11.5.09

Els vaivens de la UE en matèria d'ocupació

Si fa uns mesos Europa debatia sobre l'augment de la jornada laboral a un màxim de 65 hores, en una proposta que no fou acceptada, ara els ministres europeus opinen que caldria retallar la jornada laboral.

El canvi d'opinió ha vingut donat per la crisi econòmica i la temença que el gran nombre d'aturats pugui generar una crisi social de conseqüències difícils de preveure, entre les quals una onada de protestes i de caos.

Així, segons aquest nou posicionament, les empreses europees que pateixen més directament la crisi haurien de reduir la jornada laboral enlloc d'acomiadar treballadors, és a dir, que estan llançant un missatge per tal que les empreses exerceixin la seva responsabilitat social, mesurant bé les conseqüències socials de les seves accions.

Molt ràpidament han passat de la proposta de les 65 hores a aquesta d'ara, feta en el marc de la cimera de Praga la setmana passada. L'alt nombre d'aturats en tot l'àmbit comunitari amoïnen els dirigents europeus que han demanat més afavoriment a la iniciativa empresarial i la creació de treballs mitjançant la reducció de costos laborals no salarials, la inversió en investigació i l'eliminació d'entrebancs administratius. A més, la reducció de la jornada laboral podria disposar del suport públic per mitjà del Fons Social Europeu. Així s'obre la porta a mesures com ara que es pugui mantenir la plantilla treballant -amb un retall de l'horari de feina- i destinar la resta de la jornada a accions de formació.

Jose Manuel Durao Barroso, president de la CE, hi va fer les següents declaracions: "cal tenir èxit amb les mesures a favor de l'ocupació perquè no pot existir la recuperació econòmica sobre la base del col·lapse social".

Sens dubte aquesta proposta és més assenyada i prou atenta a la realitat actual. Alhora, però, no hauria de plantejar-se des d'un punt de vista solament de paracaigudes social perquè el cop de la caiguda sigui més suau. Aquesta mesura que pot ser bona per a la ciutadania, ha d'anar acompanyada de mesures per a la supervivència i la competitivitat de les empreses, i molt especialment de les pimes. En aquest sentit, no podem deixar d'insistir en la necessitat que les administracions públiques paguin com a màxim a 30 dies els seus proveïdors ja que aquest és un dels problemes més greus que algunes pimes venen alertant des de fa mesos: l'escanyament de liquiditat causat pel mateix sector públic juntament amb les dificultats d'accés al crèdit bancari.

0 comentaris: