26.11.12

Quin món volem? (per Marta Ribera)

Quin món volem? Amb aquest títol s’ha dut a terme una jornada commemorativa pel 50é aniversari d’ANUE, l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. [podeu veure programa a Jornada ANUE: Quin món volem?]

Actualment no ens és del tot grat reconèixer que aquesta associació té denominació d’espanyola, tanmateix cal destacar que, per una banda, es tracta de l’única associació que tot i ser considerada de caràcter estatal té la seu a Barcelona, la qual cosa ha provocat un cert rebuig per part de la capital espanyola ens moltes ocasions, i malgrat tot, l’associació ha lluitat per no moure la seu i per continuar fent la tasca que li pertoca, i no sempre ha estat fàcil. I d’altra banda, no hem d’oblidar la conjuntura política d’Espanya quan es va formar aquesta associació ara fa 50 anys.

Si ara podem dir que és meritori continuar existint, en aquell moment era fins i tot arriscat. Fou una comesa de valents endegar un projecte d’aquestes característiques, una associació que va néixer per defensar la llibertat, la pau i els drets humans. Per tot plegat, aprofitem aquest 50è aniversari per a felicitar tant els fundadors, que amb una dictadura galopant no es van arronsar i van emprendre un camí no mancat d’entrebancs, com tots els que durant aquests anys hi han treballat i han fet possible d’arribar a aquest 50è aniversari amb una reputada trajectòria.

Actualment la conjuntura política és una altra, però tanmateix la crisi que ens envolta fa tan necessària com fa 50 anys l’existència d’associacions com l’ANUE. Aquesta crisi, però, a més de mostrar la cara més lletja d’aquesta societat del benestar que ens semblava indestructible, també ha tret a la llum valors humans que crèiem desapareguts. Que davant grans injustícies socials com ara els desnonaments de persones que per causes totalment alienes a la seva voluntat no han pogut fer front al pagament d’una hipoteca s’hagi articulat un moviment social capaç de fer fer un pas enrere als tots poderosos és una gran victòria dels valors, és David contra Goliat del s. XXI, i és quelcom que ens fa pensar que la crisi ha tocat molts sectors, però els valors no.

Hi ha un nou món en construcció que aporta solucions concretes, però ens incomoda, perquè potser ens sentim còmplices o potser perquè estem segrestats pel vell món. En qualsevol cas, els que fonamenten el seu discurs en què tot va malament, no volen canviar. I en calen molts, de canvis, per a construir aquest nou món. S’han de crear ponts de coneixement, entre ciència i filosofia, entre psicologia i espiritualitat... entre les àrees de coneixement hi ha d’haver sinergies per evolucionar conjuntament. S’ha de potenciar el valor d'allò col·lectiu, i fomentar el voluntariat amb veu i força, amb més participació de la societat civil, han de formar part implicada de la societat de la democràcia.

Estem redefinint estructures i la societat civil ha de participar-hi de manera plena. Hi ha d’haver transparència en totes les entitats governamentals, tot el terreny que es guanya en aquest sentit és en detriment de la corrupció. Però sobretot hem de recuperar el discurs optimista i renovar valors que ens enforteixin en una societat en transformació. Els valors són una necessitat antropològica de l’esser humà.

La declaració del mil·leni és un dels instruments més recents a nivell internacional que ha intentat reformular valors de la societat contemporània. La llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respecte a la natura, i la responsabilitat comuna. Podria ser un repte de futur que tan la política com les institucions donessin resposta al que demana la societat actual adaptant aquest valors a la seva estratègia de gestió, adaptant els valors universals als valors socials.

Marta Ribera i Rios
Responsabilitat Global





 

0 comentaris: