31.8.14

Pepe Figueres (Costa Rica): “Ara farem una cosa que es diu democràcia: ara votarem”


Ahir Vicenç Villatoro feia referència a Pepe Figueres, que fou president de Costa Rica:
Aquesta setmana, Genís Sinca recordava el paper de Pepe Figueres Ferrer, fill d’emigrants d’Os del Balaguer, en la construcció de la moderna Costa Rica, l’Estat de més solidesa democràtica i estabilitat política de l’Amèrica Central. Sense exèrcit, amb polítiques socials avançades i amb sensibilitat pel territori. Una no gens sospitosa guia francesa de Costa Rica publicada per Gallimard diu sobre ell: "Don Pepe és fill de pares catalans: una ascendència que explica les seves conviccions, els seus principis i les seves opinions incommovibles, la seva tossuderia i el seu coratge, el seu caràcter a la vegada inflexible i imprevisible. Un fill de catalans format a Boston i Nova York". No deixa de ser bonic que, per a uns autors francesos que no estan parlant de Catalunya, sinó de Costa Rica, la catalanitat vagi associada a aquests valors. I a fi de bé.
Al novembre del 2007 vaig tenir l'oportunitat d'anar a Costa Rica a fer una intervenció sobre RSE en un important esdeveniment amb la presència del vicepresident i tres ministres més per a fer de la responsabilitat social un atribut no solament de les 200 principals empreses del país -allà representades- sinó de la identitat i projecció del propi país. De fet, en un país sense exèrcit i grans actius ambientals tot apunta que ha de ser francament interessant abordar un enfocament de territori socialment responsable. A més, també vaig ser convidat a l'Assemblea Legislativa per reunir-me amb representants dels diferents partits polítics (17.11.07 Diputados y diputadas costarricenses muestran su interés por la RSE).

Des de la institució parlamentària em van obsequiar amb un exemplar de “La pobreza de las naciones”, un llibre premonitori en què el qui fou president José Figueres Ferrer, d'origen català, ja feia referència a la importància de la Responsabilitat Social. Vaig aprofitar el viatge de tornada a Catalunya per llegir intensament el llibre que, malgrat la distància en quilòmetres i en anys, em va resultar molt suggerent.

Fruit de l'interès que em va suggerir, em plau ara destacar aquesta referència de Genís Sinca:
[...] Figueres portava Catalunya ficada a dintre. La seva llengua materna era el català, i és segur que l’home que va portar la democràcia al país d’adopció dels pares, i que moriria a San José el 1990, va fer-ho gràcies a la força de caràcter lleidatà que el definia, l’impuls d’una manera de ser ferma i autèntica que -tothom ho deia i ho reconeixia- venia d’Os de Balaguer. Pot semblar excessiu afirmar que aquest home de conviccions inqüestionables, Figueres, ha estat un dels pensadors més importants que ha donat Hispanoamèrica, i la República de Costa Rica, país bellíssim, però és la pura veritat. I encara més, va fundar les bases de la llibertat que avui dia encara hi ha en aquell país, netament diferenciat d’altres com Nicaragua, tan militaritzat. [...]

José María Figueres Olsen, que també va ser president de Costa Rica (1994-98), [digué] que a Don Pepe, al seu pare, fent referència a la força imparable de la Revolució del 48, li havia sortit “el temperament català, d’Os de Balaguer”. Sembla que la història d’emigració dels pares, sempre tan clavada a dins, li havia fet prendre consciència de la pobresa endèmica que afectava Costa Rica, i també inflexible a l’hora de criticar Calderón Guardia, que havia abocat el país a un greu desajust entre rics i pobres. Figueres va queixar-se en públic, per ràdio, va ser empresonat i, a l’acte, va quedar convertit en líder d’una revolució social sense precedents. Ell mateix va reclutar i entrenar 2.000 homes, els seus muchachos, a la mítica finca de La Lucha Sin Fin, a San Cristóbal de Desamparados, i va guanyar la guerra. Sembla que el mateix Figueres havia ensenyat als revolucionaris a fer anar els màusers. “Quan el poble perd la seva sobirania -deia-, no només té el dret sinó el deure de lluitar per recuperar-la”. Quina frase! El millor va arribar quan va proposar abolir l’exèrcit que havia vençut, militarment. “Si l’abolim -afirmava-, tindrem menys gent per mantenir”. A canvi, es va comprometre a desfer el seu. Encara més: un cop va tenir la milícia desmantellada, la seva i la dels altres, com a president del país va dimitir: “Ara farem una cosa que es diu democràcia -va dir-: Ara votarem”. 

Em permeto d'anotar també una anècdota que va molestar molt les autoritats franquistes. En la seva visita de l'any 1956 al poble natal dels seus pares, Os de Balaguer, va adreçar-se als veïns en català, la qual cosa va incomodar moltíssim les autoritats franquistes.
A la wikipedia en anglès llegim: Figueres was the eldest of the four children of a Catalan doctor and his wife, a teacher, who had recently immigrated from Catalonia to San Ramón in west-central Costa Rica. Figueres first language was Catalan, as he talked to his parents in this language.


Altres referències a José Figueres o a Costa Rica:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)