10.11.12

S'estrena el film "Fènix 11·23", sobre la irresponsabilitat d'una empresa... i dels òrgans judicials i policials de l'estat

Estrena de la pel·lícula "Fènix 11·23"
 
Avui s'estrena la pel·lícula Fènix 11·23, que explica una història real d’Èric Bertran. Un noi que l’any 2004, quan tenia 14 anys, va crear un web per defensar la llengua catalana i una nit 30 membres del cos militar de la Guàrdia Civil va irrompre al seu pis acusant-lo de terrorista informàtic. L’acusaven d’haver enviat un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

La pel·lícula ha estat treballada de manera fidel a la realitat però alleugerint alguns aspectes de manera que tingués interès el drama vital d'un jove en el seu context, i no pogués semblar pamfletària. De fet, segons expliquen, si s'haguessin mostrat més algunes anècdotes reals es corria el risc que la seva comicitat la fes inversemblant.

La història viscuda per aquest menor ens permetrà reflexionar sobre la Responsabilitat Social de les Administracions públiques, i sobre com algunes institucions són usades amb finalitats estrambòtiques. També permetrà reflexionar sobre com les estructures d'estat poden tenir un capteniment més propi d'altres segles i altres latituds, amb unes consideracions impròpies d'un estat democràtic, i d'una societat del segle XXI.

En una carta, l'Audiència Nacional suggeria que caldria tancar aquest menor en un reformatori o fer-li un procés de reeducació, ja que a casa seva parlaven en català i habitualment miraven la televisió pública catalana, també en la mateixa llengua.

El film també es projectarà en sales de Madrid. Tant de bo que, junt amb la qualitat com a film on aborden un conflicte social i un drama humà per a un infant que va veure truncada la seva innocència, també serveixi per a obrir un debat sobre com cal procedir des d'un punt de vista ètic amb les estructures d'estat que, en plena democràcia formal, han anat accentuant el seu caràcter ideològic al servei d'una causa nacionalista d'homogeneïtzació.

I sens dubte també hi ha la reflexió sobre l'RSE, la de les empreses, ja que la judicialització va venir motivada per la denúncia d'una cadena de supermercats, que va continuar endavant tot i saber que es tractava d'un mail enviat per un menor, i que no va retirar la denúncia fins que la pressió social els ho va aconsellar. I a pesar de tot, Dia segueix mostrant el poc respecte a la llengua del país.



8 anys després de la detenció de l’Èric Bertran, “DIA” continua sense etiquetar en català

Vuit anys després del cas Èric Bertran, en què aquest jove de 14 anys va ser detingut i acusat de terrorista per demanar l’etiquetatge en català a DIA, aquesta cadena de supermercats continua sense etiquetar en català els seus productes propis, incomplint així la legislació vigent i menystenint els consumidors catalans.
 
Un exemple paradigmàtic d’empresa que incompleix la legislació són les marques blanques del Grup Carrefour: Carrefour i, com ja s’ha dit, DIA. Cap dels productes propis empra el català ni tampoc disposa d’una versió en català del web corporatiu. [veure notícia sencera a Directe.cat]

Els productes DIA que es venen a Catalunya i a la resta de països de llengua catalana van etiquetats en castellà, portuguès i grec. Cal recordar que el català té més parlants que el portuguès (a Portugal) i el grec. D'alguna manera, aquesta empresa, com altres, ens està informant per la via dels fets que no tenen cap interès a ser socialment responsables envers la comunitat en matèries com la cultura i la llengua; que fins i tot estan disposades a incomplir la llei si aquesta no els interessa; i que sols repectaran aquelles llengües que disposin d'un estat al darrere. Lògicament, el missatge d'aquestes empreses és prou nítid: si un poble vol veure respectada la seva llengua ha de disposar d'un estat.

Vegeu el tràiler del film:

0 comentaris: