Haidar: "És el règim marroquí qui ha de demanar perdó"
Aminatu Haidar ha carregat contra el règim marroquí i ha afirmat que no és pas ella qui ha de demanar perdó al rei, sinó que és el règim marroquí qui ha de demanar perdó a les víctimes. Han estat les primeres declaracions de Haidar en primícia a TV3 des de casa seva, a Al-Aaiun. "Jo mai demanaré perdó al rei ni a ningú altre, perquè jo no sóc culpable ni criminal. Aleshores, el culpable és el règim marroquí i és ell qui ha de demanar perdó", ha dit una Haidar que lluny de mossegar-se la llengua s'ha mostrat clara i contundent. Des de cada seva, Haidar ha criticat la posició dels governs espanyol i marroquí en tota aquesta crisi i ha conclòs: "Jo estic esperant el perdó del rei a totes les víctimes d'empresonament, de tortures, de desaparició forçosa".
Font: 3cat24
Algunes reflexions:
Aquesta crisi -resolta amb satisfacció pel que fa al retorn a casa- ha servir per a posar de nou damunt la taula un conflicte nacional sense resoldre i que té com a conseqüència que tota una comunitat de persones visquin indignament i amb els seus drets humans conculcats. Una conseqüència potser ben diferent de la que pretenia el règim marroquí.
La crisi ha evidenciat la incomoditat de l'Estat espanyol, principal responsable de la situació dels sahrauis, en abandonar-los a la seva sort el 1975, actuant amb un baix sentit de la responsabilitat i de manera molt diferent a com ho van fer altres metròpolis respecte les seves colònies. La incomoditat actual no ve solament per aquests 34 anys de mala consciència sinó per la incoherència de defensar-hi el dret d'autodeterminació, però fer-ho amb veu baixa perquè no es noti que aquest mateix dret es nega a altres territoris tant interns com en el cas del Kosovo, on l'Estat espanyol s'ha alineat en solitari al costat de Sèrvia i Rússia, nacions històricament agressives i dominadores envers el països veïns.
Aquesta incomoditat ha tingut com a conseqüència que s'hagi hagut de deixar el lideratge a França o als EUA. La proposta francesa ha obert una nova possibilitat que pot ser ben vista pel Marroc, com és la consideració d'un règim autònom per al poble sahraui dins el regne del Marroc. Aquesta mena de solucions poden facilitar el trànsit a una solució viable però haurien de garantir la consideració de la realitat nacional sahraiu i no hauria de suposar una renúncia a l'exercici del dret d'autodeterminació en el futur.
Tornant al cas de l'activista i la causa per la qual va ser detinguda, cal dir que és ben curiosa i que a molts de nosaltres ens podríem trobar en una situació equivalent. Quan vaig pel món i em demanen la nacionalitat (a l’entrar a un país, a l’allotjar-me en un hotel, etc.) sempre hi he fet constar la meva veritable nacionalitat, la catalana, i mai he tingut cap problema. En algun aeroport els ho he hagut d’explicar: efectivament el meu passaport és espanyol, però la Constitució estableix que hi ha diferents nacionalitats i jo sóc de la catalana. Dit sigui de pas, no els explico que aquesta Constitució que parla de diferents nacionalitats és tan extravagant que no estableix quines són, però aquest ja no és el meu problema.
Cal felicitar l'activista per la seva valentia i coratge. Les solucions als problemes del seu país no haurien de passar per aquí, ni per cap altra acció que posi vides en perill, però ella s'ha vist involucrada en una situació injusta, privada de passaport i sense poder tornar amb la seva família. Tant de bo que la seva acció pugui reobrir les vies de solució al conflicte del poble sahraui.
Editorial AVUI: Impotència i descrèdit en el cas Haidar
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada