitats d'economia social haurà de justificar-ne els motius, els quals no hauran de suposar en cap cas una discriminació"

És a dir, es pot entendre que si hi ha una línia d'ajuts específica per a l'economia social que no se'ls permeti de presentar-se a la línia general. Però no s'hauria d'impedir si no existeix aquesta línia específica, o si aquesta és una vaga intenció per al futur, o sota l'argument que les competències específiques corresponen a un altre departament, com tampoc la línia específica hauria de ser discriminatòria quant a l'accés als recursos i qualitat d'aquests.

Ley de la Economía social

Se ha aprobado recientemente la ley de la Economía social (Ley 5 / 2011, de 29 de marzo, de Economía Social) y es una buena noticia para el sector, a menudo desprotegido y poco considerado.

Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pescadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior (art. 5)

En el artículo 4 de la ley se recogen los principios orientadores y se dice que las entidades de la economía social actúan en base a los siguientes principios orientadores:
a) Primacía de las personas y del fin social sobre el capital, que se concreta en gestión autónoma y transparente, democrática y participativa, que lleva a priorizar la toma de decisiones más en función de las personas y sus aportaciones de trabajo y servicios prestados a la entidad o en función del fin social, que en relación a sus aportaciones al capital social.

b) Aplicación de los resultados obtenidos de la actividad económica principalmente en función del trabajo aportado y servicio o actividad realizada por las socias y socios o por sus miembros y, en su caso, al fin social objeto de la entidad.

c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el desarrollo local, la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la cohesión social, la inserción de personas en riesgo de exclusión social, la generación de empleo estable y de calidad, la conciliación de la vida personal, familiar y laboral y la sostenibilidad.

d) Independencia respecto a los poderes públicos
Queremos destacar que además de las tipologías descritas, la ley prevé en su artículo 5 que también podrán formar parte de la economía social aquellas entidades que, realizando actividad económica y empresarial, cumplan las reglas de funcionamiento enumeradas en el artículo 4. Esto abre la puerta a empresas que a pesar de que su fórmula societaria no esté entre las descritas, puedan establecer un compromiso social permanente y constitutivo.

No es negativo que sea así, manteniendo esa brecha, ya que existen casos que demuestran que hoy en día la forma jurídica no es determinante. Una empresa puede tomar la decisión constitutiva de tener una finalidad social y de destinar sus recursos a la reinversión en la propia organización. Y por determinados motivos puede decidir hacerlo con una fórmula societaria no tradicional en el sector. De hecho, la misma emprendimiento social es una muestra de cómo la preeminencia de la misión puede derivar en fórmulas jurídicas diversas no sustanciales en lo que implican.

Y uno de los motivos podría ser precisamente porque a menudo las entidades de economía social se ven más perjudicadas que favorecidas en algunas líneas de apoyo a las empresas. Es habitual encontrarse con que un programa de apoyo a la innovación empresarial o unas subvenciones determinadas excluyan sin ninguna razón aquellas empresas que tengan constitución jurídica propia de la economía social.

De hecho, la disposición adicional séptima de la nueva ley establece un programa de impulso de las entidades de economía social:
El Gobierno aprobará en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, un programa de impulso de las entidades de economía social, con especial atención a las de singular arraigo en su entorno y a las que generen empleo en los sectores más desfavorecidos. Este programa entre otras reflejará las siguientes medidas:

1.º Previa consulta a las entidades representativas de la economía social, del Consejo para el Fomento de la Economía Social y de las Comunidades Autónomas, revisará la normativa necesaria para eliminar las limitaciones de las entidades de la economía social, de forma que estas puedan operar en cualquier actividad económica sin trabas injustificadas.
Me pregunto si en lugar de proponerse "revisar la normativa" no habría sido mejor (más eficiente, más práctico, más transparente, más rápido, más justo ...) que la ley hubiera establecido que "quedan eliminadas todas las limitaciones de las entidades de la economía social para operar en cualquier actividad económica. En caso de que alguna norma tenga que hacer la excepción para las entidades de economía social deberá justificar los motivos, los cuales no deberán suponer en ningún caso una discriminación".

Es decir, se puede entender que si hay una línea de ayudas específica para la economía social que no se les permita presentarse a la línea general. Pero no debería impedirse si no existe esta línea específica, o si ésta es una vaga intención para el futuro, o bajo el argumento de que las competencias específicas corresponden a otro departamento, como tampoco la línea específica debería ser discriminatoria en cuanto al acceso a los recursos y calidad de estos.

La final de Copa posarà en perill la salut del públic

  • L'himne espanyol sonarà a un volum per sobre del permès al llindar del dolor
  • L'actitud nacionalista de la Federació pot afectar el públic de la final de la Copa del Rei
  • 120 decibels és més que un concert de rock i equivalent al soroll d'un avió volant a baixa altura
  • Experts indiquen que a partir dels 55 decibels s’entra en uns nivells molestos per les persones
La Real Federación Española de Fútbol, actuant més com a força política nacionalista espanyola que com a organisme esportiu, pretén garantir, per damunt de qualsevol altre criteri, que se senti l’himne espanyol en el moment que la família reial faci entrada al camp.

Per això, els tècnics de so tindran a la seva disposició 100.000 watts de potència extres que la Federació ha contractat perquè l’himne no quedi deslluït per els xiulets dels catalans.

Cal recordar que fa dos anys, en la final que va enfrontar el FC Barcelona i l'At.de Bilbao, totes dues aficions catalana i basca van ofegar amb xiulets i una forta escridassada la interpretació de l'himne. En aquell moment, la Televisió Espanyola va ocultar els fets, cosa que va comportar la destitució del cap d'Esports de la cadena pública estatal.

Des d'aquest bloc on reflexionem sobre la responsabilitat social d'empreses i organismes, ara ens toca fer-nos dues preguntes:

a) Aquest objectiu de la Federació, ha de passar per damunt de la salut del públic?

La resposta sembla evident, però no solament és tracta d'una qüestió de si superen o no el llindar del dolor. És també un tema de sentit comú. El criteri de la Federació és desmesurat, és prepotent i és provocador.

Estem davant d'un partit de futbol. Per més important que sigui, no deixa de ser un joc on les passions esportives s'han de controlar amb seny. Però els factors polítics també hi tenen un paper que no es pot menystenir. Molts catalans volen mostrar el seu desafecte amb Espanya i en aquests esdeveniments es fa difícil no fer-ho perquè el mer fet de no fer-ho pot semblar una legitimació del que està succeint a l'Estat.

Una federació esportiva hauria de comprendre que per a molts catalans, aquest és un partit en el qual s'interpretarà l'himne que correspon solament a un dels equips, malgrat que legalment correspongui a tots dos. Davant els sentiments i les legítimes interpretacions, la federació hauria d'actuar amb sensibilitat i limitant-se a fer complir la llei, sense entrar en la guerra del volum, fet que pot enrarir el partit des del seu inici. De fet, algunes penyes madridistes han demanat a la seva afició que animin el Reial Madrid amb banderes espanyoles, fet que no deixa de evidenciar que, més enllà del que l'Estat estableixi oficialment, les banderes espanyola i catalana representen realitats nacionals diferents.

b) És legítim que un esdeveniment esportiu s'utilitzi per a finalitats polítiques?

Podríem dir que en el nostre context és indestriable: el mateix sentit de cadascun dels dos clubs està carregat de contingut polític, en el sentit més ampli i deslliurat de connotacions partidistes. De fet, no es podria entendre que Barça i Madrid siguin dos dels millors clubs del món si no fos per l'oposició que mantenen i perquè cadascun d'ells representa una afirmació nacional diferent.

El conflicte existeix a partir del moment que l'Estat espanyol es nega a reconèixer la nació catalana, cosa que amb tota naturalitat es fa en altres estats plurinacionals amb una democràcia avançada com al Canadà, on l'Estat reconeix la realitat nacional del Quebec. A més, a Catalunya ha augmentat molt el desig de recuperar un estat propi, fins al punt que la meitat de la població ja hi podria estar a favor en aquest moment segons les enquestes. En estats amb una democràcia avançada com el Regne Unit, molts unionistes, malgrat ser contraris a la independència d'Escòcia, defensen que els escocesos puguin decidir democràticament el seu futur.

Com a dada de gran valor, cal dir que entre els no partidaris, hi ha un gran desconeixement sobre el que costa mantenir l'Estat espanyol. Moltes nous catalans vinguts de fora en els darrers anys i, per tant, sense altres consideracions afectives, han esdevingut independentistes pragmàtics, al no entendre com pot haver-hi tanta pobresa en aquests moments en un dels països que si fos independent tindria major riquesa de la Unió Europea.

Tornem al futbol i als esdeveniments esportius. Si el feble sistema democràtic espanyol no permet decidir sobre el futur del nostre país, no és normal que un poble pacífic i democràtic vulgui aprofitar els esdeveniments esportius, aquells que poden tenir més repercussió mediàtica global, per a fer saber al món  quines són les seves aspiracions.

Si poble de Catalunya decideix de manera majoritària en els propers anys assumir les regnes del seu futur com a nació lliure dins d'Europa, els altres Estats hauran de fer el pas de reconèixer el nou Estat, recuperat després de tres segles. És normal que Catalunya vulgui fer veure al món quin és el sentiment, el qual no podria ser una sorpresa per a la comunitat mundial. Espanya, com a Estat, disposa de molts canals per a fer valdre el seu missatge i donar la seva versió. Catalunya disposa de molts pocs mitjans per a fer-ho. ¿Algú pot considerar que no és legítim aprofitar aquells canals que de manera pacífica permeten fer veure el món que continuem existint com a nació? Potser fan més política aquells que, fent ús dels mitjans que l'Estat els dóna, ofeguen el sentiment nacional de Catalunya i intenten eliminar la nostra realitat.

Afortunadament, Catalunya existeix encara, i en un món on la transparència es fa inevitable i la democràcia insubstituïble, 120 decibels o les detencions indiscriminades de joves que portin banderes o pancartes no podran ocultar al món un esperit de llibertat i una vocació per a exercir el dret a decidir.

Article publicat a:
Jornal.cat (català)
Expoknews (castellà)

PD: Oferim algunes notícies aparegudes sobre aquest afer. Sorprén la del ministre Rubalcaba (El govern espanyol demana no barrejar esport i política) quan és precisament el govern espanyol qui, en contra de l'esperit olímpic i esportiu, ha jugat brut i ha tingut un comportament deslleial enfront de les seleccions esportives catalanes, les quals són organitzacions privades i esportives perfectament aptes per a les competicions internacionals. Són unes declaracions carregades de cinisme davant la permanent politització que el govern espanyol fa de l'esport.

La final de Copa pondrá en peligro la salud del público

  • El himno español sonará a un volumen por encima de lo permitido en el umbral del dolor
  • La actitud nacionalista de la Federación puede afectar al público de la final de la Copa del Rey
  • 120 decibelios es más que un concierto de rock y equivalente al ruido de un avión volando a baja altura 
  • Expertos indican que a partir de los 55 decibelios se entra en unos niveles molestos por las personas

La Real Federación Española de Fútbol, ​​actuando más como fuerza política nacionalista española que como organismo deportivo, pretende garantizar, por encima de cualquier otro criterio, que se oiga el himno español en el momento que la familia real haga entrada al campo.

Por ello, los técnicos de sonido tendrán a su disposición 100.000 vatios de potencia extra que la Federación ha contratado para que el himno no quede deslucido por los silbidos de los catalanes.

Hay que recordar que hace dos años, en la final que enfrentó al FC Barcelona y al At. De Bilbao, las dos aficiones catalana y vasca ahogaron con silbidos y un fuerte abucheo la interpretación del himno. En aquel momento, la Televisión Española ocultó los hechos, lo que supuso la destitución del jefe de Deportes de la cadena pública estatal.

Desde este blog donde reflexionamos sobre la responsabilidad social de empresas y organismos, ahora nos toca hacernos dos preguntas:

a) Este objetivo de la Federación, ¿debe pasar por encima de la salud del público?

La respuesta parece evidente, pero no solo se trata de una cuestión de si superan o no el umbral del dolor. Es también un tema de sentido común. El criterio de la Federación es desmesurado, es prepotente y es provocador.

Estamos ante un partido de fútbol. Por más importante que sea, no deja de ser un juego donde las pasiones deportivas se deben controlar con cordura. Pero los factores políticos también tienen un papel que no se puede menospreciar. Muchos catalanes quieren mostrar su desafecto con España y en estos eventos se hace difícil no hacerlo porque el mero hecho de no hacerlo puede parecer una legitimación de lo que está sucediendo en el Estado.
Una federación deportiva debería comprender que para muchos catalanes, este es un partido en el que interpretará el himno que corresponde solamente a uno de los equipos, a pesar de que legalmente corresponda a los dos. Ante los sentimientos y las legítimas interpretaciones, la federación debería actuar con sensibilidad y limitándose a hacer cumplir la ley, sin entrar en la guerra del volumen, que puede enrarecer el partido desde su inicio. De hecho, algunas peñas madridistas han pedido a su afición que animen el Real Madrid con banderas españolas, que no deja de evidenciar que, más allá de lo que el Estado establezca oficialmente, las banderas española y catalana representan realidades nacionales diferentes.

b) ¿Es legítimo que un evento deportivo se utilice para fines políticos?

Podríamos decir que en nuestro contexto es inseparable: el mismo sentido de cada uno de los dos clubes está cargado de contenido político, en el sentido más amplio y librado de connotaciones partidistas. De hecho, no se podría entender que Barça y Madrid sean dos de los mejores clubes del mundo si no fuera por la oposición que mantienen y para cada uno de ellos representa una afirmación nacional diferente.

El conflicto existe a partir del momento en que el Estado español se niega a reconocer la nación catalana, lo que con toda naturalidad se hace en otros estados plurinacionales con una democracia avanzada como en Canadá, donde el Estado reconoce la realidad nacional de Quebec. Además, en Cataluña ha aumentado mucho el deseo de recuperar un estado propio, hasta el punto que la mitad de la población ya podría estar a favor en este momento según las encuestas. En estados con una democracia avanzada como el Reino Unido, muchos unionistas, a pesar de ser contrarios a la independencia de Escocia, defienden que los escoceses puedan decidir democráticamente su futuro.

Como dato de gran valor, hay que decir que entre los no partidarios, hay un gran desconocimiento sobre lo que cuesta mantener el Estado español. Muchas nuevos catalanes venidos de fuera en los últimos años y, por tanto, sin otras consideraciones afectivas, se han convertido en independentistas pragmáticos, al no entender cómo puede haber tanta pobreza en estos momentos en uno de los países que si fuera independiente tendría mayor riqueza de la Unión Europea.

Volvamos al fútbol y a los acontecimientos deportivos. Si el débil sistema democrático español no permite decidir sobre el futuro de nuestro país, no es normal que un pueblo pacífico y democrático quiera aprovechar los acontecimientos deportivos, aquellos que pueden tener más repercusión mediática global, para hacer saber al mundo cuáles son sus aspiraciones.

Si pueblo de Cataluña decide de manera mayoritaria en los próximos años asumir las riendas de su futuro como nación libre dentro de Europa, los demás Estados deberán hacer el paso de reconocer el nuevo Estado, recuperado después de tres siglos. Es normal que Cataluña quiera hacer ver al mundo cuál es el sentimiento, el cual no debería ser una sorpresa para la comunidad mundial. España, como Estado, dispone de muchos canales para hacer valer su mensaje y dar su versión. Cataluña dispone de muy pocos medios para hacerlo. ¿Alguien puede considerar que no es legítimo aprovechar aquellos canales que de manera pacífica permiten hacer ver el mundo que seguimos existiendo como nación? Quizá hacen más política aquellos que, haciendo uso de los medios que el Estado les da, ahogan el sentimiento nacional de Cataluña e intentan eliminar nuestra realidad.

Afortunadamente, Cataluña existe todavía, y en un mundo donde la transparencia se hace inevitable y la democracia insustituible, 120 decibelios o las detenciones indiscriminadas de jóvenes que lleven banderas o pancartas no podrán ocultar al mundo un espíritu de libertad y una vocación para ejercer el derecho a decidir.


Artículo publicado en:
Expoknews (castellano)
Jornal.cat (catalán)


PD: Admitida la demanda de Solidaritat contra el volumen del himno español en la final de Mestalla. El Síndic de Greuges valenciano estudiará el caso