12.5.09

Escàndol per les dietes dels diputats i diputades de Gran Bretanya i riscos democràtics

  • Article publicat a Diario Responsable (en castellà):
  • Artículo publicado en Diario Responsable (en castellano):
Escándalo por las dietas de los diputados y diputadas de Gran Bretaña y riesgos democráticos


Malgrat que Brown ha demanat perdó per les despeses abusives dels diputats i diputades, l'escàndol ha remogut consciències i està provocant una pèrdua de suports electorals dels dos principals partits davant les eleccions europees. Segurament aquest és el fet que més preocupa hores d'ara el sector polític britànic, el qual intenta assumir l'error i compensar-lo amb el retorn dels diners percebuts anòmalament.

Però la ciutadania demana més i hauria d'exigir més. Aquesta mena d'actes són un atemptat a la Democràcia. I ho escric en majúscula, sí. Perquè en els temps actuals hi ha una part creixent de la ciutadania que viu un procés de desafecció envers les institucions, fet que acaba afectant de ple els valors democràtics o potser afavorint l'adveniment d'opcions populistes que, davant de tanta incompetència i manca d'ètica, vengui una imatge més neta encara que puguin estar fonamentats en valors menys democràtics.

És per això que qualsevol mala pràctica d'aquesta mena, avui, hauria de ser considerada com un atemptat a la democràcia. Els nostres valors democràtics poden estar en risc si la gent comença a desconfiar profundament de les persones que ens governen i dels mecanismes formals que guien l'exercici del poder. Per això, avui més que mai, calen lideratges ètics, calen sistemes de gestió de la responsabilitat social de l'administració pública, calen canals de diàleg i control per part dels grups d'interès (i superar d'un cop la pantomima de la participació pública tal com l'hem entesa al nostre país).

Brown ha dit (en una visita a una escola d'infermeres): "Vull demanar disculpes en nom dels polítics, en nom de tots els partits, pel que està passant els últims dies. La nostra professió, com la vostra, es basa en la confiança. Aquest és el nostre bé més preat i ha de ser restaurada immediatament". I hi afegim: la manca de confiança en una empresa pot ser solucionat pel càstig del mercat i l'opció per la competència. En el cas del sector públic això no és possible. I la conseqüència, com hem dit, és molt més greu. Pot ser infinitament més greu.

Lluitar pels valors democràtics ha de ser el nostre gran repte. I malgrat el que pugui semblar, cada cop hi ha més necessitat de fer-ho. A l'Estat espanyol mateix vivim a diari exemples de caiguda en picat dels valors democràtics que sustenten la convivència. I que el gran gruix de la població accepta resignadament sense adonar-se del camí que estem emprenent, segurament fruit d'una transició passada en fals i que ara retorna sobtadament. Fins i tot, la premsa espanyola silencia les alertes formulades per agències internacionals de prestigi sobre el que està succeint. O un diari com el País solament va publicar un breu quan s'ha descobert recentment a València una de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió posterior. Però aquí s'ha produït un pacte de silenci i solament se'n pot parlar a fora: Francesco Cossiga, president emèrit d'Itàlia, ha afirmat que aquestes fosses són les més grans d'Europa.

No són temes menors. I com diu Toni Strubell en el llibre El moment de dir prou, potser hem de començar a no callar, perquè ens caurà la cara de vergonya quan vingui algun jove estudiant dels estats units amb una beca d'historiador i mostri al món coses que estan succeint i que enlloc del món civilitzat s'acceptarien.

Retornem a la Gran Bretanya, on esperem que aquest daltabaix comporti alguna acció de reflexió profunda, reparació, i acció correctora. Em sembla molt bé que la diputada conservadora Cherly Gillan prometi tornar els 5 euros del menjar per al gos, que havia carregat "per error" als contribuents. Espero que també ho facin els que tenen altres factures molt més elevades. Més enllà de l'import, tot plegat forma part de la vergonyosa lleugeresa amb què els parlamentaris britànics han estat reclamant una infinitat de despeses. Un altre que té mèrit és aquest: Michael Gove, a càrrec dels temes d'Educació, va gastar un total de 7.500 euros en cinc mesos en mobles per a una vivenda a Londres, a més d'exigir 14.000 euros en càrregues fiscals per la compra d'una nova propietat.

Sovint hem parlat de la construcció de Territoris Socialment Responsables. Creguin-me que una part del món empresarial pot tenir arguments per enfúmer-se'n si dins del sector públic passa això que veiem. I si passa a Gran Bretanya, país amb una democràcia consolidada, què no pot passar en altres països on aquesta és més tendra...

0 comentaris: