L'estudi fa una certa comparació amb la Unió Europea amb el lema "Més patriotes que a Europa". Segons l'estudi de Deloitte, el 69% dels consumidors espanyols comprarà productes fabricats al nostre país enfront del 59% dels europeus que ho faran. Davant d'aquestes dades, tan sols el 35% dels consumidors espanyols declara que buscarà el menor preu, independentment de l'origen del producte. A Europa, són un 40% dels consumidors els que reconeixen que miraran abans que res el preu, per sobre d'altres consideracions.
Davant les preguntes que s'han formulat, ens envaeix el dubte sobre si les persones que han estat entrevistades realment disposaven d'informació suficient per respondre-hi. Segurament el desideràtum ja és un grau, però dubtem molt que els entrevistats sàpiguen quin és el grau de contaminació associat al cicle de vida del producte consumit o si realment els productes consumits tenen risc de mà d'obra infantil.
Són dubtes legítims que expressem davant l'aportació de dades que, com moltes altres, sols pretenen ocupar un espai mediàtic. No diem que sigui el cas, però la no disponibilitat de més informació sobre l'estudi no convida a ser optimistes.
Una crítica semblant podríem fer respecte a les dades de 'compra local'. En primer lloc, què entenen per 'país' i què entén la persona entrevistada: ens referim a compra local, per tant, de proximitat? Ens referim a compra en el marc estatal? Ens referim a compra en el marc nacional (en aquest cas català)? La pregunta la formulem des d'un qüestionament tècnic. I no és parlar per parlar ja que el nostre dubte disposa d'antecedents: fa uns anys un conegut estudi -que tothom va reproduint- va indicar que d'un any per l'altre el consum amb criteris ètics va passar a l'estat espanyol del 30 al 50%. Davant dels enormes dubtes que tal salt obria, els autors van explicar en privat que l'estudi es va fer en un moment en què es produïa una campanya contra el cava i altres productes catalans, fet que devia impactar en l'enquesta. És a dir, moltes persones van considerar que no comprar productes catalans era introduir un criteri no vinculat al preu i la qualitat i, en conseqüència, hom el considerava un criteri ètic.
Per a alguns espanyols, un producte fet a Catalunya no és un producte del país. Per als catalans un producte fet a Perpinyà, a l'Estat francès, és un producte fet al país. Tot depèn de l'òptica i dels referents. Desconeixem si els autors de l'estudi han tingut en compte que preguntar sobre productes fabricats al país vol dir coses diferents en funció d'on es fa la pregunta. Però sovint aquesta mena d'estudis 'fàcils' o fets per professionals amb el 'manual' no incorporen aquests condicionants previs. I donen uns resultats que sols pretenen generar notícia, que no reflecteixen la realitat de manera precisa i que mostren una comparació amb Europa que segurament no és fiable.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada