29.10.16

[ARTICLE] Modificar la moda per un negoci més sostenible, a @Modaes

La revista Modaes publica en el seu exemplar número 20, corresponent a oct-nov-des 2016, un article de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa i soci consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

A la reflexió, titulada Modificar la moda per un negoci més sostenible, Canyelles defensa que la hipòtesi estratègica per als propers anys hauria de ser que la moda més compromesa amb la sostenibilitat ampliarà dràsticament la seva quota de mercat, alhora que els models de major impacte negatiu en termes d'RSE estaran exposats a pèrdues de mercat i de talent i a crisis reputacionals.

A continuació, el text de l'article [l'accés a l'article en la revista és per subscripció].


Modificar la moda per un negoci més sostenible

La moda és la tendència d'un instant fugaç en el temps, afavorida per raons sovint més vanes que pràctiques. Però especialment en les societats occidentals desenvolupades ha donat lloc a una indústria potent, que té una enorme rellevància econòmica i és una font de creativitat a partir del disseny i innovació.

És un concepte ambivalent, que suggereix frescor en l'expressió, adaptació de les persones al seu context sociocultural, manifestació d'una voluntat d'agradar. Alhora, però, pot connotar-se de frugalitat i inconsistència. No en va, per atacar la Responsabilitat Social Empresarial se'ns ha acusat ni més ni menys que de ser una moda! Però benvinguda sigui una moda si, amb esperit d'adaptació constant, i amb una base sòlida que se sostingui en el temps, té la virtut de modificar actituds que en altre temps dominaven el panorama empresarial.

No cal indicar la connexió de moda i modificar. Les modes, aleshores, poden ser un aliat per gestionar el canvi si no es queden en allò vacu i fan aportacions que permetin a les persones i a la societat guanyar cotes de llibertat, autoestima, practicitat, capacitat de decidir. Les modes són una oportunitat que ens brinda l'actual societat per sortir del gris, de la monotonia, de la disciplina del comportament únic.

Però la moda ja no és merament una artesania que ha adquirit volum o una indústria que ha guanyat capacitat tècnica; és un monstre en resultats econòmics, en generació d'ocupació i en presència mediàtica. I aquests resultats també s'han de correlacionar amb el gran impacte que generen en termes ambientals, laborals, i socials.

La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la responsabilitat que assumeix una empresa davant la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els assumptes comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.

Per a algunes empreses del sector que vulguin marcar la diferència es constitueix com una oportunitat inigualable. Però, a part de l'oportunitat que suposa l'RSE com a diferència, el gran repte de responsabilitat i sostenibilitat té molt de sectorial. És cada corporació que hauria d'abordar el repte, però el sector ha d'abordar quins límits es marca i què autoregulació s'imposa per actuar en uns contextos globals on la debilitat de la normativa i de capacitat dels governs per fer-la complir comporta impactes inadmissibles als ulls de la societat hiperconnectada del segle XXI.

El gran aliat de l'RSE haurien de ser uns mercats més sensibles al que es mostren encara avui, el que no impedeix detectar la tendència, uns nínxols de mercat creixents, l'oportunitat de servir-los i augmentar-, i el risc que sobtadament un major percentatge de ciutadania prengui consciència que aquesta sensibilitat creixent s'ha d'exercir en l'instant de la compra com un vot de valor real.

L'RSE ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles: talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...

El glamur en què es fonamenta la moda no només significa un encant seductor; també es refereix (en anglès) a l'alteració del que veiem, per error de la vista o per les condicions del medi. El glamur pot ser tan volàtil com una economia basada en intangibles que no es sàpiguen gestionar a partir de cuidar els vectors de RSE. Per això, la hipòtesi estratègica per als propers anys hauria de ser que la moda més compromesa amb la sostenibilitat ampliarà dràsticament la seva quota de mercat, alhora que els models de major impacte negatiu en termes d'RSE estaran exposades a pèrdues de mercat i de talent i a crisis reputacionals.

Josep Maria Canyelles
Socio consultor de Vector 5 · Excel·lencia i Sostenibilitat y promotor de Responsabilitat Global

Entrada anterior:

0 comentaris: