Les teràpies naturals no són només un estalvi sinó un menor risc, una menor dependència farmacèutica, i una cultura de la salut

Fa uns mesos, quan es va anunciar que Sanitat introduiria l'obligació d'un nou vaccí o vacuna, vam reflexionar sobre la "incoherència que s'estiguin gastant una milionada d'euros per pagar nous vaccins per a malalties de baixa prevalença que sols s'expliquen per la pressió de la indústria farmacèutica" en un escrit titulat Responsabilitat pública i salut.

I uns mesos més enrere, llançàvem en un escrit titulat No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues! una reflexió anàloga: "Per posar un altre exemple, fa dos dies hi ha haver un congrés de metges on van parlar de l'augment de resistència dels polls i van donar alguns consells. Hi ha algun motiu per a creure el que diuen unes persones que de manera prou generalitzada han estat condicionades pels interessos de les farmacèutiques? Òbviament no van parlar de productes naturals molt efectius però que no donen marges econòmics... Poso aquest exemple per a no parlar del tema més profund i aquí inabastable de certs usos dels vaccins..."

Ara unes nenes estan greus per haver pres aquesta vacuna (El Govern immobilitza gairebé la meitat de les 7.200 dosis de vaccí del papil·loma del lot investigat) i hi ha qui comenta que el risc no és mai zero. Efectivament. El que cal és valorar si el risc que comporta una vacuna queda compensat pel risc de la malaltia. Hi ha una valoració mèdica, i també política en el sentit de quines inversions econòmiques s'han de prioritzar. Altrament podem alimentar els dubtes sobre si es tracta d'una decisió raonable o bé és fruit de les pressions farmacèutiques.

Se sap que molts vaccins o vacunes són innecessàries. Se sap que les vacunes triples tenen grans riscos, especialment quan s'administren a certes edats. Se sap que contenen components que tenen toxicitat. Se sospita i hi ha que afirma que una vacuna a un infant que encara no disposa d'un sistema de defenses de l'organisme prou fort li pot suposar una alteració i donar lloc a al·lèrgies. Alguna causa deu tenir l'augment de les al·lèrgies dels darrers anys... També hi ha casos d'autisme que se sospita que poden ser provocats per vacunacions infantils.

Avui mateix, també llegim una notícia (Els nens catalans estan massa medicats) que aporta una informació que si és certa és bàrbara: "Segons l'enquesta, el 34,5% dels menors, un de cada tres, prenien algun medicament dos dies abans que els seus pares fossin preguntats, més els nens que les nenes, i bàsicament antipirètics, analgèsics, productes contra la tos, antibiòtics i vitamines o minerals, entre altres productes".

La notícia acaba amb una reflexió que fem nostra però que lamentem la manca de coherència amb el que ens mostren els fets: "La titular de Salut ha assegurat que prendre medicaments forma part de la cultura actual, i que s'han perdut "receptes de l'àvia" i teràpies naturals que abans es feien servir per tractar febre, mals d'orella, tos o altres símptomes. Mullar els nens quan hi ha febre o posar oli en zones deshidratades s'ha canviat per antipirètics i cremes hidratants, i potser caldria obrir un debat sobre si els tractaments simptomàtics són necessaris".

Hem volgut titular aquesta reflexió amb una declaració d'intencions: les teràpies naturals no són només un estalvi sinó un menor risc, una menor dependència farmacèutica, i una cultura de la salut. Segur que cal obrir el debat sobre si els tractaments simptomàtics són necessaris. I també sobre quines vacunes són necessàries.

Donades les sospites sobre els interessos empresarials aquest és un debat que va més enllà de la salut i les polítiques públiques i entra en el camp de la Responsabilitat Social, la transparència, l'accountability, i l'ètica. Sabem de l'existència dels lobbies, però quan aquests afecten la nostra salut, quan es prenen decisions per raons poc clares i que posen innecessàriament la nostra salut en risc, la ciutadania hem de poder expressar-nos.