15.5.14

Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes?

Fa uns dies va sortir la notícia sobre el canvi legal que permetia que una operadora de telefonia pogués expropiar terrats per a col·locar-hi antenes, fet que va causar certa alarma entre algunes persones entre les quals m'hi incloc, per diferents motius: respecte a la propietat privada, dret a la salut i a dubtar de les garanties sobre les emissions radioelèctriques, defensa de les competències municipals, i animadversió envers l'excés d'autoritarisme i posició de domini tant del govern espanyol com de les grans operadores telefòniques.
EL PERIÓDICO: Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes. Una llei facilita l'ocupació forçosa per impulsar la millora de la telefonia mòbil. El nou text desposseeix els ajuntaments de competències en la matèria. La nova llei general de telecomunicacions, aprovada dimarts passat al Congrés gràcies als vots del PP, el PSOE i CiU, facilita a les operadores l'expropiació forçosa de terrats particulars i altres propietats privades i públiques per a la col·locació d'antenes de telefonia mòbil «quan resulti necessari per a la instal·lació de la xarxa i no hi hagi cap altra alternativa tècnicament o econòmicament viable».
Després de consultar i demanar explicacions he rebut aquest argument:

En els darrers dies premsa i televisió han posat molt èmfasi en l’aprovació de la llei de telecomunicacions a Madrid, amb un plantejament bastant frívol. Per exemple, el resum d’un reportatge que va passar TV3 era que d’ara en endavant, si Telefónica volia  posar una antena en un determinat edifici, ni els veïns ni l’Ajuntament, ni les ordenances municipals podrien impedir-ho, cosa que és absolutament falsa, però que ha encès la polèmica.

Us passo una nota que ha elaborat la Imma Riera, ponent de la Llei, on explica que la possibilitat de l’expropiació forçosa per instal·lar l’antena està incorporada a la legislació espanyola des de l’any 1998 i de nou a la llei del 2003, sense variació;  i des del 2002 ho exigeix una directiva europea. Amb tot, no s’ha utilitzat mai. La nova llei no introdueix cap canvi en aquesta qüestió. Per aplicar l’expropiació forçosa,  la infraestructura de telecomunicació ha de ser declarada d’interès general, és a dir ni Telefónica ni Vodafone ni ningú pot aplicar-ho a qualsevol instal·lació (com frívolament afirmaven al reportatge de TV3).

Precisament la novetat en positiu que ha incorporat la llei aprovada ara és que en els casos d’expropiació forçosa ho haurà d’autoritzar el Ministeri d’Indústria i caldrà un informe preceptiu (que abans no hi era) de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA).

Josep Pagès

Comentaris en relació a  la nova Llei General de Telecomunicacions  en els aspectes relatius al dret d’ocupació i l’expropiació forçosa i en concret als continguts del art.29 de la Llei.

  • Les Telecomunicacions constitueixen serveis d’interès general. Avui en dia ja ningú no discuteix que les telecomunicacions constitueixen eines bàsiques per a la vertebració i competitivitat d’un país.
  • Les competències  especifiques en matèria de Telecomunicacions, son exclusives de l’Estat. Les CCAA i Ens Locals detenen competències en matèria de planificació i ordenació territorial i urbanística i consum.
  • El dret d’ocupació, reconegut a l’article 29 de la Llei General de Telecomunicacions, és un dret establert a la normativa de la UE i transposat a la normativa dels estats membres. El dret d’ocupació s’estableix atès que el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions es consideren obres d’interès general.
  • Per a l’exercici d’aquest dret d’ocupació per al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, la normativa comunitària i espanyola, estableixen com a un dels possibles mecanismes i com a últim recurs, l’expropiació forçosa.
  • La expropiació forçosa, com a mecanisme dels operadors de telecomunicacions, forma part de la normativa comunitària, en concret del marc regulador de les comunicacions electròniques amb especial referència als art.11 i 12 de la Directiva 2002/21/CE de 7 de març 2002.
  • En l’àmbit estatal, aquest dret d’ocupació i la possibilitat de l’expropiació forçosa, forma part de la normativa estatal des de la Llei de l’any 1998 de liberalització de les telecomunicacions Llei 11/1998 de 24 abril  en els articles 43 i 46. En els mateixos termes figurava en la Llei 32/2003 de 3 novembre, en el art.27 referent al dret d ocupació de la propietat privada.
  • La nova Llei no introdueix cap canvi respecte a les lleis anteriors i respecte a la normativa comunitària, mantenint el reconeixement del dret a l’ocupació de la propietat privada.  El que sí estableix la nova Llei General de Telecomunicacions, respecte  l’ anterior, i en concret en el seu article 29,  es:
-        reforçar les garanties pels ciutadans; s’ estableix un procés mes garantista.
-        introduir  mecanismes que donen mes seguretat i control en cas de supòsits d expropiació forçosa;
-        incorporar majors cauteles, en l exercici d’aquest dret, tan materials com formals, així:
i)               només es possible quan sigui o resulti estrictament necessària per la instal·lació de la xarxa en la mesura prevista en el projecte tècnic presentat i sempre que no existeixin altres alternatives tècniques o econòmicament viables;
ii)              introdueix la necessitat d’un Informe, amb caràcter preceptiu, per part de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA)  i en ultima instància també  es preveu la participació de la CNMC.

  • Mai s’ha produït cap cas de expropiació forçosa en aquests supòsits;
  • les  negociacions i esmenes, tant de CiU com de PSOE en aquesta Llei, han permès de manera clara una millora d’aquests i d’altres aspectes de la Llei reforçant la seguretat, control, accés i participació dels operadors públics en el desplegament i sobre tot una defensa clara i contundent de les competències en matèria.
  • La Llei es va aprovar amb els vots favorables del . PP, PSOE, PNB, CiU ( i d’altres Grups minoritaris) i abstenció de ERC.