17.5.09

Mitjans, llengua i RSE


Els dos anuncis --el primer en català i el segon en valencià-- per a les eleccions europees. Vídeo: ACN.

Si fa uns dies hem estat parlant de l’RSE dels mitjans de comunicació, ara hi tornarem ja que el Parlament Europeu s'ha hagut de gastar 6.000 euros a traduir un espot de televisió de trenta segons per emetre’l al País Valencià en la seva campanya de propaganda institucional per a les eleccions del 7 de juny.

La versió per a la Comunitat Valenciana de l'anunci és idèntica a la que es passarà al Principat de Catalunya ja que al text escrit no se li ha modificat ni una coma, però sí que es van canviar els actors, que diuen exactament el mateix però amb accents diferents. De fet, es podrien haver deixat els mateixos actors i enregistrar la veu al damunt però potser s’hauria notat poc la diferència.

Quin és el problema, doncs? Segons fonts de l'Eurocambra, el Govern valencià ha pressionat perquè es tradueixi la campanya, amb l'amenaça de no emetre l'anunci a Canal 9 si és el mateix que es pot veure a TV3.

Aquesta petita modificació li ha costat al Parlament Europeu 6.000 euros, segons ha reconegut el responsable de mitjans audiovisuals de la direcció general de Comunicació de l'Eurocambra, Fernando Carbajo.

Però Carbajo també ha afirmat que "estem obligats jurídicament a fer aquesta traducció, encara que sigui mínima i només s'hagi de canviar una coma, ja que l'estatut valencià diu que la seva llengua es diu valencià". Amb aquesta argumentació Carbajo s’equivoca: una cosa és que accepti les pressions del govern valencià i l’altra que accepti els seus arguments ja que el fet que l’Estatut d’Autonomia anomeni la llengua per un altre nom no pressuposa que siguin llengües diferents, com estableix la romanística d’arreu del món, les mateixes universitats valencianes i les diferents sentències judicials que el govern valencià ha perdut reiteradament.

Amb això tampoc estem dient que valorem negativament fer la versió en valencià. Només estem dient que és una llàstima que no puguem compartir el mateix anunci, o en tot cas, que es podria canviar sols la veu i no el cost que ha suposat fer-lo de nou amb uns altres actors.

Aquest és, doncs, un tema analitzable des de la (manca de) responsabilitat social empresarial de la televisió valenciana, ja que polititza un tema fins a límits inversemblants.

a) El que està demanant la televisió valenciana és no emetre el mateix anunci que TV3, és a dir, no estan demanant que la seva versió sigui en valencià sinó que no sigui igual que la que es passi a Catalunya.

b) El govern català assegura que TV3 no tindria cap inconvenient a emetre la versió valenciana de l'espot. De fet, totes les variants de la llengua són vàlides, dignes i convé que siguin usades en els mitjans de comunicació amb tota normalitat per a facilitar-ne el respecte i promoció.

54 versions lingüístiques diferents

L'Eurocambra ha fet una mostra de respecte a la pluralitat lingüística traduint aquest anunci no només a cada llengua sinó també a diverses variants ja que també ha fet versions diferents de l'anunci en alemany, una per emetre a Alemanya i l'altra per a Àustria, en neerlandès, per a Holanda i per a Flandes, en grec, per a Grècia i per a Xipre, i en suec, per a Suècia i per a Finlàndia.

El que costa més d’entendre és que el sobrecost de fer la versió valenciana hagi costat 6.000 euros, en concepte de “'traducció al valencià del seu espot de televisió electoral en català”. Potser treballen amb empreses molt cares, no?