29.12.09

Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros



El Parlament de Catalunya ha obert el camí cap a la prohibició de les curses de braus amb mort de l'animal, després d'haver-se acceptat una Iniciativa Legislativa Popular. Malgrat que la votació ha estat secreta i ha donat un resultat ajustat, un cop obert el debat públicament serà difícil sostenir que s'està a favor del patiment dels animals.

Segurament, el risc més gran per a la iniciativa no res a veure amb els toros, sinó que vindria donat pel fet que alguns parlamentaris poden valorar que les relacions entre Catalunya i Espanya es poden veure encara més malmeses que en l'actualitat. Si hem d'entrar en valoracions que no tenen res a veure amb el patiment dels animals, hauríem de considerar que és ben curiós (i provincià) que la iniciativa perilli per com s'ho prendran a l'estat espanyol més que no per com es valoraria a la resta del món.

RSE i cultura popular

En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. Ho justificàvem dient que la nostra condicio de think tank o laboratori d'idees ens fa mirar d'abordar visions innovadores en el camp de la Responsabilitat Social, tot fomentant el debat i la confrontació creativa d'idees. I ho mantenim ja que la introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent.
Vegeu butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en catalàen castellà), un article sobre aquesta matèria (RSE i cultura popular i tradicionalSant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!)
En aquest sentit lligat a les tradicions, també hem expressat per exemple la nostra oposició al canvi de cognom de les mullers en el món anglosaxó o la proposta que els catalans puguem compensar les emissions de CO2 de les festes del foc o que evitem els impactes laborals en la cadena de proveïment de les roses de Sant Jordi. Forma part de la gestió d'un Territori Socialment Responsable el fer front als seus impactes ètics, ambientals, socials, laborals, especialment en aquells aspectes que tenen un caràcter general, que afecten el territori més enllà de les circumstàncies d'una empresa concreta.

El tema a debatre és el maltracte

Aquest és un debat sobre drets dels animals, contra el maltracte i la tortura. S'hi pot estar d'acord o no, però aquest és el tema. La tàctica de portar el debat cap a aspectes identitaris no correspon i està fora de lloc. Però, a més, té una mal intenció: situar aquest debat en clau d'identitat nacional catalana contra identitat nacional espanyola és intentar canviar el tema de fons d'una manera que pot comportar innecessàriament un nou focus de desencontre entre Catalunya i Espanya. Considerem que aquesta manera de procedir conté una llavor de confrontació entre països i cultures i recull una gran irresponsabilitat social. Vegeu Anna Mulà: «Són uns altres els que volen dur el debat a la identitat nacional»

Debat que pot arrelar arreu

La regulació cal fer-la en cada àmbit on correspongui legislar, i Catalunya té les competències legals per a fer-ho, de manera que pot convertir-se en un dels primers països a prohibir explícitament les curses de braus a plaça amb mort de l'animal. Si aquest debat es fa de manera pacífica i dialogada amb argument -com correspon- molts altres països poden sentir-se interpel·lats a establir regulacions similars. També en algunes comunitats autònomes es pot donar el debat tot i que es presenta més difícil. Podeu veure el web de la plataforma Perú antitaurino i també la notícia Un diputat d'IU vol debatre sobre la prohibició de les corrides de toros a l'Assemblea de Madrid.


El debat ens serveix per a fer algunes reflexions metodològiques sobre l’RSE

En primer lloc, el que manifesten els grups d’interès més actius o que pressionen més a les organitzacions no implica que tinguin la raó. En el cas de l’empresa sols ser més fàcil la gestió dels grups d’interès ja que es tracta d’un diàleg bilateral, mentre que en el cas del sector públic les administracions es troben amb una gran quantitat de grups d’interès que aporten punts de vista i criteris divergents i oposats. El cas dels toros seria un magnífic exemple de tema de difícil resolució en el qual convindria analitzar-lo a la llum de convenis internacionals i amb l’aportació de punts de vista experts. Vegem una declaració sobre la a  notícia que ja hem indicat:
A l'Assemblea de Madrid, un diputat d'IU ha manifestat que el seu grup parlamentari presentarà a la Cambra una proposició no de llei (PNL) "perquè es prohibeixin les corrides de toros a la Comunitat de Madrid” El portaveu popular ha acusat IU de "viure d'esquena" a la realitat en relació amb el seu suport a la prohibició de les corrides de toros.
Els arguments de "viure d'esquena a la realitat” serien perfectament traslladables al que podien dir els partidaris de l’esclavitud davant les proclames incipients dels abolicionistes. Precisament un dels grans problemes de la política és la comoditat de no prendre decisions i trobar la manera de representar de manera precisa el que pensa la majoria més determinant. Aquesta manera de procedir sembla orientada a mantenir el poder.

Altres apunts relacionats:

PD: Escriu Josep Maria Espinàs al Periódico: No m’agraden les corrides. No perquè sigui catalanista, com diuen alguns que obliden –com explica el lector d’aquest diari Pau Pérez– que a les Canàries ja fa temps que les han prohibit. Però encara que m’agradessin, trobaria raonable que aquests espectacles fossin suspesos. Perquè no és agradable veure com es mata un animal en públic i, sobretot, veure com centenars de persones paguen per passar-s’ho bé contemplant la mort violenta d’aquest animal. [...] L’anomenada fiesta de los toros ha anat evolucionant. Fa 150 anys, a la plaça també s’hi deixaven anar gossos. I el lector ja es pot imaginar què passava. Durant força temps, els cavalls dels picadors no van dur protecció, i les banyes els destrossaven. Potser és que s’acosta l’hora de les festes públiques desbrutalitzades. No es tracta d’una mania dels catalanistes. El famós Lope de Vega, castellà, va escriure ja fa segles: «...que esta fiesta bruta / solo ha quedado en España / y no hay nación que una cosa / tan fiera y tan inhumana / si no es España, consienta».

PD2: 19-02-10 El dalai-lama demana als diputats catalans que prohibeixin les corrides de toros a Catalunya

0 comentaris: