Cooperació públic - privat - social

En el marc de les IV Jornades Clade “Repensar l’empresa des dels valors” es va lliurar la publicació de la jornada anterior, COOPERACIÓ PUBLICOPRIVADA, nou paradigma en la relació Administració i empresa.

Aprofitem per copiar-ne la intervenció que com a participants vam fer sobre un tema tant interessant com els partenariats públic-privat-social:

Josep Maria Canyelles

Les polítiques de cooperació tenen el risc que s’entenguin de manera limitada a l’externalització, i més en una situació com l’actual de crisi, i crec que les hauríem d’anar situant més en el que és la creació conjunta de valor, i ho dic perquè quan parlem de cooperació podem estar parlant de coses diferents. Podem estar parlant de quin estalvi em permet com a ajuntament i per tant, segurament de subcontractació; podem estar parlant d’on he de centrar el meu esforç i, per tant, de com m’he de fer petit per centrar-me en allò que és fonamental i també faríem cap a la cooperació. I el més important: podríem estar parlant de com poder crear un valor més gran per a la societat de manera conjunta, dels partenariats.

Tots estem d’acord que parlem d’un procés estratègic. Però aquest procés pot ser estratègic per a les arques municipals, o bé de cara a la societat, ja que cal col·laborar, perquè els reptes que té plantejats la societat avui dia són complexos i si no els abordem de manera complexa difícilment els podrem abordar de manera eficaç. Quan parlem de cooperació, hauríem d’entendre cada vegada més que el partenariat respon a un filosofia de treballar i analitzar conjuntament. Aquesta hauria de ser la línia de treball.

Tot i que sóc un gran defensor del tercer sector i en provinc, quan es parla d’una certa preferència pel tercer sector i les entitats de caràcter no lucratiu, hi ha uns certs riscos que, si es fa des del vessant proteccionista, poden jugar en contra del tercer sector. La preferència hauria de venir més per raons de la missió que no pas per la manca d’afany de lucre. El tercer sector implica una vocació de servei, un coneixement i més valor afegit.

Si ho fem només per raons que no són lucratives crec que ens equivocaríem tots, el públic i també el mateix sector social, ja que cada vegada t’adones més que tots som més iguals. Hi ha empreses que, en el marc de la seva responsabilitat social tenen un marcat caràcter missional, que no existeixen només per guanyar diners, encara que n’han de guanyar, com també hi ha entitats no lucratives que no deixen de ser espais d’autoocupació. És important que situem aquest marc de col·laboració i aquest sentit de preferència que, en alguns casos, és correcte per a entitats de caràcter no lucratiu amb aquesta raó de caràcter més missional. Per tant lligaria amb la reflexió anterior de com crear millors sinergies i un valor afegit més gran per la societat.

Podeu descarregar-vos la publicació del web de Clade o de la Generalitat