Intento mesurar molt les paraules, i més els adjectius, sempre propensos a l'exageració. Però ara reflexionaré sobre si una empresa pot arribar a la imbecil·litat. O sigui, a ser mancada del suport, el baculum llatí, el pal que dóna consistència i coherència al seu caminar...
Sovint reflexionem sobre empreses que tenen valors, que desenvolupen una ciutadania corporativa, que tenen un caràcter i una manera de fer en tant que organitzacions, i fins i tot una responsabilitat tant social com fins i tot penal.
Normalment no fem el pas a considerar que les altres tenen uns valors inversos: no podem establir el paral·lelisme directe. La idea que intento transmetre és que en alguns casos s'associa a les organitzacions jurídiques certs atributs fins ara propis de les persones físiques. És a dir, un valor com l'honestedat ja no és sols un valor de les persones que treballen o dirigeixen aquella empresa sinó que ha esdevingut un valor de la pròpia empresa, i per això procuren que tota persona que hi treballi hi estigui alineat.
És un concepte interessant perquè supera aquella màxima segons la qual les empreses no tenen valors, sinó que aquests estan sols en les persones. I en conseqüència l'empresa acabava sent la mitjana, tendent a la mediocritat, dels valors dels seus integrants, ponderat el pes de cadascun en funció de la seva capacitat d'influència.
Per a una empresa amb valors contraris a la responsabilitat social, no diríem que té una ciutadania corporativa negativa, perquè es tracta d'empreses que no han desenvolupat el seu concepte de ciutadania corporativa. Estan encara en aquest altre paradigma de l'empresa com a mera estructura que "no es comporta" sinó que "acull el comportament" dels seus directius o personal. Des d'aquest punt de vista i reflexió, no sembla que objectivament una empresa pugui ser "dolenta" sinó que són els seus membres o representants els qui en seran.
Ara, de vegades hi ha exemples de males pràctiques fetes amb tanta intencionalitat, desconsideració i voluntat de perjudicar els grups d'interès, que es fa impossible de pensar que solament responen al comportament forassenyat d'una persona i que és la pròpia cultura corporativa transformada en proposta de valor i, per tant, una primera mostra de l'empresa ciutadana que s'ha encarnat de valors negatius, nefastos i, com el cas que ara mostrem, propis de la imbecil·litat.
No posaré exemples de grans impactes ambientals. I no serà així perquè en aquest cas hi ha una mala pràctica que s'explica perquè hi ha uns grups d'interès, els accionistes, i sobretot l'staff, que hi té molts recursos a guanyar, cosa que consideren que els permet jugar amb el risc, o diferir previsiblement els impactes al futur. En aquests casos hi hauria una clara negligència per part de persones concretes, amb amplis nivells directius implicats.
Però si parlem d'imbecil·litat és perquè són males pràctiques en les quals tothom hi surt perjudicat intencionadament. Es tracta de conductes irreprimibles que, malgrat que ningú en tregui cap profit i molts en surtin perjudicats, hi ha una força interna, una cultura, que impedeix que el sentit comú s'imposi.
És el cas de la viamichelin, que en aquest 2012 ha incorporat una novetat en la seva guia de carrers. Ha decidit traduir tots els noms dels vials de Catalunya, cosa que requereix una intencionalitat i un esforç. D'aquesta manera passen a incomplir la llei, ja que els noms dels vials catalans són els que són i no se'n pot fer la traducció a cap altra llengua, però a més dificulten l'orientació dels usuaris ja que els proporcionen denominacions que ningú sabrà reconèixer.
Així, com es veu a la captura de pantalla, el Carrer Sostres passa a ser la Calle Techos, com tot un seguit de traduccions ridícules que no havien fet en cap edició anterior que sols es poden entendre com una explosió de nacionalisme espanyol en el si de l'empresa, sense que cap persona amb dos dits de seny hagi estat capaç de fer notar l'aberració que tal mesura suposa, tan legalment com a nivell de qualitat i funcionalitat del servei.
L'empresa que és capaç de traduir el nom d'un carrer anomenat Sostres per Techos -que ni la gent que hi viu sabrà reconèixer!- és una empresa maldestre, és una empresa "rompetechos" o "trencasostres"
En el cas d'una empresa que es dedica a facilitar informació sobre vials, aquesta conducta suposa alguna cosa més greu que una pífia, i més greu que la negligència d'alguna persona, i per això hem volgut analitzar-ho en clau cultural, estratègica, reputacional, i de ciutadania corporativa.
Evidentment, aquesta mena d'errors també es donen en altres empreses, fruit del desconeixement, d'un mal hàbit o de la decisió polititzada del tècnic responsable. Però no tenen la gravetat que representen en una empresa com la citada anteriorment i que afecta a un aspecte central de la seva missió corporativa.
Per exemple, un cas seria aquesta jornada organitzada per grans empreses, que converteixen el Passeig de Gràcia en Paseo de Gracia, mentre que mantenen Picadilly Circus sense traduir al castellà. En la imatge, hem modificat intencionadament l'original, per tal de fer-lo coherent amb la seva manera de fer, i l'hem traduït com a El Circo de Picadillo. Ridícul, no?
O un altre exemple seria el del partit Ciudadanos/Partido de la Ciudadanía, que malgrat que es vanten de complir la llei, tenen la tendència a incomplir sistemàticament la llei en allò que els incomoda com el nom dels vials en la llengua oficial i pròpia del país. Així, podem veure com s'han inventat uns inexistents Paseo de Gracia i Ronda Universidad, que són les traduccions que les dictadures van imposar però que ara, segons la llei, ja no corresponen:
Per cert, que el nacionalisme d'aquesta formació política arriba a l'extrem de no solament traduir sinó modificar el nom escurçant-lo per a no posar allò que no els interessa. Així, la Gran Via de les Corts Catalanes es converteix en Gran Vía, i així són més coherents amb la ridícula negació de la història de Catalunya:
Nota: en dues entrades anteriors hem parlat sobre la denominació dels vials en referència a l'RSE de dues empreses importants:
- 8.5.11 El passeig de Recolets. Al final de la Memòria Financera i de Responsabilitat Social del BBVA hi ha les adreces de les seves seus i delegacions.
- 4.9.10 Carta enviada a Correus. Adjunto còpia de la carta enviada per correu electrònic en referència a una queixa per mala pràctica de responsabilitat social en matèria lingüística.
- 21.12.11 Disculpa de Google per la sorprenent i ridícula traducció dels topònims catalans. Google castellanitza el nom de carrers de tot Catalunya
2 comentaris:
Increïble que encara estiguem així...
Increïble i vergonyós!
Publica un comentari a l'entrada