Les pimes catalanes haurien de pensar en fusions per a millorar la seva competitivitat

Catalunya té més empreses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes, però són de dimensions massa petites: només el 12% de les empreses catalanes factura un import superior als 10 milions.

Segons llegim avui a la Vanguardia: A Catalunya hi ha 33.599 empreses que facturen més d'un milió d'euros, fet que converteix el país en líder empresarial per sobre d'altres països de dimensió similar com Bèlgica (16.978 empreses), Dinamarca (5.588), Finlàndia (9.172), Noruega (13.192 ) i Suècia (16.764). Tanmateix, només el 12% d'aquestes empreses catalanes factura més de 10 milions d'euros (les de més de 50 milions només són el 2%); a Dinamarca, el 57% de les empreses facturen més de 10 milions (i les de més de 50 milions representen el 28%).

Aquests dades es refereixen a l'estudi que ha fet el Col·legi d'Economistes de Catalunya titulat "La dimensió de l'empresa catalana". I les seves conclusions permeten formular propostes sobre el model de competitivitat de l'empresa catalana.

La primera constatació és òbvia però cal posar-la damunt la taula: l'esperit emprenedor català segueix essent una forta realitat. Alhora l'estudi afegeix que "el caràcter individualista i conservador repercuteix en la manca de projectes més ambiciosos i arriscats".

El col·legi estructura en quatre pilars les seves propostes:
-L'augment de dimensió de les empreses seguint el procés de globalització;
-El desenvolupament de polítiques d'R+D+i concertades sectorialment;
-L'adequació dels models d'ensenyament i infraestructures a les necessitats productives;
-El foment del model d'internacionalització desenvolupat pels grups catalans de referència.

Seguint els arguments de la UE, invertir en R+D+i forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses, ja que una empresa que no inverteixi en el seu futur no estarà en condicions de poder garantir la capacitat de crear riquesa en el futur i, per tant, mantenir el seus llocs de treball i els impactes econòmics en el territori.

Així mateix, abordar amb valentia el repte de la dimensió empresarial, sota la perspectiva de no perdre competitivitat i poder-se mantenir en el mercat, també formaria part d'una visió àmplia de la responsabilitat que una empresa té davant de la societat.

Un empresari o empresària que cregui que ja ha fet l'esforç de la seva vida creant l'empresa i fent-la créixer, i que ara no es vegi amb cor de fer els passos necessaris -si cal a nivell de fusions- no actuarà amb ple sentit empresarial i, de la mateixa manera, no actuarà de manera plenament responsable davant la societat.

Tot i ser-ne el propietari, des d'un punt de vista d'RSE no disposa d'una llibertat sense límits per a no abordar els passos necessaris per a la seva sostenibilitat.