Avui, després de dialogar sobre la qüestió, de fer articles i estudis, i de posar damunt la taula la incoherència que suposa no incloure-ho ni rendir comptes sobre la matèria, ja s'han fet els primers passos per a normalitzar-ho. Hi ha empreses que ho incorporen, hi ha consultores que ho tenen en compte, i tant les organitzacions socials especialitzades com el govern també han incorporat aquest enfocament en les seves accions. Recentment el pla de la Generalitat de Catalunya, RSGencat, incorpora un punt sobre RSE i llengua, fet que ajuda a fer un gran pas en la normalització.
En aquesta línia, volem proposar-vos la lectura d'un article de Paquita Sanvicén, de la Secretaria de Política Lingüística, a la revista Llengua i Ús, titulat "Responsabilitat social de l’empresa i política lingüística. Una interessant eina de sensibilització de present i de futur".
Us n'oferim alguns extractes:
Fa uns quants mesos, en un altre article sobre política lingüística i transversalitat5 ens fèiem ressò de l’oportunitat de mirar conjuntament RSE i política lingüística (PL) i afirmàvem que “en la dialèctica entre els uns i els altres (poders públics i mercat) apareix la necessitat de generar compromís empresarial per generar beneficis socials que col·laborin amb les polítiques públiques en la construcció de cohesió social, ciutadania i convivència. És en aquest marc que també les llengües prenen un important protagonisme. Avança a Europa una visió innovadora que implica empresa-compromís i responsabilitat social.6 Les empreses poden contribuir a assolir objectius socials atenent la satisfacció de necessitats i preferències de les poblacions on s’ubiquen i/o a les quals donen serveis. L’anàlisi dels aspectes positius en els beneficis i posicionaments del comportament lingüístic plurilingüe de les empreses, de proximitat, que pot ser incorporat a la seua agenda com un actiu en la mesura que llengua/llengües són més una inversió que una despesa, és una potent i incipient línia de treball que pot aportar vies i espais comuns de trobada entre dos mons —institucions-empresa— amb interessos distints, quan no oposats en aquest tema. […] El monolingüisme és caduc i ja inútil en una societat interconnectada, pluricultural i plurilingüe”. […]
La filosofia de l’RSE ens dóna un marc favorable per treballar, conjuntament amb les organitzacions i empreses, la matèria lingüística amb una nova òptica, que, a Catalunya, és una preocupació social i una eina de benestar. L’RSE ens permet treballar, amb les organitzacions empresarials i empreses, estratègies i actuacions perquè siguin també responsables en matèria lingüística. […]
Algú pot argumentar que, en política lingüística, allò que ha de fer una empresa responsable, o una organització empresarial que apel·li a la seua responsabilitat, és simplement complir la llei. No cal res més. Nosaltres creiem que, pels objectius que perseguim —que la gestió de la llengua catalana en el si de les empreses i organitzacions quedi incorporada com un valor, un guany—, no n’hi ha prou de tenir la mirada fixa en la legislació. Les lleis són necessàries, qui en dubta, però per elles mateixes les lleis no canvien actituds, tot i que poden —de fet, ho fan— modificar-ne les pràctiques. Hom pot ser un escrupolós complidor d’una llei i alhora mantenir una actitud personal, col·lectiva i social refractària, de rebuig, d’incomoditat i, per tant, negativa, en el sentit de percebre la llei com una imposició.[…]
A mitjan any 2006 la Secretaria de Política Lingüística (SPL) va encarregar a un expert en RSE un document de reflexió per a ús intern sobre la llengua i la responsabilitat social que va donar lloc a un informe específic sobre el tema que aportava una sèrie d’idees interessants i sobretot mostrava l’oportunitat d’encaixar en aquest marc la política i la gestió lingüístiques (Canyelles, Josep Maria. La matèria lingüística en el marc de la Responsabilitat Social de les Empreses. Informe intern i inèdit. Març de 2007). Aquest treball ens va donar les bases per enfocar les actuacions que hem anat fent.[…]
Aquest enfocament ha anat donant ja fruits interessants. Del treball extern, en destacarem tres:
• La taula de reflexió i coordinació sobre RSE i PL amb organitzacions empresarials (el document presentat i a la fi consensuat amb el Departament i amb tots els membres de la taula de l’acord empresarial es
titula La Política Lingüística en el marc de Responsabilitat Social de l’Empresa en la perspectiva de l’Acord de Col·laboració signat entre el Dept. Economia-Agència Catalana de Consum i el Consell de Cambres, el Foment del Treball Nacional, PIMEC i altres organitzacions per al foment d’actuacions en matèria de consum i la millora de la transparència del mercat).
• La incidència en el Pla de mesures de responsabilitat social de la Generalitat de Catalunya 2009-2012 RSGENCAT.
• Algunes iniciatives d’implementació de la filosofia i la praxi en espais estratègics.[…]
Sabem també que l’estratègia RSE-PL té un llarg recorregut i un marc conceptual i argumentatiu
sensat i potent alhora. Just hem començat a treballar i queda molt per fer. Sortosament, el
treball amb les organitzacions empresarials, que treballen directament amb empreses i amb
emprenedors, és intens i encoratjador.[…]
Llegir article sencer a la revista Llengua i Ús
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada