Campanya contra l'anunci de @Desigual #tudecideixes #tudecides amb @isabelblancart

Avui és el Dia de la Mare, i uns dies abans la marca de roba Desigual ha llançat un espot publicitari on la protagonista juga amb un coixí com si estigués embarassada i fa notar el seu desig de ser mare.  A continuació es veu com punxa uns preservatius amb una agulla.



Enllaç correcte: https://www.youtube.com/watch?v=1XcaglJuna8

L'anunci ha suscitat força polèmica a les xarxes socials, fent el joc a l'estratègia de la marca per cridar l'atenció. Entre els hashtags, #BoicotDesigual però fins i tot #QuemaTuTiendaDesigual. I personatges rellevants també s'hi han sumat:

• Ada Colau ‏@AdaColau siento compasión por las madres de los imbéciles que han creado la mierda de anuncio machista de Desigual #DiaDeLaMadre #boicotDesigual
• Ada Colau ‏@AdaColau @Sr_Fruthos da la imagen de las mujeres como frívolas idiotas q maniobran para quedarse embarazadas d forma irresponsable 

Tinc la sensació que no n'hi ha per tant. Ho expresso amb un to suau perquè d'entrada sempre seria crític amb un anunci que jugués a ferir sensibilitats o tingués un contingut poc ètic per un objectiu comercial. Però la sensació és que estem davant d'un anunci que senzillament fa una provocació, precisament perquè se'n parli, però que no podem extreure'n una conclusió tan condemnatòria.

Entenc que la línia de provocació de la marca intenta expressar coses que en algun moment poden passar pel cap, i ho expressen a partir d'una imatge que ho expressa simplificadament, com una metàfora. Son com una broma i no crec que calgui anar més enllà. Com el de 2012, on es veia una model canviant-se de roba, mentre una veu en off, que simulava ser la seva consciència, parlava sobre tirar-se el cap. Algunes persones també van demanar la retirada de l'espot "Tinc un pla", per considerar-lo denigrant per a la dona. La polèmica va arribar de nou amb "Fes-ho al matí", on algunes models mostraven els pits. O el darrer, atreveix-te, un espot eròtic on la model presentava uns perfums jugant amb un vibrador.

Crec que hi ha spots que sí que mereixen campanyes en contra i que se'n demani la retirada o les corresponents explicacions per part de l'empresa:

• 7.3.07 Dolce&Gabbana cedeix i retira el seu anunci a tot el món
• 20.8.07 Intel ha de retirar anunci presumptament racista
• 2.10.13 Anunci de la RAE acusat de sexista
• 27.3.09 Bimbo retira la campanya publicitària "estiu sobtat"
• 27.8.13 “1 de cada 3 vol tocar-te. Deixa't”: l'anunci de Loteries de l'Estat que ha causat indignació

O sense ser spots, aquests també poden merèixer reflexions:

• 29.4.09 És sexista aquesta foto?
• 30.8.07 Nova campanya publicitària escandalosa: ara ha estat Renault

També en podem trobar d'altres que han rebut crítiques i que jo crec que no presenten cap problema:

• 7.4.13 Bigas Luna, mort aquesta setmana, va dirigir els espots de KH Lloreda (Bigas Luna va dirigir una atrevida campanya publicitària per KH-7 de gran repercussió pel seu erotisme d'alt voltatge)
• 14.8.08 Racisme en l'esport?

Penso que en sector tèxtil es donen tantes males pràctiques a poder criticar i demanar més responsabilitat social empresarial que no podem anar a posar el focus en detalls que difícilment ens posaríem d'acord sobre si entren o no en el camp de les mancances ètiques, i que si ho fan crec que seria molt subtilment. Em preocupen més els aspectes laborals, ambientals i socials al llarg de la cadena de proveïment, per exemple.

Ara fa un any precisament va haver-hi una campanya contra una altra empresa de moda catalana, Mango, i em va agradar sortir en defensa seva. Precisament perquè de vegades sembla que hi hagi grups d'interès que es valen de qualsevol detall per marcar un punt de presència que justifiqui la seva existència, o que els permeti promocionar-se a les xarxes:

• Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango / Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials
• Reflexión en torno a unas esclavas de Mango / Sentido de la responsabilidad en las campañas sociales
• Réflexion autour des esclaves de Mango

Desigual ha afirmat que aquest últim espot tanca el capítol d'històries en què anima la dona a decidir per si mateixa i a viure el lema de Desigual, 'La vida és xula'.

No vull fer una defensa plena de l'estil publicitari de la marca. També van fer aquesta campanya en què les primeres cent persones que anaven a l'establiment en roba interior els regalaven una vestimenta sencera. És un tipus de campanya que no m'agrada, però bàsicament per ximple. A banda que imagino que deu suposar un incompliment de les normes locals, que solen prohibir anar en roba interior o banyador fora de la zona de platja. Però en absolut demanaré la retirada de la campanya per raons ètiques. No té res a veure amb l'estil de Dolce&Gabanna!



PD: Altres comentaris crítics amb l'anunci, que potser podria arribar a compartir en algun aspecte... però que considero que no dóna per demanar retirada de l'anunci:

• Jaume Clotet (@jaumeclotet) 04/05/14 L'anunci de #Desigual no només és una apologia de l'egoisme i la irresponsabilitat: és una apologia de la transmissió de malalties venèries.
• Neus Munte ‏@neusmunte 3 maig  Irresponsable espot @Desigual_ES Per cridar l'atenció i obtenir més vendes que busquin un altre tema. Prevenció i seguretat, massa seriós

PD2: El govern català es planteja demanar la retirada de l'anunci 'irresponsable' de Desigual. L'empresa defensa l'espot en un comunicat. En un comunicat, diu que no és la seva intenció ni funció 'proposar patrons socials de conducta' i que les protagonistes de les seves campanyes no pretenen 'ser un emblema de la condició femenina'. La marca ha apel·lat a la llibertat d'expressió i ha demanat 'respecte' i 'llibertat d'interpretació de les seves històries'.

PD3: Article de Marta Royo al Matí Digital: Una vida “xula”, però responsable