20.12.09

RSE i crisi: impacte econòmic

En les circumstàncies de crisi que ens acompanyen, encara és més important actuar amb un acurat sentit de la responsabilitat davant la societat.

Sens dubte, l'actuació que a primeres pot semblar més responsable socialment és el manteniment dels llocs de treball, tot i que tampoc es pot maximitzar aquest punt si una empresa realment ha de disminuir la plantilla per a sobreviure. El problema és que no s'han tingut en compte totes les possibilitats (com les reduccions) o senzillament que algunes empreses s'aprofiten de les circumstàncies per a 'fer net'. Per això, fa uns mesos valoràvem que una gran Caixa preferís anar tancant oficines com a mesura d'estalvi però sense acomiadar treballadors.

De cara a la clientela, també és un acte de responsabilitat no apujar els preus. Fa uns mesos escrivíem: "Fer un esforç de contenció i no apujar preus de les tarifes i honoraris hauria d'entendre's com una mostra de responsabilitat davant una societat en crisi econòmica. Mantenir preus significa sumar-se a l'esforç col·lectiu per a afavorir la recuperació, disminuir l'impacte econòmic dels costos de la clientela, acceptar una limitació en els propis ingressos...".

Sigui com sigui, la qüestió a retenir és que l'RSE no s'ha de mesurar o valorar per accions colaterals o filatròpiques sinó pels impactes que generen primàriament, és a dir en els aspectes més vinculats al seu core business, a la seva missió i a tota la seva operativa. Reflexionàvem sobre aquest punt en un apunt sobre les empreses de telecomunicacions.

I també convé recordar que hi ha empreses que creuen que quan les coses van mal dades, les males pràctiques no són tan condemnables èticament. Un article de Jordi Goula a la Vanguardia titulat ¿A más crisis, menos ética? porta el subtítol explícit de "Un 25% de ejecutivos europeos ve aceptable pagar sobornos para superar el mal momento".

I si hem dit que una bona pràctica en moments de crisi és no apujar els preus, en el cas del sector de la distribució de productes bàsics encara ho és més la reducció de preus. En aquest sentit podem destacar que força companyies han abaixat preus, però és interessant destacar quan aquesta reducció s'ha fet no solament a partir de collar els proveïdors o de disminuir marges sinó que a més s'ha focalitzat la senzillesa i la simplicitat limitant despeses innecessàries i amb un fort impacte ambiental.

Quan sempre es diu que les inversions ambientals suposen un cost, en alguns casos veiem que suposen un gran estalvi; quan sovint ens fan confondre l'RSE amb acció social, en alguns casos la podem identificar clarament amb l'impacte econòmic.

Vegeu sinó aquesta notícia segons la qual Mercadona estalvia als clients 410 milions amb la millora de processos. La firma valenciana seguirà optimitzant l’assortiment per abaratir el cost de la compra fins a un 17%, alhora que guanya 80 compradors per botiga i dia, i augmenta les unitats venudes.
Mercadona, la cadena valenciana de supermercats, va iniciar fa poc més d’un any una controvertida estratègia per plantar cara a la crisi. A més de la polèmica retirada de més de 900 productes dels seus lineals i la reducció de marges, la firma va posar en marxa més de 600 mesures destinades a optimitzar processos i productes sense minvar-ne la qualitat. Un any després, el balanç que en fa Mercadona és més que satisfactori: ha aconseguit un estalvi de 410 milions d’euros només millorant processos, quantitat que ha destinat a abaixar els preus dels productes. El consumidor no li ha girat l’esquena: guanya clients i volum de vendes.

«Per sortir d’aquesta crisi hem d’actuar. Treure el focus dels beneficis, guanyar tots menys diners, apujar la productivitat i abaixar preus», deia el president de la firma, Juan Roig,  «Tornar a la senzillesa» és el lema d’aquesta estratègia d’optimització de processos. La firma valenciana, en col·laboració amb els seus interproveïdors, va posar en funcionament més de 600 iniciatives «basades en l’eficàcia de la senzillesa» per abaixar el preu dels productes, «eliminant el que no aporta valor al consumidor i sempre «mantenint la qualitat dels productes», segons fonts de la firma. Revisant processos (transport) i productes (envasos, empaquetat), només en plàstic s’ha estalviat 30 milions d’euros; en cartró, sis milions, i en tinta, dos milions.

El principal estalvi prové del canvi de venda de la fruita i la verdura de safates a fer-ho a granel. Tan sols en aquest àmbit ha aconseguit un estalvi de 175 milions d’euros (10 cèntims per cada safata de plàstic i un mínim de 35 cèntims per quilogram al suprimir costos de manipulació). Un altre estalvi important ve del transport (10 milions d’euros), un fet que ha aconseguit acostant les fàbriques als centres logístics.

Més exemples d’estalvi: quatre milions canviant la safata d’amanides i pollastre i optimitzant la capacitat de les safates; 3,4 milions millorant l’apilat de caldos i sopes; 2,6 milions eliminant el setinat dels tetrabrics de llet; dos milions reduint el gramatge en plàstic i cartró de les ampolles d’aigua i la caixa de llet; 1,5 milions eliminant la serigrafia i canviant a etiquetes de paper en els envasos i les llaunes; 1,2 milions amb el menor gruix i mida de les capses de cartró de iogurts, gelats i postres; 900.000 euros reduint l’aire en els paquets de cereals; també 900.000 traient etiquetes duplicades i tintes en vins i olis; 600.000 euros reduint la superfície impresa a les bosses i 150.000 euros canviant l’envàs de les espècies de vidre a plàstic.

La promesa de la cadena valenciana era abaixar els preus fins a un 17%, i la firma «continua treballant» per aconseguir-ho, asseguren fonts de l’empresa. Si comparem els preus actuals amb els de fa un any, Mercadona ha abaratit el 14% el quilo d’arròs, l’11,1% les llaunes de tonyina, el 10% els gels de bany i gairebé el 8% la dotzena d’ous.

Llegir notícia sencera a el Periódico

0 comentaris: