va gravar l'agressió a la menor equatoriana
Aquests dies s’està jutjant a l'Audiència de Barcelona l'acusat de l'agressió racista a una noia de 15 anys d'origen equatorià a l'interior del vagó de tren. És un cas molt conegut ja que el fet de disposar de les imatges enregistrades per la càmera del vagó n’ha facilitat la difusió a la xarxa. Les càmeres de seguretat dels Ferrocarrils de la Generalitat van filmar les manotades i la puntada de peu al cap que el jove li va clavar. Aquest tractament públic d’un cas on tot sembla indicar manifestament un mòbil racista va provocar l’interès per part del consulat d’Equador.
Preguntat per l'agressió contra la noia equatoriana, Sergi Xavier Martín ha assegurat que no en recorda res perquè aquell dia havia begut alguns cubalibres i cerveses, a més de prendre pastilles d'èxtasi.
Fins aquí seria un cas més, dels molts que sergurament no arriben a l’opinió pública o que no arriben a ser denunciats per manca de proves. Però si volem emetre la nostra opinió sobre un cas tan greu és per l’estratègia de l’advocat de la defensa, que no només acusa el govern català d’instrumentalitzar el cas sinó que critica que el seu client no va rebre l'atenció social necessària per part de les institucions tot i que tenia un entorn desestructurat amb problemes familiars quan era petit. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, l'advocat s'ha queixat que les institucions no el van ajudar. Segons l'advocat, el seu client va ser abandonat per la mare de molt petit, i el pare el maltractava. L'advocat afegeix que llavors no va trobar el suport de les institucions que ara es presenten com a acusació particular. Per això creu que la Generalitat està instrumentalitzant el cas.
La responsabilitat de les administracions públiques té un límit i qualsevol persona se l’ha de considerar responsable dels seus actes. Ningú, ni aquest magnífic advocat, pot pretendre que la manca d’atenció per part dels serveis públics és la causa que ha provocat que un jove hagi esdevingut un perill social. Aquesta seria una perillosa senda en la qual podríem alliberar-nos de qualsevol responsabilitat personal ja que la culpabilitat sempre trobaria causes remotes, si cal remuntant-nos en l’origen dels temps i en el pecat original!
Serà el jutge qui hagi d’emetre el seu veredicte però a la nostra societat, integrada per un percentatge altíssim de persones vingudes d’altres terres, no podem permetre’ns que les accions xenòfobes no siguin castigades de manera exemplar. El jove que veiem a les imatges colpejant una noia pel fet de ser immigrant, té conegudes activitats de caràcter feixista i ha participat en actes on s’han fet proclames nazis i on s’han proferit insults contra els immigrants i també contra els catalans (hi ha imatges de com s’hi cremaven banderes catalanes).
El periodista Víctor Alexandre hi reflexiona en un article: Gràcies a una informació facilitada pel canal de televisió Cuatro, hem pogut saber que Sergi Xavier Martín, l’agressor de la noia equatoriana als Ferrocarrils de la Generalitat, no sols és un covard, sinó que també és un feixista. Un feixista que va participar en la manifestació del Día de la Hispanidad, a Barcelona, convocada per Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i que, segons un conegut seu, va prometre que “netejaria Barcelona d’immigrants”. Covardia i feixisme són una terrible combinació, certament. Són la covardia i el feixisme els que empenyen aquest sinistre personatge a fer-se el milhomes apallissant una noia de setze anys sense deixar de parlar pel telèfon mòbil i a pretextar, després, que anava begut per justificar la seva barbaritat i eludir-ne la condemna. Tan miserable és que ni tan sols es veu amb cor de ser conseqüent amb les seves idees davant la Justícia i admetre el mòbil racista de la seva acció.
Sovint en aquest bloc hem parlat de la responsabilitat social de l’Administració Pública (RSA), i en aquest cas pensem que no estem davant d’un cas ni de responsabilitats legals ni socials del sector públic. Segurament que s’hi podria fer més, però sempre trobarem que s’hi podria fer més...
Pensem que els reptes vinculats al civisme, com a manera de positivar les actituds xenòfobes i molts altres valors poc constructius que existeixen a la nostra societat, han de ser abordats con una necessitats de gran magnitud pel fet que afecten tant a la cohesió social com a la qualitat de la democràcia. Però també són un repte per a les empreses, les quals cada cop més requereixen uns joves amb talent, capacitats i valors, i massa sovint es troben amb uns joves on el valor de l’esforç i del treball hi són absents i on manquen també certes habilitats socials i valors positius necessaris tant per a l’empresa d’avui com per a construir ciutadans compromesos.
El civisme i la responsabilitat individual serà cada cop més un actiu vital per a les empreses, un actiu fonamental per als països.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada