Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat social perquè reflecteixen i també condicionen els valors de la societat. Les manipulacions com les viscudes avui no són un fet puntual sinó una matèria que ha de ser abordada per la RSE.
Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Aquests poden ser un gran canal per a la difusió dels valors ètics i de sostenibilitat. Qui pot negar que l'extensió de la consciència ambiental es deu als MassMedia, que van saber fer d'altaveus del que expressaven les organitzacions especialitzades?
Però aquest sector té un gran poder i el que pot exercir per a bé també ho pot dur a terme per motius i finalitats poc ètiques. Convindria escrutar a fons el que fan els mitjans, en tots els seus canals, i sense pors.
S'haurà de tractar dels valors que es transmeten, dels estereotips sobre els immigrants i altres grups ètnics, nacionals, socials o de gènere. Sobre la protecció de la infància i sobre la pluralitat. Sobre veracitat de la informació i sobre rellevància de les notícies socials. Sobre les notícies oblidades i sobre la pressió als periodistes. I quan algú obri la veda s'haurà de posar sobre la taula les campanyes d'ONG que no apareixen ni en un breu com a conseqüència d'una trucada alertant del risc de tallar les insercions publicitàries. A més, aquest és un estrany lloc on els mitjans, a diferència d'altres països de gran tradició democràtica, no declaren explícitament des de quina opció ideològica editorializan i seleccionen la informació.
I sens dubte, sobre la censura. De fet, si escric ara aquesta reflexió és per la situació greu que s'acaba de produir en la transmissió d'un esdeveniment esportiu a Televisió Espanyola. Ho faig per compartir la reflexió i per demanar els punts de vista d'altres persones amb les que si alguna cosa compartim és una voluntat de fer de l'RSE un vector de desenvolupament humà i social.
Avui es jugava la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Bilbao, equips que representen de manera molt profunda Catalunya i Euskadi. Quan el cap de l'Estat ha sortit a la llotja i ha sonat l'himne espanyol TVE1 ha desconnectat les imatges de l'estadi. Per als que des de Catalunya hem pogut escoltar la transmissió per TV3 i Catalunya Ràdio, o algun altre mitjà podem explicar als que no ho hagin vist que s'ha produït una sonora i continuada xiulada de desaprovació i desafecte.
De fet, els comentaristes de bona part de mitjans espanyolistes fa setmanes que lamenten la final catalano-basca pel temor que es produís aquesta situació, davant la qual ja plantejaven maneres d'ocultar, demanant a la Federació que augmentés el volum de himne fins fer esclatar les orelles si fos necessari. Així mateix, la policia ha requisat banderes i cartells a l'entrada del camp per evitar un excés d'expressió antiespanyola en el camp.
És possible que entre qui em llegiu, hi hagi persones que se sentin profundament espanyoles que els pugui incomodar aquesta reflexió. El que m'amoïnaria és que algú no ho sapigués atribuir a un enfocament d'RSE, perquè ho és desencarnadament.
És més, és una censura equiparable a la que es donaria en un règim feixista. I evitar-ho depèn tant de la llei com del sentit comú, de l'ètica, i de l'RSE. És molt habitual que els mitjans ubicats a la 'meseta' ocultin sistemàticament certes informacions, expressions, opinions, punts de vista, i acabin finalment transmetent una imatge de la realitat social que no es correspon amb la realitat.
Les conseqüències no són menors. Quan la gent no és conscient que altres persones pensen de manera molt diferent no hi ha possibilitat de comprensió, de diàleg, de tolerància, de síntesi. Quan aquesta ocultació es produeix entre visions territorials i sentiments nacionals el mal pot ser encara més greu i en ocasions irreparable, arribant a situacions on sigui cada vegada més difícil la comprensió mútua per la manca de capacitat d'empatia. La conseqüència és que certes opinions són vistes com a radicals i fins i tot gairebé com a pròpies de delinqüents, i que això provoca tendències al boicot als productes segons origen i que les relacions entre persones es veuen condicionades per prejudicis sobre els quals no s'ha donat una informació i un debat obert.
L'RSE no només ens ha de parlar de temes ambientals i laborals. Les empreses emeten valors socials i les del sector mèdia tenen grans corresponsabilitats socials en la construcció d'unes societats amb capacitat d'afrontar els seus reptes i les seves discrepàncies, assumir els seus consensos i els seus dissensos. Finalment, el CO2 i la conciliació es podrien abordar per la llei mentre que hi ha matèries que només poden ser abordats des de l'RSC de les empreses.
Fins i tot potser els enfocaments d'RSE podrien ajudar a treure tensió i facilitar el diàleg en espais on la política no només ha fracassat sinó que en bona part ha col·laborat a accentuar el problema.
Optar per un desenvolupament de l'RSE basat només en normes i guies és obviar tot el potencial que aquest enfocament de gestió pot tenir per a abordar els reptes d'una societat. Cap dels grans reptes que la societat té plantejats es podrà abordar des d'una sola part, sigui el govern, l'empresa o la universitat. Per això, no hauríem d'ofegar l'RSE limitant-la a unes bones pràctiques rutinàries i deixar de banda les més complexes que ens demana la societat. És possible parlar i escoltar, dialogar i respectar?
PD: a la mitja part TVE1 s'ha disculpat per no haver passat les imatges en directe i ho fet en aquell moment. Amb una peculiaritat: el so ha estat clarament manipulat per ocultar els xiulets, i no tenia res a veure amb els apreciats en altres mitjans i en el mateix camp on l'himne pràcticament era inaudible. ¿Hi ha necessitat de crear una bombolla asèptica fins al punt no només d'ocultar sinó fins i tot de manipular? No seria més responsable entrevistar a les persones i saber dels seus punts de vista? No seria més intel·ligent preguntar obertament pel que passa? A www.marca.com ofereixen un reportatge sobre la manipulació.
PD (2) (Només publicada en aquest blog, no a l'original de Diario Responsable)
Al cap d'unes poques hores de l'incident, i veient l'escàndol, la direcció de RTVE ha destituït Julián Reyes, el director d’esports de la cadena, pel seu “error gravíssim”. Però públicament sols s'ha assumit l'error de no passar en directe l'himne, sense fer cap referència a la manipulació, que és el veritable quid de la qüestió. Hores d'ara, ningú no dubta que a la mitja part es va emetre censurat, eliminant els xiulets, enfocant els jugadors i evitant enfocar al públic. I atenció al ridícul que es pot fer: l’únic primer pla que es va emetre de les grades va ser el d’un afeccionat de l’Athletic amb la mà al cor al sonar l’himne. És de destacar la feina del càmera que va trobar, entre desenes de milers de persones xiulant, un espectador que no compartia l'expressió del sentiment general. Podeu veure les imatges de la patètica manipulació al Periódico: TVE destitueix el director d'Esports per no transmetre l'himne espanyol en la final de Copa
TVE cessa el director de continguts esportius
Però cinc setmanes després: TVE sobreseu 3 dels 5 expedients per no emetre l'himne en la final de la Copa del Rei de futbol
1 comentaris:
Antoni Bassas publica avui u article de reflexió sobre aquest afer: I a sobre es pregunten per què http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=612529&idseccio_PK=1006&h=090515
Publica un comentari a l'entrada