4.5.14

[REFLEXIÓ] Informe sobre l’Administració tributària de Catalunya

Aquest cap de setmana he aprofitat per llegir l'Informe sobre l’Administració tributària de Catalunya, que va presentar el Consell Assessor per a la Transició Nacional el 20 de desembre de 2013. Ja n'havia parlat anteriorment en algunes reflexions que podeu trobar a sota, però ara he pogut resseguir amb millor detall totes les argumentacions i els continguts que s'hi aporten, tant filosòfics com de benchmarking, i les propostes operatives que s'hi fan.

Malgrat que la matèria fiscal mai m'ha generat un gran interès, he de dir que m'he apassionat amb la lectura d'aquest informe en poder descobrir tot el camí que tenim per fer, no solament en matèria d'eficiència tècnica sinó de compromís cultural. Adonar-se de com em puc sentir molt més a prop d'Austràlia que d'Espanya en el model fiscal desitjat fa pensar una mica.

Les propostes que s'hi fan, tan lògiques serien per al desenvolupament de l'actual Agència Tributària de Catalunya -tot i les limitacions pel fet de formar part d'un model tributari caduc i ineficient com l'espanyol- com en un futur estat català. Tota la reflexió i propostes calia fer-les, ja que tot país ha de saber generar el seu horitzó, el seu ideal, i ara caldrà generar els consensos, que no crec que costin gaire perquè qualsevol empresari/ària firmaria ara mateix aquest model. També pensant en l'escenari d'una secessió cal que tinguem tota la feina feta quant al model, i que l'energia que caldrà destinar arribat el moment sigui per a garantir la plena transició tant d'Estat com de model, però sense dubte sobre quin és aquest model fiscal. I mentre no arribi aquesta situació, almenys cal generar una pressió ciutadana i empresarial per a avançar cap a un nou model tributari, perquè un altre model tributari és possible.

De les reflexions anteriors que he fet sobre aquesta matèria recomano aquestes dues: Els nous reptes de l'Administració tributària i El (nou) estat que volem: una cultura tributària al servei del país. I aporto l'explicació de l'informe de la roda de premsa:
Aquest informe té com a objectiu apuntar algunes de les estratègies del Govern a l’hora de crear l’administració tributària de Catalunya, “una estructura d’estat que tots els estats han de tenir, siguin federats, confederats o independents” ha explicat Pi-Sunyer. L’informe descriu la situació actual de les administracions tributàries de Catalunya i analitza els objectius i criteris que haurien de regir el disseny de la futura administració tributària des del punt de vista funcional i estructural.
A través de 127 pàgines, el document detalla dues fases: “la prèvia a la constitució del nou estat i un cop ja s’ha constituït”. “La conclusió fonamental a la primera part,” ha dit el president del CATN, “és que el marge de millora al sistema actual és molt gran”. Els criteris que haurien de presidir l’administració tributària de Catalunya són “facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries, facilitar el màxim possible l’assistència als contribuents i fomentar la col·laboració entre administració, els contribuents i els agents intermediaris fiscals.”. Pel que fa a la gestió dels tributs, ha de ser transparent i professional, amb “una concepció de l’administració tributària com un servei públic als ciutadans o principi d’eficàcia” on la “peça clau és l’Agència Tributària de Catalunya.”
L’informe també incideix en què l’estructura informàtica tindrà gran importància així com “tenir una base de dades i un sistema de tractament de dades millor que l’actualitat”. Pel que fa a les mesures prèvies a la constitució d’un nou estat, el CATN recomana desenvolupar el màxim l’agència tributària catalana que ja existeix des del 2007, obtenir la màxima informació disponible dels contribuents i anar preparant la legislació necessària per establir el futur sistema tributari..
Pel que fa la segona fase del procés, un cop constituït el nou estat, “el primer que caldrà fer és garantir que el flux tributari no s’aturarà i garantir que els ciutadans continuaran pagant els seus tributs” ha explicat Viver i Pi-Sunyer, i per això serà “molt important la consciència fiscal”. D’altra banda, el document para especial atenció en com s’hauria de reforçar l’agència tributària en la gestió de duanes “per tal que no s’aturi el trànsit internacional de mercaderies.”
Entre les moltíssimes reflexions i propostes que em semblen d'interès, en retallo una, no perquè sigui més important que altres, però sí perquè expressa una intencionalitat en la superació de la desconfiança i sobretot de la inseguretat jurídica, amb un estil que mai l'administració espanyola, hereva de l'estil de la monarquia castellana, podria portar a terme si no fos des d'una altíssima condescendència:

Per poder incorporar supòsits conflictius o generadors de dubtes d‟interpretació, és important constituir grups de treball entre l‟Agència Tributària de Catalunya i els principals operadors del sistema tributari (grans empreses, col·legis professionals, associacions d‟assessors fiscals, Cambres de Comerç i d‟altres intermediaris fiscals). Això suposaria un gran pas endavant, tant pel que fa a la seguretat jurídica tributària, com pel que fa a la reassignació de recursos per lluitar contra el frau fiscal. Cal enterrar definitivament la dinàmica de desconfiança que existeix entre Administració i contribuent, doncs molts ciutadans i empreses estarien disposats a actuar com a co-players per tal d‟obtenir un adequat nivell de previsibilitat i de garanties jurídiques. (pàg. 72)
Us recomano que llegiu, per exemple, el capítol 2.2 El control tributari fonamentat en la col·laboració i la prevenció, o el  3. Algunes propostes per millorar l'eficiència fiscal.

Reflexions anteriors sobre matèria tributària: