28.2.09

Crisi i retallada de despeses municipals


La crisi econòmica està tenint com a efecte en la vida municipal no solament una considerable retallada pressupostària sinó la necessitat que els ajuntaments mostrin davant la ciutadania l'esforç de contenció i una conducta exemplaritzant.

Certament, si la ciutadania i les empreses estem entrant en un període de molta complexitat per a mantenir els equilibris financers no hi hauria res més immoral que una administració pública abocada a la despesa i al malbaratament. 

La retallada que els ajuntaments estan patint no implica directament que els diners es gastin de manera eficient i, per això, cal que hi hagi un esforç de priorització de la despesa focalitzant les àrees més estratègiques i garantint-ne la màxima eficàcia.

A més, també és oportú que aquestes accions es mostrin públicament de cara a no disminuir la legitimitat de les institucions i les seves polítiques públiques. Per això, encara que pugui representar la "xocolata del lloro", no deixa de ser important que les partides de dietes, protocols i transport per als càrrecs públics experimentin una reducció molt significativa.

Tenim exemples de diferents ajuntaments que han començat a donar a conèixer mesures en aquest sentit. Incorporen reduccions de fotocòpies, transports, etc., com podem veure en notícies recents:
  • Els 41 regidors de Barcelona es congelen el sou d'aquest any (El Periódico) [ca][es]
  • Els consells comarcals a penes apliquen mesures d'estalvi (El Periódico) [ca][es]
  • El cinturó metropolità usa les estisores en els pressupostos (El Periódico) [ca][es]
  • L'Hospitalet. Més austers que mai (El Periódico) [ca][es]
  • El pla de Lleida (El Periódico) [ca][es]
Moltes de les mesures que s'hi apleguen no són sinó una part de les que farien falta permanentment, per sempre, no merament en una situació de crisi. Ha calgut una crisi perquè es plantegin mesures d'estalvi de la despesa corrent que no sembla que tinguin un caràcter excepcional. El control de fotocòpies i de llums hauria d'estar implantat de fa molt temps i, en tot cas, esperem que es mantinguin quan desaparegui la crisi.

Aquestes mesures, tal com estan plantejades, semblen fetes de cara a la galeria, de cara a mostrar a la ciutadania que la crisi també va amb ells. Des del nostre punt de vista, trobaríem més adequat que es formulessin codis ètics, polítiques de responsabilitat social, i altres compromisos que quedessin escrits i sotmesos a l'escrutini públic

No voldríem pecar de desconfiats però ens preguntem com s'informarà del seguiment i evolució d'aquests compromisos. Aquest és un aspecte que curiosament ningú no n'ha parlat. Ens agradaria que aquests ajuntaments tan compromesos mostressin públicament al seu portal a internet com evolucionen els indicadors respecte a les mesures que han manifestat. 

Si ho fessin seria més creïble, podria ser contrastable, seria exemplar. Però potser incomodaria el fet que un cop superada la crisi ja no fos tan convenient mostrar un indicador obert a la llum pública amb les despeses de consums, protocol, publicitat, o fotocòpies. Tanmateix, aquesta obcecació a la manca de transparència no és més que retardar l'adveniment de l'administració pública del futur i el punt d'inflexió respecte a la pèrdua de confiança actual.


Vegem com a mostra una de les iniciatives, la de Lleida, ja que ha estat de les primeres i la més definida en la proposta de mesures:


27/2/2009 PROJECTE PIONER PER AFRONTAR LA CRISI
Lleida s'estreny el cinturó i retalla les despeses municipals

• El pla, de 20 punts, estableix que polítics i funcionaris utilitzin el transport públic
• La iniciativa fixa directrius per agilitzar els tràmits de pagament als proveïdors

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
S'han acabat les fotocòpies en color, els llums encesos tota la nit --perquè l'últim a sortir no es va recordar d'apagar-los-- i els serveis de missatgeria si és possible enviar un
e-mail. Decidit a retallar despeses supèrflues i a donar exemple estrenyent-se el cinturó, l'Ajuntament de Lleida va presentar ahir un pioner pla municipal d'austeritat que predica, per exemple, l'ús del transport públic --autobús urbà o taxi-- per als trasllats que realitzin funcionaris i regidors del consistori en horari laboral.

El propòsit, va dir ahir l'alcalde Àngel Ros (PSC), és que les vint recomanacions previstes al pla s'apliquin "durant almenys dos anys, el 2009 i el 2010, encara que seria ideal que algunes d'aquestes propostes es mantinguin ja per sempre". La intenció és "abordar mesures de contenció de la despesa amb criteris de racionalitat i estalvi, però que no afectin la prestació de serveis", va precisar el paer en cap.

El control de la despesa l'hauran d'assumir tant el miler de treballadors municipals com els càrrecs polítics i de confiança, van indicar fonts del consistori. A més a més, el protocol també dicta directrius per a la tramitació d'expedients de despesa i mesures per agilitzar els pagaments als proveïdors. "D'aquí a poques setmanes, l'ajuntament abonarà al voltant de 5 milions d'euros corresponents al 2008, a l'haver avançat el reconeixement de crèdit", va manifestar Ros.

PRECEDENTS
L'Ajuntament de Lleida, que, com tantes altres ciutats, patirà aquest any una retallada d'ingressos "a causa del descens de les plusvàlues i d'altres impostos lligats a la construcció", ja va ser pioner en l'aplicació de mesures d'estalvi quan el juny passat va acordar un paquet d'accions que preveien, entre altres coses, la gratuïtat del servei d'autobús urbà per als escolars de la ciutat.

Font

El pla d'austeritat que es va presentar públicament ahir comença limitant la temperatura dels aparells de climatització a no menys de 26 graus a l'estiu i no més de 21 graus a l'hivern. També proposa la substitució de les calderes de gasoil per calderes de biomassa. Així mateix, es controlaran escrupolosament les comunicacions telefòniques, els enviaments postals i l'adquisició de llibres i revistes. Fins i tot les nòmines dels treballadors s'enviaran telemàticament, per mirar d'estalviar paper. Les substitucions de personal i les hores extres que no siguin generades per una situació d'emergència, les haurà d'autoritzar personalment l'alcalde.

"Els viatges a Barcelona es faran en tren i els trajectes per la ciutat, en transport urbà", va avançar Ros, l'únic que continuarà utilitzant el vehicle oficial per qüestions de seguretat. Els regals institucionals els subministrarà el patronat local de turisme i els còctels i aperitius els elaboraran, a partir d'ara, els estudiants de l'Escola d'Hostaleria de Lleida.