17.12.09

Les acadèmies de la llengua i la classe acadèmica n'és responsable per absència

L'historiador Joaquim Montclús publica un article al Periódico, titulat Les llengües d’Aragó, on descriu de manera molt clara la situació que ha donat lloc a una llei de mínims i on no es garanteixen drets bàsics de les persones catalanoparlants i del territori que històricament ha tingut la catalana com a llengua pròpia. És una llei de mínims que no contempla l’oficialitat de la llengua i ni tan sols la plena escolarització.

Volem posar l'accent de la nostra reflexió no solament en la classe política, que desatén el Consell d’Europa que donava un toc d’atenció al govern d’Aragó, per no prendre mesures de cara a la protecció del català i l’aragonès. Volem fer extensiva la nostra crítica a la classe acadèmica, que contempla impassible com els criteris científics i les convencions internacionals queden oblidats fruit d'interessos polítics gens respectuosos amb la diversitat.

En aquesta línia de demanar que la classe acadèmica assumeixi la seva responsabilitat davant la societat, ens és interessant la lectura d'aquest article del qual n'extraiem algun fragment:

[...] L’any 1975, encara en vida del general Franco, els directors i els principals membres de la Real Academies Española i la Real Academia de la Historia, davant d’una controvèrsia apareguda a la premsa valenciana sobre l’origen de la llengua, declaraven que la llengua valenciana era una variant dialectal del català i també ho feien extensiu als altres territoris de parla catalana i a la Franja. No sols feien aquesta declaració, sinó que renyaven i censuraven totes les persones que clarament utilitzaven els seus propis prejudicis com a font d’autoritat científica, mentre pretenien ridiculitzar i, fins i tot, insultar personalitats que, pel seu treball, mereixien el respecte de tots i en primer lloc dels signants. També denunciaven que negar la llengua catalana en aquests territoris no tenia res a veure amb la realitat i que era un fet suficientment clar per a la filologia i la història.
Després de més de 30 anys de democràcia, en alguns aspectes hem fet enrere, com els crancs. Davant de les controvèrsies sorgides al País Valencià i ara a la Franja de Ponent o Oriental, com ho diuen des d’Aragó, no hem vist cap declaració semblant per part dels membres d’aquestes insignes acadèmies que marquin el camí per on han de caminar els polítics. La redacció i tramitació de la llei de llengües, en una gran part, ha estat en mans de polítics, molts d’ells castellans, sense formació i sense cap assessorament de personalitats enteses en la matèria i així, moguts per apassionaments i per prejudicis anticatalans, han deixat anar les més grans aberracions. [...]
Els habitants de les comarques de la Franja saben molt bé que la llengua que parlen és la catalana, perquè s’adonen que és la mateixa que parlen, posem per cas, els de Lleida, Tortosa i Barcelona. És clar que hi ha diferències, però són mínimes. Les poques persones que neguen a la Franja la catalanitat de la llengua ho fan per la pressió política i el caciquisme imposat pels dirigents del PP i del Par, i poques vegades per ignorància. Fa uns anys, quan manava el PP a la Diputació General d’Aragó, en un acte organitzat per una entitat cultural a la Franja contra la unitat de la llengua, un dels ponents va declarar: «El conseller de cultura ens ha donat diners per fer soroll contra el català». Amb això està dit tot. [...]

0 comentaris: