Pepe Figueres (Costa Rica): “Ara farem una cosa que es diu democràcia: ara votarem”

Ahir Vicenç Villatoro feia referència a Pepe Figueres, que fou president de Costa Rica:

Aquesta setmana, Genís Sinca recordava el paper de Pepe Figueres Ferrer, fill d’emigrants d’Os del Balaguer, en la construcció de la moderna Costa Rica, l’Estat de més solidesa democràtica i estabilitat política de l’Amèrica Central. Sense exèrcit, amb polítiques socials avançades i amb sensibilitat pel territori. Una no gens sospitosa guia francesa de Costa Rica publicada per Gallimard diu sobre ell: "Don Pepe és fill de pares catalans: una ascendència que explica les seves conviccions, els seus principis i les seves opinions incommovibles, la seva tossuderia i el seu coratge, el seu caràcter a la vegada inflexible i imprevisible. Un fill de catalans format a Boston i Nova York". No deixa de ser bonic que, per a uns autors francesos que no estan parlant de Catalunya, sinó de Costa Rica, la catalanitat vagi associada a aquests valors. I a fi de bé.

Al novembre del 2007 vaig tenir l'oportunitat d'anar a Costa Rica a fer una intervenció sobre RSE en un important esdeveniment amb la presència del vicepresident i tres ministres més per a fer de la responsabilitat social un atribut no solament de les 200 principals empreses del país -allà representades- sinó de la identitat i projecció del propi país. De fet, en un país sense exèrcit i grans actius ambientals tot apunta que ha de ser francament interessant abordar un enfocament de territori socialment responsable. A més, també vaig ser convidat a l'Assemblea Legislativa per reunir-me amb representants dels diferents partits polítics (17.11.07 Diputados y diputadas costarricenses muestran su interés por la RSE).

Des de la institució parlamentària em van obsequiar amb un exemplar de “La pobreza de las naciones”, un llibre premonitori en què el qui fou president José Figueres Ferrer, d'origen català, ja feia referència a la importància de la Responsabilitat Social. Vaig aprofitar el viatge de tornada a Catalunya per llegir intensament el llibre que, malgrat la distància en quilòmetres i en anys, em va resultar molt suggerent.

Fruit de l'interès que em va suggerir, em plau ara destacar aquesta referència de Genís Sinca:

[...] Figueres portava Catalunya ficada a dintre. La seva llengua materna era el català, i és segur que l’home que va portar la democràcia al país d’adopció dels pares, i que moriria a San José el 1990, va fer-ho gràcies a la força de caràcter lleidatà que el definia, l’impuls d’una manera de ser ferma i autèntica que -tothom ho deia i ho reconeixia- venia d’Os de Balaguer. Pot semblar excessiu afirmar que aquest home de conviccions inqüestionables, Figueres, ha estat un dels pensadors més importants que ha donat Hispanoamèrica, i la República de Costa Rica, país bellíssim, però és la pura veritat. I encara més, va fundar les bases de la llibertat que avui dia encara hi ha en aquell país, netament diferenciat d’altres com Nicaragua, tan militaritzat. [...]

José María Figueres Olsen, que també va ser president de Costa Rica (1994-98), [digué] que a Don Pepe, al seu pare, fent referència a la força imparable de la Revolució del 48, li havia sortit “el temperament català, d’Os de Balaguer”. Sembla que la història d’emigració dels pares, sempre tan clavada a dins, li havia fet prendre consciència de la pobresa endèmica que afectava Costa Rica, i també inflexible a l’hora de criticar Calderón Guardia, que havia abocat el país a un greu desajust entre rics i pobres. Figueres va queixar-se en públic, per ràdio, va ser empresonat i, a l’acte, va quedar convertit en líder d’una revolució social sense precedents. Ell mateix va reclutar i entrenar 2.000 homes, els seus muchachos, a la mítica finca de La Lucha Sin Fin, a San Cristóbal de Desamparados, i va guanyar la guerra. Sembla que el mateix Figueres havia ensenyat als revolucionaris a fer anar els màusers. “Quan el poble perd la seva sobirania -deia-, no només té el dret sinó el deure de lluitar per recuperar-la”. Quina frase! El millor va arribar quan va proposar abolir l’exèrcit que havia vençut, militarment. “Si l’abolim -afirmava-, tindrem menys gent per mantenir”. A canvi, es va comprometre a desfer el seu. Encara més: un cop va tenir la milícia desmantellada, la seva i la dels altres, com a president del país va dimitir: “Ara farem una cosa que es diu democràcia -va dir-: Ara votarem”. 

Em permeto d'anotar també una anècdota que va molestar molt les autoritats franquistes. En la seva visita de l'any 1956 al poble natal dels seus pares, Os de Balaguer, va adreçar-se als veïns en català, la qual cosa va incomodar moltíssim les autoritats franquistes.
A la wikipedia en anglès llegim: Figueres was the eldest of the four children of a Catalan doctor and his wife, a teacher, who had recently immigrated from Catalonia to San Ramón in west-central Costa Rica. Figueres first language was Catalan, as he talked to his parents in this language.


Altres referències a José Figueres o a Costa Rica:

• 17.11.07 Reptes a Costa Rica 
• 17.11.07 Diputados y diputadas costarricenses muestran su interés por la RSE
• 17.11.07 Costa Rica da un paso adelante hacia su agenda nacional de RSE  
• 25.2.11 Figueres ha reconegut "manca de voluntat política" en la lluita contra el canvi climàtic. La secretària executiva de la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, la costarricense Christiana Figueres, ha reconegut "manca de voluntat política" en la lluita contra el canvi climàtic

Por qué el nombre de Vector 5

Cuando hace tres años iniciamos los pasos para crear una empresa especializada en ayudar a las empresas a gestionar la Responsabilidad Social, tuvimos que hacer el paso de elegir un nombre. Y escogimos Vector 5. Hay varias reflexiones que nos llevaron... Las más relevantes se situarían en los cinco vectores de la Responsabilidad Social. Pero era inevitable tener en cuenta también algunas reflexiones etimológicas. Estas son las que ahora me gustaría compartir:


Acompañamos a las empresas en su compromiso hacia la excelencia social.
 

Vector proviene del verbo latino vehere, que quiere decir llevar, acompañar, transportar. Otro derivado de vehere es vehículo.

La gestión de la RSE es un proceso de mejora continua que afecta a todas las dimensiones de la organización. Ayudamos a las empresas a progresar en la dirección más comprometida incorporando las mejores prácticas

Un vector matemático o físico es una cantidad y una dirección. 

Para el equipo de Vector 5, fomentar y desarrollar la RSE no es meramente un objetivo profesional. Somos unos apasionados de la RSE porque creemos que la economía requiere incorporar la sostenibilidad y el mundo necesita fortalecer las bases éticas.

De vehere tenemos otras palabras como advección, convección, convexo, invectiva, provecto... Pero queremos destacar que también nos ha legado el adjetivo vehemente: que pone pasión, fuerza, entusiasmo, en lo que hace o que dice.

Personas con una larga experiencia en la RSE, el desarrollo organizativo, la estrategia empresarial, la gestión de sistemas de calidad, medioambiente, salud y seguridad, y otros, nos hemos puesto a hacer camino juntos para aportar conocimientos, experiencia y habilidades en el servicio de las empresas que están en este camino de la excelencia social.

La raíz de vector todavía viene de más lejos: una base indoeuropea * wegh- que también se encuentra en el origen de todo otro léxico emparentado como los actuales palabras ingleses way y wagon. El camino nos lleva y el vagón nos transporta.

Per què el nom de Vector 5

Quan ara fa tres anys vam iniciar els passos per a crear una empresa especialitzada en ajudar les empreses a gestionar la Responsabilitat Social, vam haver de fer el pas de triar un nom. I vam escollir Vector 5. Hi ha diverses reflexions que ens hi van portar... Les més rellevants se situarien en els cinc vectors de la Responsabilitat Social. Però era inevitable tenir en compte també algunes reflexions etimològiques. Aquestes són les que ara m'agradaria compartir:


Acompanyem les empreses en el seu compromís vers l’excel·lència social.

Vector prové del verb llatí vehere, que vol dir portar, acompanyar, transportar. Un altre derivat de vehere és vehicle.

La gestió de l’RSE és un procés de millora contínua que afecta totes les dimensions de l’organització. Ajudem les empreses a progressar en la direcció més compromesa incorporant les millors pràctiques

Un vector matemàtic o físic és una quantitat i una direcció.

Per a l’equip de Vector 5, fomentar i desenvolupar l’RSE no és merament un objectiu professional. Som uns apassionats de l’RSE perquè creiem que l’economia requereix incorporar la sostenibilitat i el món necessita enfortir les bases ètiques.

De vehere tenim altres mots com advecció, convecció, convex, invectiva, provecte.... Però volem destacar que també ens ha llegat l’adjectiu vehement: que posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu.

Persones amb una llarga experiència en l’RSE, el desenvolupament organitzatiu, l’estratègia empresarial, la gestió de sistemes de qualitat, mediambient, salut i seguretat, i altres, ens hem posat a fer camí plegats per aportar coneixements, experiència i habilitats al servei de les empreses que estan en aquest camí de l’excel·lència social.

L’arrel de vector encara ve de més lluny: una base indoeuropea *wegh- que també es troba a l’origen de tot un altre lèxic emparentat com ara els actuals mots anglesos way i wagon. El camí ens porta i el vagó ens transporta.

L'Assemblea General de l'ONU proposa Objectius de Desenvolupament Sostenible de cara a agenda post-2015

El conjunt de 17 objectius i 169 metes presentat pel Grup de Treball Obert de l'Assemblea General de l'ONU té en compte les dimensions econòmiques, socials i ambientals i abasta una àmplia gamma de temes com l'eradicació de la pobresa i la fam, millorar la salut i l'educació, ciutats sostenibles, lluita contra el canvi climàtic i la protecció dels oceans i els boscos. Seran preses en consideració en les negociacions per a l'agenda de desenvolupament post-2015.

Com dictamina el Sub-Secretari General de l'ONU, Wu Hongbo, "La proposta del Grup de Treball Obert reuneix una amplitud de temes econòmics, socials i ambientals en un sol conjunt d'objectius com mai abans. Tots els que van participar en la elaboració d'aquests 17 objectius poden estar-ne orgullosos. Els estats membres han mostrat una determinació i voluntat de treballar junts de cara a les negociacions de l'Assemblea General sobre l'agenda de desenvolupament post-2015.
 
Els objectius de desenvolupament sostenible proposats són:

Objectiu 1: Acabar amb la pobresa en totes les seves formes i a tot arreu.
Objectiu 2: Acabar amb la fam, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l'agricultura sostenible.
Meta 3: Assegurar una vida sana i promoure el benestar de tots en totes les edats.
Objectiu 4: Garantir una educació de qualitat i equitativa i promoure les oportunitats d'aprenentatge permanent per a tots.
Objectiu 5: Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar les dones i les nenes.
Objectiu 6: Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tothom.
Objectiu 7: Garantir l'accés a energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tothom.
Objectiu 8: Fomentar el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom.
Objectiu 9: Construir infraestructura flexible, promoure la industrialització incloent i sostenible, i fomentar la innovació.
Meta 10: Reduir la desigualtat dins i entre els països.
Meta 11: Convertir les ciutats en zones inclusives, segures, resistents i sostenibles.
Objectiu 12: Garantir els patrons de consum i producció sostenibles.
Meta 13: Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus impactes.
Meta 14: Conservar i utilitzar dels oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament de manera sostenible.
Meta 15: Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, la gestió sostenible dels boscos, combatre la desertificació, i aturar i revertir la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat.
Objectiu 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l'accés a la justícia per a tots i construir institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells.
Meta 17: Enfortir els mitjans d'implementació i revitalitzar l'aliança mundial per al desenvolupament sostenible.

La proposta del Grup serà considerada per l'Assemblea General com a part de l'agenda de desenvolupament post-2015 que s'espera que els líders del món adoptin en una Cimera a setembre de 2015. 

La Asamblea General de la ONU propone Objetivos de Desarrollo Sostenible de cara a agenda post-2015

El conjunto de 17 objetivos y 169 metas presentado por el Grupo de Trabajo Abierto de la Asamblea General de la ONU tiene en cuenta las dimensiones económicas, sociales y ambientales y abarca una amplia gama de temas como la erradicación de la pobreza y el hambre, mejorar la salud y la educación, ciudades sostenibles, lucha contra el cambio climático y la protección de los océanos y los bosques. Serán tomas en consideración en las negociaciones para la agenda de desarrollo post-2015.

Según lo indicado por el Sub-Secretario General de la ONU, Wu Hongbo, "La propuesta del Grupo de Trabajo Abierto reúne una amplitud de temas económicos, sociales y ambientales en un solo conjunto de objetivos como nunca antes. Todos los que participaron en la elaboración de estos 17 objetivos pueden estar orgullosos de sí mismos. Los Estados miembros han mostrado una determinación y voluntad de trabajar juntos de cara a las negociaciones de la Asamblea General sobre la agenda de desarrollo post-2015".

Los objetivos de desarrollo sostenible propuestos son:

Objetivo 1: Acabar con la pobreza en todas sus formas y en todas partes.
Objetivo 2: Acabar con el hambre, lograr la seguridad alimentaria, mejorar la nutrición y promover la agricultura sostenible.
Meta 3: Asegurar una vida sana y promover el bienestar de todos en todas las edades.
Objetivo 4: Garantizar una educación de calidad y equitativa y promover las oportunidades de aprendizaje permanente para todos.
Objetivo 5: Lograr la igualdad de género y empoderar a las mujeres y niñas.
Objetivo 6: Garantizar la disponibilidad y la gestión sostenible del agua y el saneamiento para todos.
Objetivo 7: Garantizar el acceso a energía asequible, fiable, sostenible y moderna para todos.
Objetivo 8: Fomentar el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos.
Objetivo 9: Construir infraestructura flexible, promover la industrialización incluyente y sostenible, y fomentar la innovación.
Meta 10: Reducir la desigualdad dentro y entre los países.
Meta 11: Convertir las ciudades en zonas inclusivas, seguras, resistentes y sostenibles.
Objetivo 12: Garantizar los patrones de consumo y producción sostenibles.
Meta 13: Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus impactos.
Meta 14: Conservar y utilizar de los océanos, los mares y los recursos marinos para el desarrollo de manera sostenible.
Meta 15: Proteger, restaurar y promover el uso sostenible de los ecosistemas terrestres, la gestión sostenible de los bosques, combatir la desertificación, y detener y revertir la degradación del suelo y la pérdida de biodiversidad.
Objetivo 16: Promover sociedades pacíficas e inclusivas para el desarrollo sostenible, facilitar el acceso a la justicia para todos y construir instituciones eficaces, responsables e inclusivas en todos los niveles.
Meta 17: Fortalecer los medios de implementación y revitalizar la alianza mundial para el desarrollo sostenible.

La propuesta del Grupo será considerada por la Asamblea General como parte de la agenda de desarrollo post-2015 que se espera que los líderes del mundo adopten en una Cumbre en septiembre de 2015. 

Grupos de interés y sector público

En un breve artículo reciente titulado ¿Por qué las reformas del sector público muchas veces no dan resultados?, Joel D. Aberbach y Tom Christensen llegan a la conclusión de que las reformas del sector público raramente ofrecen lo que prometen, por diversos problemas de definición de los objetivos y de los problemas y por las dificultades de control en el proceso de toma de decisiones o de aplicación. Quiero aprovechar para hacer una breve reflexión a uno de los puntos que ellos apenas mencionan. En su análisis utilizan dos perspectivas (copio estos dos párrafos suyos):

• La perspectiva racional es una especie de ideal. Se da por supuesto que los responsables políticos y administrativos actúan racionalmente, es decir, que son capaces de formular objetivos y de entender los problemas, encontrar soluciones óptimas, poner en práctica las medidas que han acordado y obtener los efectos deseados. Esto depende de dos grandes condiciones previas - tener la capacidad de obtener un buen resultado en la relación entre los medios disponibles y el fin propuesto, y controlar los procesos de toma de decisiones y de implementación. Esta perspectiva presenta dos versiones: el hombre económico y el hombre administrativo, en el que este último se centra en el uso sistemático del diseño organizativo como instrumento de liderazgo.
• La perspectiva de la 'cubo de la basura' es más temporal y contextual, y sostiene que los fines, los problemas, las soluciones y los efectos a menudo son ambiguos porque las situaciones de decisión presentan características ambiguas, relacionadas con la complejidad de la estructura, los roles, una tecnología poco clara y la falta de una visión racional. Además, a menudo la participación es variable, porque las partes que intervienen no tienen plena dedicación, y tan pronto llegan como se van. Esto lleva, a menudo, a unas decisiones imprevisibles ya una implementación irracional, como también a utilizar símbolos para enmascarar la falta de racionalidad. Una variante de esta perspectiva que combina elementos instrumentales sostiene que los emprendedores políticos o los impulsores de las políticas consiguen abrir y utilizar las oportunidades que se presentan gracias a determinadas combinaciones de problemas, soluciones y participantes. Esto puede hacer que se alcancen los objetivos más fácilmente, aunque la situación parezca caótica o anárquica, e inaugurar nuevas vías de desarrollo que rompan con el pasado.

Quiero quedarme con la frase "los impulsores de las políticas consiguen abrir y utilizar las oportunidades que se presentan gracias a determinadas combinaciones de problemas, soluciones y participantes", en la medida que permite situar la presencia de los grupos de interés dentro del entorno cotidiano de la administración pública.

• Desde el punto de vista de la gestión de oportunidades, una circunstancia real es que el gestor público no sea conocedor de determinadas 'soluciones', ante las que el agente que las aporta logra posicionarse. A veces, aportar soluciones va aparejado con hacer descubrir un gran problema que hasta el momento había pasado desapercibido o bien generar la necesidad de un gran reto. Aquí nos encontramos ante unos gestores poco creativos o poco indagadores, que tienen el riesgo de dejarse llevar por los prescriptores o interesados ​​más listos. También nos encontramos empresas que pueden inventarse enfermedades, por ejemplo, para hacer necesario un remedio. Y también nos encontramos empresas que crean grandes retos como las smart cities, los cuales crean gran interés, suponen un reto y permiten generar una gran disponibilidad de recursos.
• Desde el punto de vista de la gestión de riesgos o conflictos, una circunstancia real es que el gestor público no disponga de suficientes capacidades, habilidades, autoridad o poder para imponer una mejor solución desde el punto de vista del interés general, o bien que ante la dificultad para encontrar este interés público, tampoco sepa encontrar las maneras de mediar o arbitrar, de generar los espacios de diálogo y consenso. Entonces puede suceder que la composición de fuerzas que presenten los grupos de interés acaben dando lugar a una solución final, que quede alejada del interés general.

La gestión de los grupos de interés es un asunto de capital importancia. Y en una administración pública que se ha convertido, por la fuerza de los hechos, en relacional, aun es más determinante, ya que la calidad de las políticas públicas cada vez más se puede ver determinada no por un proceso de planificación racional -que tampoco es per se garantía de nada- sino por un juego de intereses donde el grupo de interés más hábil, más insistente, más presente, más poderoso puede acabar imponiendo su interés particular.

Y no hay que pensar solamente en intereses empresariales, sino que estamos ante una gestión de los grupos de interés en general, que puede afectar todo tipo de políticas, de relación con entidades y organismos diversos, etc.

Ante la falta de habilidades que se puede dar a menudo en los gestores; ante la pérdida de capacidades del propio sector, ya sean de autoridad o de recursos; ante el exceso de influencia que un grupo de interés puede tener hasta el punto de que ni el proceso ni los resultados correspondan al máximo interés público, conviene que la Administración se repiense, pero convendría mucho que esta repensada integre de manera mucho más intensa de lo que lo ha hecho hasta ahora la transparencia en un marco de gestión de la responsabilidad social.  

Las funciones de la Administración pública suponen una delegación que la ciudadanía ha hecho, y ahora estamos en un momento en que se están renegociando socialmente las condiciones de esta delegación. En cualquier delegación hecha en condiciones tienen que haber pactado los retornos informativos, es decir, cómo se está progresando en los objetivos pactados para valorar si la fuerza delegante debe recuperar autoridad y aportar más determinación o, llegado el punto, cambiar directamente la fuerza delegada, el gobierno.

Los conceptos de transparencia que se están aplicando en la Administración pública actualmente son fruto de las obligaciones comunitarias y de la presión social por los casos de malas prácticas y de corrupción. Pero no provienen de un modelo de gestión de la Responsabilidad Social en el sector público que se base en la implantación real de unos valores éticos, de responsabilidad y sostenibilidad.

La ciudadanía quiere renegociar las condiciones. Y cada vez desde un sentido de enmienda más global al modelo. Porque la confianza se ha resquebrajado y la respuesta no es suficiente. Seguramente la ciudadanía tiene la sensación de que no hay ni suficiente voluntad de cambio real ni quizá suficiente capacidad real. No haber voluntad presupondría que todavía hay gente que se aprovecha de la situación. Pero no haber capacidad transmite la idea de que todo el sistema es tan complicado, grande, monstruoso, que no hay por donde cogerlo. Si finalmente no se puede hacer nada porque todo son marcos europeos que lo impiden, el proyecto europeo puede ser el gran perjudicado.
La ciudadanía quiere renegociar las condiciones y se ven iniciativas muy diversas partes. Cada vez hay más gente que pide refundar, refundar cosas, refundar organismos, refundarlo todo. Y no parece que la respuesta desde arriba sea lo suficientemente valiente, atrevida, capaz, para dar muestras de voluntad y capacidad de cambio que permita generar una cierta confianza. Necesariamente el proceso que estamos viviendo requiere que el diálogo de los gestores públicos (nivel técnico y nivel político) se refuerce e incorpore más agentes para asegurar que la máxima participación ciudadana aporte más calidad.

Pero hacer participar no quiere decir lo que se ha venido conociendo habitualmente como participación ciudadana, sino que debe implicar y empoderar a la ciudadanía. Con todos los riesgos que supone, claro. Pero sabiendo que un empoderamiento correcto también debe comportar una responsabilización de los agentes, de la ciudadanía.

Un magnífico ejemplo de cómo la ciudadanía está tomando el protagonismo lo estamos viviendo en Cataluña con todo el proceso soberanista. Ha sido la ciudadanía la que ha tomado el liderazgo y está marcando el futuro. Lo hará con la decisión final, con la votación. Pero lo ha hecho a lo largo del proceso, marcando la línea y aportando una gran energía cívica no exenta de amplias reflexiones sobre cómo gestionar el paso y cómo construir un nuevo estado. Es un gran ejemplo que demuestra cómo la ciudadanía puede decidir que lo que algunos poderes habían establecido que era imposible debe ser posible si la gente lo quiere, es razonable, se demuestra la viabilidad, y se hace de manera democrática y cívica.

He querido acabar con este ejemplo para evidenciar que la participación, la transparencia y el empoderamiento pueden comportar soluciones fuera del alcance de los gestores. ¡Incluso cambiar las fronteras de un estado! Los que no confíen en la democracia que no jueguen. Porque esto sólo funciona y da un resultado positivo cuando realmente hay un empoderamiento, una toma de conciencia, y un sentido de responsabilidad.

Volviendo al hilo del artículo, los gestores públicos ya no pueden limitarse a formalismos en la participación ciudadana , sino que debe saber empoderar la ciudadanía y dar pie a una mayor participación de los grupos de interés. Y hacerlo de tal manera que enriquezcan los procesos de planificación pública -y aun los puedan desbordar cuando excepcionalmente pueda convenir -, que aporten creatividad, que ayuden a generar una visión más equilibrada del interés general.

Grups d'interès i sector públic

En un breu article recent titulat Per què les reformes del sector públic moltes vegades no donen resultats?, Joel D. Aberbach i Tom Christensen arriben a la conclusió que les reformes del sector públic rarament ofereixen allò que prometen, per diversos problemes de definició dels objectius i dels problemes i per les dificultats de control en el procés de presa de decisions o d'aplicació. Vull aprofitar per fer una breu reflexió a un dels punts que ells tot just esmenten.

En la seva anàlisi utilitzen dues perspectives (copio aquests dos paràgrafs seus):

• La perspectiva racional és una mena d'ideal. Es dóna per descomptat que els responsables polítics i administratius actuen racionalment, és a dir, que són capaços de formular objectius i d'entendre els problemes, trobar-hi solucions òptimes, posar en pràctica les mesures que han acordat i obtenir els efectes volguts. Això depèn de dues grans condicions prèvies - tenir la capacitat d'obtenir un bon resultat en la relació entre els mitjans disponibles i el fi proposat, i controlar els processos de presa de decisions i d'implementació. Aquesta perspectiva presenta dues versions: l'home econòmic i l'home administratiu, en què aquest últim se centra en l'ús sistemàtic del disseny organitzatiu com a instrument de lideratge.
• La perspectiva de la 'galleda de les escombraries' és més temporal i contextual, i sosté que els fins, els problemes, les solucions i els efectes sovint són ambigus perquè les situacions de decisió presenten característiques ambigües, relacionades amb la complexitat de l'estructura, els rols, una tecnologia poc clara i la manca d'una visió racional. A més, sovint la participació és variable, perquè les parts que hi intervenen no hi tenen plena dedicació, i tan aviat arriben com se'n van. Això porta, sovint, a unes decisions imprevisibles i a una implementació irracional, com també a utilitzar símbols per emmascarar la manca de racionalitat. Una variant d'aquesta perspectiva que combina elements instrumentals sosté que els emprenedors polítics o els impulsors de les polítiques aconsegueixen obrir i utilitzar les oportunitats que es presenten gràcies a determinades combinacions de problemes, solucions i participants. Això pot fer que s'assoleixin els objectius més fàcilment, encara que la situació sembli caòtica o anàrquica, i inaugurar noves vies de desenvolupament que trenquin amb el passat.

Vull quedar-me amb la frase "els impulsors de les polítiques aconsegueixen obrir i utilitzar les oportunitats que es presenten gràcies a determinades combinacions de problemes, solucions i participants", en la mesura que permet situar la presència dels grups d'interès dins l'entorn quotidià de l'Administració pública.

• Des del punt de vista de la gestió d'oportunitats, una circumstància real és que el gestor públic no sigui coneixedor de determinades 'solucions', davant les quals l'agent que les aporta aconsegueix posicionar-se. De vegades, aportar solucions va aparellat amb fer descobrir un gran problema que fins al moment havia passat desapercebut o bé generar la necessitat d'un gran repte. Aquí ens trobem davant uns gestors poc creatius o poc indagadors, que tenen el risc de deixar-se portar pels prescriptors o interessats més llestos. També ens trobem empreses que poden inventar-se malalties, per exemple, per tal de fer necessari un remei. I també ens trobem empreses que creen grans reptes com ara les smart cities, els quals creen gran interès, suposen un repte i permeten generar una gran disponibilitat de recursos.
• Des del punt de vista de la gestió de riscos o conflictes, una circumstància real és que el gestor públic no disposi de prou capacitats, habilitats, autoritat o poder per a imposar una millor solució des del punt de vista de l'interès general, o bé que davant la dificultat per a trobar aquest interès públic, tampoc sàpiga trobar les maneres de mediar o arbitrar, de generar els espais de diàleg i consens. Aleshores pot succeir que la composició de forces que presentin els grups d'interès acabin donant lloc a una solució final, que quedi allunyada de l'interès general.

La gestió dels grups d'interès és un assumpte de cabdal importància. I en una Administració pública que ha esdevingut, per la força dels fets, relacional, encara és més determinant, ja que la qualitat de les polítiques públiques cada cop més es pot veure determinada no per un procés de planificació racional  -que tampoc és per se garantia de res- sinó per un joc d'interessos on el grup d'interès més hàbil, més insistent, més present, més poderós pot acabar imposant el seu interès particular.

I cal no pensar solament en interessos empresarials, sinó que estem davant una gestió dels grups d'interès en general, que pot afectar tota mena de polítiques, de relació amb entitats i organismes diversos, etc.

Davant la manca d'habilitats que es pot donar sovint en els gestors; davant la pèrdua de capacitats del propi sector, ja siguin d'autoritat o de recursos; davant l'excés d'influència que un grup d'interès pot tenir fins al punt que ni el procés ni els resultats corresponguin al màxim interès públic, convé que l'Administració es repensi, però convindria molt que aquesta repensada integri de manera molt més intensa del que ho ha fet fins ara la transparència en un marc de gestió de la responsabilitat social.

Les funcions de l'Administració pública suposen una delegació que la ciutadania ha fet, i ara estem en un moment en que s'estan renegociant socialment les condicions d'aquesta delegació. En qualsevol delegació feta en condicions s'han d'haver pactat els retorns informatius, és a dir, com s'està progressant en els objectius pactats per tal de valorar si la força delegant ha de recuperar autoritat i aportar més determinació o, arribat el punt, canviar directament la força delegada, el govern.

Els conceptes de transparència que s'estan aplicant a l'Administració pública actualment són fruit de les obligacions comunitàries i de la pressió social pels casos de males pràctiques i de corrupció. Però no provenen d'un model de gestió de la Responsabilitat Social en el sector públic que es basi en la implantació real d'uns valors ètics, de responsabilitat i sostenibilitat.

La ciutadania vol renegociar les condicions. I cada cop des d'un sentit d'esmena més global al model. Perquè la confiança s'ha esquerdat i la resposta no és suficient. Segurament la ciutadania té la sensació que no hi ha ni prou voluntat de canvi real ni potser prou capacitat real. No haver-hi voluntat pressuposaria que encara hi ha gent que s'aprofita de la situació. Però no haver-hi capacitat transmet la idea que tot el sistema és tan complicat, gran, monstruós, que no hi ha per on agafar-lo. Si finalment no es pot fer res perquè tot són marcs europeus que ho impedeixen, el projecte europeu pot ser-ne el gran perjudicat.

La ciutadania vol renegociar les condicions i es veuen iniciatives molt diverses arreu. Cada cop hi ha més gent que demana refundar, refundar coses, refundar organismes, refundar-ho tot. I no sembla que la resposta des de dalt sigui prou valenta, agosarada, capaç, per donar mostres de voluntat i capacitat de canvi que permeti generar una certa confiança. Necessàriament el procés que estem vivint requereix que el diàleg dels gestors públics (nivell tècnic i nivell polític) es reforci i incorpori més agents per a assegurar que la màxima participació ciutadana aporti més qualitat.

Però fer participar no vol dir el que s'ha vingut coneixent habitualment com participació ciutadana, sinó que ha d'implicar empoderar la ciutadania. Amb tots els riscos que suposa, clar. Però sabent que un empoderament correcte també ha de comportar una responsabilització dels agents, de la ciutadania.

Un magnífic exemple de com la ciutadania està prenent el protagonisme l'estem vivint a Catalunya amb tot el procés sobiranista. Ha estat la ciutadania la que ha pres el lideratge i està marcant el futur. Ho farà amb la decisió final, amb la votació. Però ho ha fet al llarg del procés, marcant la línia i aportant una gran energia cívica no exempta d'àmplies reflexions sobre com gestionar el pas i com construir un nou estat. És un gran exemple que demostra com la ciutadania pot decidir que allò que alguns poders havien establert que era impossible ha de ser possible si la gent ho vol, és raonable, es demostra la viabilitat, i es fa de manera democràtica i cívica.

He volgut acabar amb aquest exemple per evidenciar que la participació, la transparència i l'empoderament poden comportar solucions fora de l'abast dels gestors. Fins i tot canviar les fronteres d'un estat! Els qui no confiïn en la democràcia que no hi juguin. Perquè això sols funciona i dóna un resultat positiu quan realment hi ha un empoderament, una presa de consciència, i un sentit de responsabilitat.

Tornant al fil de l'article, els gestors públics ja no poden limitar-se a formalismes en la participació ciutadana, sinó que ha de saber empoderar la ciutadania i donar peu a una major participació dels grups d'interès. I fer-ho de tal manera que enriqueixin els processos de planificació pública  -i àdhuc els puguin desbordar quan excepcionalment pugui convenir!-, que aportin creativitat, que ajudin a generar una visió més equilibrada de l'interès general.

RSE és adaptar-se a les societats. Reflexió sobre les crítiques unionistes a algunes empreses

Per a una empresa, i més si té un marcat caràcter comercial adreçat al gran públic, identificar-se amb la societat on opera és bàsic. I si opera en diferents societats ha de fer l'esforç de saber adaptar-se a cada realitat. Aquest és un requeriment comercial, però també és un requeriment de la responsabilitat social. Així, l'enfocament d'RSE, per damunt del merament comercial, afegeix la necessitat de comprendre les inquietuds socials per mitjà del diàleg amb grups d'interès i el sotmetiment a principis ètics i de sostenibilitat.

Un dels riscos d'aquest procés d'adaptació quan es tracta d'una empresa procedent d'un altre país ve donat per l'aplicació de criteris polítics, ni que sigui involuntàriament, fruit de fer equivaldre una societat amb un marc estatal. Si bé és cert que en alguns llocs del món aquesta identificació pot donar un bon resultat, el cert és que el més normal és que el territori d'un estat no es correspongui amb els d'una societat, ja que la majoria d'estats solen ser plurinacionals o bé albergar dins seu una gran diversitat, la qual ha de ser font de consideració per raons tant d'oportunitat comercial com de respecte i responsabilitat social.

Hi ha un motiu que convida a simplificar i a basar-se en els marcs estatals, que són els marcs legals. Però és un excés de simplificació fer equivaldre tota l'acció empresarial segons aquest criteri. O en tot cas, cal fer-ho críticament, és a dir, no donant per fet que una organització establerta o basada en el perímetre de l'estat opera en un terreny homogeni.

Per a moltes empreses i campanyes, certament allò a tenir en compte serà molt poc o res. Segons el producte, no caldrà fer gaires diferències. Hi ha productes que sí que requeriran adaptar-se a diferents gustos i consideracions, a banda de la manera d'adreçar-se a la gent. Una cosa són les característiques del producte (el grau de dolçor, el tipus d'endoll o voltatge...) i una altra la comunicació (llengua, per exemple).

Però hi ha casos en què l'adaptació és molt important, com quan l'empresa apel·la a valors d'aquella societat o quan aquella societat té uns valors que requereixen una adaptació del llenguatge i no una mera traducció.

Un exemple interessant i d'actualitat és el de McDonald's. Podeu veure a la imatge adjunta el cartell que ha fet per a Espanya i el que ha fet per a Catalunya.

Podem fer-hi dos comentaris, un sobre el contingut i l'altre sobre la diferència:

a) El valor implícit fa referència als horaris i al sentit de festa o de vida social. Usar aquest valor no pot ferir ningú perquè és una realitat social plenament integrada en els nostres hàbits. En aquest cas, per a publicitar que ofereixen un servei de 24h, és raonable que ho vinculin amb una manera de fer molt pròpia. Des de les iniciatives que es preocupen per capgirar els horaris i fer-los més compatibles amb un model europeu que faciliti la conciliació de vida laboral i familiar i que permeti millorar la productivitat, podrien queixar-se en el sentit que contribueix a aquesta cultura. Però res no impedeix que puguin fer aquesta campanya i en absolut la podem criticar raonablement en termes d'RSE: que hi hagi serveis de restauració les 24h no és intrínsecament pervers!  

b) Respecte a la diferència entre tots dos anuncis, no és una mera traducció. El locatiu "en España" ha donat lloc a un genèric "aquí" per a la versió catalana. Conscients que l'ús de la referència a Espanya no té prou acceptació a Catalunya i fins i tot és percebuda com un acte de nacionalisme espanyol, han preferit eliminar-la de la traducció. I no han gosat fer ús de la localització de Catalunya sinó que han neutralitzat el marc territorial amb un adverbi genèric.

Un altre exemple d'actualitat pot ser el fet que alguns comerços com les cadenes Abacus i BonPreu hagin posat a la venda els packs de samarreta i motxilla per a participar a la Via Catalana del proper 11 de setembre del 2014. Aquest és un material que servirà per a fer un mosaic enorme en forma de V amb la bandera catalana, però alhora és una via de finançament de l'organització, de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural. Crec que aquests comerços no en treuen cap marge, però en tot cas facilita que els ciutadans s'hi adrecin per a adquirir aquest material, o sigui que hi ha un interès comercial indirecte. Però el més important és la mostra de sensibilitat i col·laboració amb una inquietud social molt àmplia i generalitzada, al voltant de l'expectativa i el desig que els ciutadans de Catalunya puguin triar lliurament i democràticament el seu futur. Aquest és un gran compromís empresarial perquè afecta a valors fonamentals no solament d'una societat sinó de la humanitat, la democràcia. 

#consumoresponsable

En front d'aquestes mostres de sentit de la Responsabilitat Social, hi ha sectors molt polititzats que des d'unes posicions unionistes ràncies han aprofitat per fer-ne crítica. I han arribat a promoure-hi el boicot sota l'etiqueta de consum responsable!
 
Llegim a Negocios.com l'article McDonald's se suma a favor del independentismo catalán. Otra empresa que se ríe de España, on Daniel Marín Arribas compara aquesta diferent publicitat de McDonald's amb el fet que "Hugo Boss apoyó al régimen nacionalsocialista de Hitler y le diseñó los trajes a sus cuerpos especiales de élite SS o cómo BMW sirvió de productor de motores de aviones y Lufthansa de entrenador de pilotos para la Luftwaffe. En la actual situación de España, aunque no se ha llegado a esos niveles, las empresas privadas también se posicionan a favor o en contra de países y partidos. Hace tiempo que Media Markt se ríe de la patria hispana con publicidad en la que humoriza contra la selección española de fútbol o mensajes de Twitter en los que insulta a la Legión. Pero no es la única, ni la primera, y ni mucho menos será la última. Otros ejemplos se pueden ver en el caso catalán donde Casa Tarradellas, entre otras,  ya ha dado su aprobación al independentismo, y McDonald's recientemente ha decidido avalar la misma causa cambiando sus anuncios en esta comunidad autónoma respecto del resto del territorio nacional. En Cataluña ha omitido la mención de la palabra "España", como si de un país extranjero se tratara.  Fuente de la fotografía: Dolça Catalunya



Respecte a Abacus i BonPreu, és interessant llegir els missatges enviats per un dels fundadors de l'organització unionista Societat Civil Catalana:

Juan Arza @juanarza  ·  26 ag.

No les vuelvo a comprar ni un lápiz. Tienda en la que vea una estelada, no entro #consumoresponsable pic.twitter.com/kIYA1zKGBQ

Abacus y Bonpreu son muy libres para apoyar al independentismo, por supuesto. Y yo también para no comprarles nada. pic.twitter.com/CbWjWbweEG

Aclaración: no entraré a comprar en ninguna tienda que venda productos de merchandising independentista, ni en la que haya ninguna estelada

Ara ja sabem que el fundador de SCC no entrarà a comprar a una gran diversitat de comerços, entre els quals tots els de xinesos, que fa dos o tres anys que estan plens d'estelades. Molts potser encara no saben molt bé ni què volen dir però en tenen perquè la gent els en demana. Promoure el boicot per vendre un producte que la gent demana, i que va associat a uns valors positius de participació, democràcia, civisme, llibertat, és una acció ideològica partidista que no pot ser feta amb un hashtag de consum responsable. Quina contradicció! D'altra banda, aquestes reaccions ens permeten veure què s'amaga darrera d'una organització que es presenta com a garant de la convivència però que està constituïda o rep el suport de personatges de foscos orígens, alguns clarament feixistes.

Retallo una reflexió sobre com actuar quan hi ha punts de vista discrepants entre grups d'interès, de l'article Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien (23.4.13): Algunes empreses, durant anys han manifestat que no s'atrevien a introduir la llengua catalana en l'etiquetatge del producte per por del càstig per part del mercat espanyol. Un exemple típic seria la CocaCola, on la propietària no posa cap obstacle perquè s'etiqueti en totes les llengües del món, però l'empresa que distribueix el producte a Catalunya no volia introduir la llengua catalana perquè el mateix producte també el distribuïen a Aragó, i presumptament els ciutadans aragonesos es podrien sentir molestos perquè el català aparegués al costat del castellà a l'etiqueta.

Un dels casos més interessants en la gestió dels grups d'interès és quan hi ha visions discrepants entre aquests. Però hi ha casos que aquest interès o complexitat decau per complet quan senzillament una de les parts fa servir conceptes de Responsabilitat Social per a promoure actituds molt poc ètiques i gens sostenibles.

RSE es adaptarse a las sociedades. Reflexión sobre las críticas unionistas a algunas empresas

Para una empresa, y más si tiene un marcado carácter comercial dirigido al gran público, identificarse con la sociedad donde opera es básico. Y si opera en diferentes sociedades tiene que hacer el esfuerzo de saber adaptarse a cada realidad. Este es un requerimiento comercial, pero también es un requerimiento de la responsabilidad social. Así, el enfoque de RSE, por encima del meramente comercial, añade la necesidad de comprender las inquietudes sociales por medio del diálogo con grupos de interés y el sometimiento a principios éticos y de sostenibilidad.

Uno de los riesgos de este proceso de adaptación cuando se trata de una empresa procedente de otro país viene dado por la aplicación de criterios políticos, aunque sea involuntariamente, fruto de hacer equivaler una sociedad con un marco estatal. Si bien es cierto que en algunos lugares del mundo esta identificación puede dar un buen resultado, lo cierto es que lo más normal es que el territorio de un estado no se corresponda con los de una sociedad, ya que la mayoría de estados suelen ser plurinacionales o bien albergar en su interior una gran diversidad, la cual debe ser fuente de consideración por razones tanto de oportunidad comercial como de respeto y responsabilidad social.

Hay un motivo que invita a simplificar y a basarse en los marcos estatales, que son los marcos legales. Pero es un exceso de simplificación hacer equivaler toda la acción empresarial según este criterio. O en todo caso, hay que hacerlo críticamente, es decir, no dando por hecho que una organización establecida o basada en el perímetro del estado opera en un terreno homogéneo.

Para muchas empresas y campañas, ciertamente aquello a tener en cuenta será muy poco o nada. Según el producto, no habrá que hacer muchas diferencias. Hay productos que sí requerirán adaptarse a diferentes gustos y consideraciones, además de la manera de dirigirse a la gente. Una cosa son las características del producto (el grado de dulzor, el tipo de enchufe o voltaje ...) y otra la comunicación (lengua, por ejemplo).

Pero hay casos en que la adaptación es muy importante, como cuando la empresa apela a valores de aquella sociedad o cuando aquella sociedad tiene unos valores que requieren una adaptación del lenguaje y no una mera traducción.

Un ejemplo interesante y de actualidad es el de McDonalds. Puede ver en la imagen adjunta el cartel que ha hecho para España y lo que ha hecho para Cataluña. Podemos hacer dos comentarios, uno sobre el contenido y el otro sobre la diferencia:

a) El valor implícito hace referencia a los horarios y al sentido de fiesta o de vida social. Usar este valor no puede herir a nadie porque es una realidad social plenamente integrada en nuestros hábitos. En este caso, para publicitar que ofrecen un servicio de 24h, es razonable que lo vinculen con una manera de hacer muy propia. Desde las iniciativas que se preocupan por invertir los horarios y hacerlos más compatibles con un modelo europeo que facilite la conciliación de vida laboral y familiar y que permita mejorar la productividad, podrían quejarse en el sentido de que contribuye a esta cultura. Pero nada impide que puedan hacer esta campaña y en absoluto la podemos criticar razonablemente en términos de RSE: ¡que haya servicios de restauración las 24 h no es intrínsecamente perverso!  

b) Respecto a la diferencia entre los dos anuncios, no es una mera traducción. El locativo "en España" ha dado lugar a un genérico "aquí" para la versión catalana. Conscientes de que el uso de la referencia en España no tiene suficiente aceptación en Cataluña e incluso es percibida como un acto de nacionalismo español, han preferido eliminarla de la traducción. Y no han osado hacer uso de la localización de Cataluña sino que han neutralizado el marco territorial con un adverbio genérico.

Otro ejemplo de actualidad puede ser el hecho de que algunos comercios como las cadenas Abacus y BonPreu hayan puesto a la venta los packs de camiseta y mochila para participar en la Vía Catalana del próximo 11 de septiembre del 2014. Este es un material que servirá para hacer un mosaico enorme en forma de V con la bandera catalana, pero al mismo tiempo es una vía de financiación de la organización, de la Assemblea Nacional Catalana y de Òmnium Cultural. Creo que estos comercios no sacan ningún margen, pero en todo caso facilita que los ciudadanos se dirijan a ellos para adquirir este material, o sea que hay un interés comercial indirecto. Pero lo más importante es la muestra de sensibilidad y colaboración con una inquietud social muy amplia y generalizada, alrededor de la expectativa y el deseo de que los ciudadanos de Cataluña puedan elegir libremente y democráticamente su futuro. Este es un gran compromiso empresarial porque afecta a valores fundamentales no sólo de una sociedad sino de la humanidad, la democracia.

# consumoresponsable

Frente a estas muestras de sentido de la Responsabilidad Social, hay sectores muy politizados que desde unas posiciones unionistas rancias han aprovechado para hacer crítica. ¡Y han llegado a promover en ellas el boicot bajo la etiqueta de consumo responsable!  

Leemos en Negocios.com el artículo McDonalds se suma a favor del independentismo catalán. Otra empresa que se ríe de España, donde Daniel Marín Arribas compara esta diferente publicidad de McDonalds con el hecho de que "Hugo Boss apoyó al régimen nacionalsocialista de Hitler y le diseñó los trajes a sus cuerpos especiales de élite SS o cómo BMW sirvió de productor de motores de aviones y Lufthansa de entrenador de pilotos para la Luftwaffe. En la actual situación de España, aunque no se ha llegado a esos niveles, las empresas privadas también se posicionan a favor o en contra de países y partidos. Hace tiempo que Media Markt se ríe de la patria hispana con publicidad en la que humoriza contra la selección española de fútbol o mensajes de Twitter en los que insulta a la Legión. Pero no es la única, ni la primera, y ni mucho menos será la última. Otros ejemplos se pueden ver en el caso catalán donde Casa Tarradellas, entre otras,  ya ha dado su aprobación al independentismo, y McDonald's recientemente ha decidido avalar la misma causa cambiando sus anuncios en esta comunidad autónoma respecto del resto del territorio nacional. En Cataluña ha omitido la mención de la palabra "España", como si de un país extranjero se tratara.  Fuente de la fotografía: Dolça Catalunya 


Respecto a Abacus y BonPreu, es interesante leer los mensajes enviados por uno de los fundadores de la organización unionista Societat Civil Catalana:

Juan Arza @juanarza  ·  26 ag.

No les vuelvo a comprar ni un lápiz. Tienda en la que vea una estelada, no entro #consumoresponsable pic.twitter.com/kIYA1zKGBQ

Abacus y Bonpreu son muy libres para apoyar al independentismo, por supuesto. Y yo también para no comprarles nada. pic.twitter.com/CbWjWbweEG

Aclaración: no entraré a comprar en ninguna tienda que venda productos de merchandising independentista, ni en la que haya ninguna estelada

Ahora ya sabemos que el fundador de SCC no entrará a comprar a una gran diversidad de comercios, entre los cuales todos los de chinos, que hace dos o tres años que están llenos de esteladas (banderas catalanas con la estrella de libertad). Muchos quizás todavía no saben muy bien ni qué quieren decir pero disponen de ellas porque la gente se las pide. Promover el boicot para vender un producto que la gente pide, y que va asociado a unos valores positivos de participación, democracia, civismo, libertad, es una acción ideológica partidista que no puede ser hecha con un hashtag de consumo responsable. ¡Qué contradicción! Por otra parte, estas reacciones nos permiten ver qué se esconde detrás de una organización que se presenta como garante de la convivencia pero que está constituida o recibe el apoyo de personajes de oscuros orígenes, algunos claramente fascistas.

Recorto una reflexión sobre cómo actuar cuando hay puntos de vista discrepantes entre grupos de interés, del artículo Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían (04/23/13): Algunas empresas, durante años han manifestado que no se atrevían a introducir la lengua catalana en el etiquetado del producto por miedo al castigo por parte del mercado español. Un ejemplo típico sería la CocaCola, donde la propietaria no pone ningún obstáculo para etiquetar en todas las lenguas del mundo, pero la empresa que distribuye el producto en Cataluña no quería introducir la lengua catalana porque el mismo producto también distribuían en Aragón, y presuntamente los ciudadanos aragoneses podrían sentirse molestos porque el catalán apareciera junto al castellano en la etiqueta (sic). 

Uno de los casos más interesantes en la gestión de los grupos de interés es cuando hay visiones discrepantes entre estos. Pero hay casos que este interés o complejidad decae por completo cuando sencillamente una de las partes utiliza conceptos de Responsabilidad Social para promover actitudes muy poco éticas y para nada sostenibles.

Trucades comercials d'Amena: si respons en català et pengen

Trucada comercial d'Amena, ara mateix:

AMENA -Buenas tardes. Le llamamos de Amena para proponerle un contrato que le permitirá ahorrar mucho dinero, etc. Como se llama usted?
JO -Josep Maria (a poc a poc i remarcant bé la pronúncia)
AMENA -Ah, José María, pues muy bien...
JO -Perdoni, he dit Josep Maria. No em tradueixi el nom, sisplau.
AMENA -De acuerdo. ¿Puede decirme con qué companyia está actualmente?
JO -Amb Vodafone
AMENA -¿Y cuanto paga?
JO -En aquest precís instant no l'hi puc indicar perquè això...
AMENA -Ah vale, pues muchas gracias eh...

M'ha deixat gairebé amb la paraula a la boca! Quan ha vist que jo no estava disposat a canviar i parlar amb la llengua del comercial ha desistit de seguida. Bé, és força habitual, i és un bon filtre per no perdre temps amb companyies que no tenen capacitat per a atendre la clientela amb la seva pròpia llengua.

A banda de no complir la legalitat, mostren una manca de respecte als suposats futurs clients, i una manca de responsabilitat social envers la societat de la qual pretenen treure els beneficis.

Se ha hecho pública la Declaración de Lyon sobre el Acceso a la Información y Desarrollo

La Declaración, que se hizo pública en el Congreso Mundial de Bibliotecas e Información en Lyon, Francia, y que fue firmada por más de 125 organizaciones intenta influir positivamente en la agenda de desarrollo posterior a 2015 de las Naciones Unidas 

COMUNICADO DE PRENSA
18 de agosto de 2014

El acceso a la información y las bibliotecas desempeñan un papel fundamental en el apoyo al desarrollo. Para avanzar en esta posición, la IFLA ha hecho pública hoy la Declaración de Lyon sobre el Acceso a la Información y el Desarrollo que esboza la necesidad de que el acceso a la información sea reconocido en el marco de desarrollo posterior a 2015 de las Naciones Unidas. El marco sucederá a los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) y establecerá la agenda de desarrollo para la próxima década. 

La Declaración de Lyon hace un llamamiento a los Estados Miembros de las Naciones Unidas para que reconozcan que el acceso a la información y las habilidades necesarias para utilizarla de forma eficaz son necesarios para el desarrollo sostenible y que garanticen que se reconozcan en la agenda de desarrollo posterior a 2015 mediante:

• La aceptación del derecho de las personas a acceder a la información y a los datos, respetando el derecho a la privacidad individual.
• El reconocimiento del importante papel de las autoridades locales, los intermediarios de la información y la infraestructura como, por ejemplo, las TICs y un Internet abierto como medio de ejecución.
• La adopción de políticas, normas y leyes para garantizar la financiación, integridad, preservación y difusión de información continuada de los gobiernos y el acceso de la gente.
• El desarrollo de objetivos e indicadores que permitan medir el impacto del acceso a la información y a los datos e informen sobre los progresos realizados cada año en los objetivos en un informe sobre el Desarrollo y el Acceso a la Información (DA2I).

Más de 125 instituciones y asociaciones de dentro y fuera del sector bibliotecario, incluidas las agencias de desarrollo, organizaciones relacionadas con los medios de comunicación, el género, las TIC y los defensores de la educación han firmado el pre-lanzamiento, consiguiendo que la Declaración de Lyon sea la campaña más exitosa de este tipo que la IFLA haya emprendido nunca. 

La Declaración, junto con el posterior análisis e investigación del marco y el desarrollo de capacidades posterior a 2015 proporcionarán a los miembros de la IFLA y a las bibliotecas las herramientas para defender la inclusión del acceso a la información en los objetivos finales y para estar preparados para apoyar a los gobiernos nacionales en la implementación del marco. La IFLA seguirá colaborando en todos los procesos relevantes de la ONU y alentará a los bibliotecarios para que se reúnan con representantes de los Estados miembros a nivel nacional para promover la Declaración de Lyon y poner de relieve el papel que servicios bibliotecarios específicos como, por ejemplo, la información gubernamental, la alfabetización, los servicios para niños y las TIC pueden desempeñar para apoyar el desarrollo. 

Tras el lanzamiento, la IFLA continuará buscando firmantes durante el próximo año y hará partícipe a las Naciones Unidas. 

La Declaración está disponible en www.lyondeclaration.org.

---
IFLA: La voz global de confianza de los profesionales de las bibliotecas y la información

La Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas (IFLA) es el principal organismo internacional que representa los intereses de los servicios bibliotecarios y de información y de sus usuarios. La IFLA es una organización no gubernamental independiente, sin fines de lucro con más de 1.400 miembros en 150 países. 

Guiados por nuestro Plan Estratégico 2010-2015 y las Iniciativas Clave, trabajamos para mejorar el acceso a la información y los recursos del patrimonio cultural para la comunidad global en este entorno digital e impreso que cambia rápidamente.

http://www.lyondeclaration.org/content/pages/lyon-declaration-es-v2.pdf

Declaració de Lió sobre l'accés a la informació i el desenvolupament

• Responsabilitat Global us ofereix la traducció de la Declaració de Lió sobre l'Accés a la Informació i Desenvolupament, que s'ha fet pública al Congrés Mundial de Biblioteques i Informació a Lió, França, i va ser signada per més de 125 organitzacions. 
• Aquesta declaració pretén influir positivament en l'Agenda de Desenvolupament Post-2015 de les Nacions Unides.
• També podeu trobar la traducció feta per Responsabilitat Global en PDF 

Text íntegre en català:

La declaració de Lió d'agost de 2014 es va escriure en anglès i prevaldrà la redacció de la versió en anglès. 
 

Les Nacions Unides estan negociant una nova agenda de desenvolupament per a succeir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. L'agenda orientarà els enfocaments de tots els països per a millorar la qualitat de vida de les persones i esbossarà el plantejament de nous objectius a assolir durant el període 2016 - 2030.

Nosaltres, els sotasignats, creiem que el progressiu accés a la informació i al coneixement en tota la societat ajudada per la disponibilitat de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), dóna suport al desenvolupament sostenible i millora la qualitat de vida de les persones.

Per tant, fem una crida als Estats Membres de les Nacions Unides pera  establir un compromís internacional que faci servir l'agenda de desenvolupament posterior al 2015 per a garantir que tothom tingui accés, comprengui, utilitzi i comparteixi la informació necessària per a promoure el desenvolupament sostenible i les societats democràtiques.

Principis

El desenvolupament sostenible busca garantir a llarg termini la prosperitat socioeconòmica de les persones en qualsevol lloc i, per aconseguir-ho, és essencial la capacitat per prendre decisions informades dels governs, els parlamentaris, les autoritats locals, les comunitats i la societat civil.

En aquest context, el dret a la informació seria transformacional. L'accés a la informació dóna suport al desenvolupament de l'enfortiment de la gent, especialment d'aquells que viuen en situació de pobresa i marginació per:

• Exercir els seus drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
• Ser econòmicament actius, productius i innovadors.
• Aprendre i aplicar noves habilitats.
• Enriquir la seva identitat i expressions culturals.
• Formar part de la presa de decisions i participar en una societat activa i compromesa.
• Trobar solucions basades en la comunitat per als desafiaments del desenvolupament.
• Garantir la rendició de comptes, la transparència, la bona governança, la participació i l'enfortiment.
• Mesurar el progrés dels compromisos públics i privats del desenvolupament sostenible.

Declaració

De conformitat amb els resultats del Panell d'Alt Nivell sobre l'Agenda de Desenvolupament Post-2015, les consultes posteriors al 2015 del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP) i l'Informe d'Àrees d'Interès del Grup de Treball Obert, totes les quals identificaven el paper crucial de l'accés a la informació per donar suport al desenvolupament. Nosaltres, els sotasignats, reconeixem que:

1.     La pobresa és multidimensional i el progrés per eradicar està relacionat amb el desenvolupament sostenible en diverses àrees.

2.     El desenvolupament sostenible ha de tenir lloc en un marc basat en els drets humans, on:

• a.   La desigualtat es redueixi mitjançant l'enfortiment, l'educació i la integració de grups marginals, incloses les dones, les comunitats indígenes, els grups minoritaris, els immigrants, els refugiats, les persones amb discapacitats, la gent gran, els infants i els joves.
• b.    La igualtat de gènere, juntament amb el ple compromís social, econòmic i polític, pugui millorar significativament mitjançant l'enfortiment de les dones i nenes a través de l'accés equitatiu a l'educació.
• c.     La dignitat i autonomia puguin enfortir-se mitjançant la garantia de l'accés a l'ocupació i a treballs dignes per a tothom.
• d.    L'accés equitatiu a la informació, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió i associació i la privacitat es promoguin, protegeixin i respectin com a elements fonamentals per a la independència individual.
• e.    La participació pública de tothom es garanteixi per a permetre que s'apropiï dels canvis necessaris per a millorar la qualitat de la seva vida.

3.     El creixent accés a la informació i al coneixement, recolzat per l'alfabetització universal, és un pilar fonamental del desenvolupament sostenible. Una major disponibilitat d'informació i dades de qualitat, així com la participació de les comunitats en el procés de creació, originaran una assignació de recursos plena i més transparent.

4.     Els intermediaris de la informació, com les biblioteques, arxius, organitzacions de la societat civil, líders comunitaris i mitjans de comunicació tenen la capacitat i recursos per ajudar els governs, institucions i individus a transmetre, organitzar, estructurar i comprendre la informació que és important per al desenvolupament. Això es pot aconseguir:

• a.    Oferint informació sobre els drets fonamentals, serveis públics, medi ambient, salut, educació, oportunitats laborals i despesa pública que doni suport a les persones i comunitats locals per orientar seu propi desenvolupament.
• b.    Identificant i centrant l'atenció sobre les necessitats i problemes que siguin rellevants i urgents entre la població.
• c.     Vinculant a les parts interessades més enllà de les barreres regionals, culturals i d'altres tipus per facilitar la comunicació i l'intercanvi de solucions per al desenvolupament que puguin adaptar-se per aconseguir un major impacte.
• d.    Preservant i garantint l'accés constant del públic al patrimoni cultural, als registres governamentals i a la informació per mitjà de la gestió de biblioteques i arxius nacionals i d'altres institucions del patrimoni públic.
• e.    Proporcionant fòrums i espais públics per a una major participació i compromís de la societat civil en la presa de decisions.
• f.      Oferint formació i desenvolupament d'habilitats que ajuden les persones a accedir i comprendre la informació i els serveis que els siguin més útils.

5.     La infraestructura millorada de les TIC es pot utilitzar per a ampliar les comunicacions, accelerar la prestació de serveis i oferir accés a informació crucial, sobretot en comunitats remotes. Les biblioteques i altres intermediaris poden utilitzar les TIC per a reduir la bretxa entre les polítiques nacionals i la implementació local per garantir que els beneficis del desenvolupament arribin a totes les comunitats.

6.     Per tant, els sotasignats demanem als Estats Membres de les Nacions Unides que reconeguin que l'accés a la informació i les habilitats per a utilitzar-la eficaçment, són obligatoris per al desenvolupament sostenible; i que garanteixin el seu reconeixement en l'agenda de desenvolupament posterior al 2015 mitjançant:

• a.    L'acceptació del dret de les persones a accedir a la informació i a les dades, respectant el dret a la privacitat individual.
• b.    El reconeixement de l'important paper de les autoritats locals, els intermediaris de la informació i la infraestructura com, per exemple, les TIC i un Internet obert com a mitjà d'execució.
• c.     L'adopció de polítiques, normes i lleis per garantir el finançament, integritat, preservació i difusió d'informació continuada dels governs i l'accés de la gent.
• d.    El desenvolupament d'objectius i indicadors que permetin mesurar l'impacte de l'accés a la informació i a les dades i informin sobre els progressos realitzats cada any en els objectius en un informe sobre el Desenvolupament i l'Accés a la Informació (DA2I).

Instruccions per a la Signatura

Els interessats que comparteixin l'expressat en la Declaració de Lió sobre l'Accés a la Informació i el Desenvolupament estan convidats a unir-se als signataris que ja hagin signat la Declaració.

Contacte 

Dr. Stuart Hamilton
Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques
PO BOX 95312
La Haia, Països Baixos
Correu electrònic: Stuart Hamilton i IFLA HQ