7.4.12

L'imperi català, el 2022: el pronòstic de "la bola de vidre" de 'The Guardian'

El diari britànic presenta un mapa del dissenyador búlgar Yanko Tsvetkov que recull diversos tòpics per traçar les fronteres d'Europa d'aquí a 10 anys [veure notícia ARA][The Guardian]
Mapa del dissenyador del dissenyador búlgar Yanko Tsvetkov

"Benvinguts al brillant futur d'Europa". Així és com el diari britànic 'The Guardian' presenta un mapa futurista, segons el qual el 2022 els Països Catalans s'hauran convertit en "l'imperi català", separat de la resta de l'actual territori espanyol, i estarà políticament sota la influència del Merkelreich.

The Catalan Empire will be politically under the influence of Merkelreich

El treball gràfic, evidentment en clau humorística, és obra del dissenyador búlgar Yanko Tsvetkov, que s'ha servit de diversos tòpics per traçar les fronteres d'Europa d'aquí a 10 anys. Tsvetkov parteix de la premissa que el "cisma europeu" és un fet imminent en els pròxims anys, i dibuixa les fronteres de la nova Europa segons interessos i afinitats.

Seriosament...

És improbable que aquest sigui el futur d'Europa, però certament el dissenayador ha estat intuïtiu a l'hora d'imaginar el futur d'un estat espanyol marcat per una gran insostenibilitat que no és merament econòmica sinó de governança.

La situació és ben peculiar hores d'ara i fa tot l'efecte que en pocs anys Catalunya pot recuperar l'estat propi, perdut oficialment fa tres segles, i l'estat espanyol pot continuar decreixent com ha fet sempre al llarg de la seva història, ja que l'enorme imperi que va heretar de les nacions constituents sempre ha disminuït. La mateixa Constitució de 1812 que ara es commemora deia que les possessions a ultramar eren Espanya i que els seus habitants eren espanyols. Igualment al 1898 no es van perdre unes possessions sinó constitucionalment eren Espanya. Per tant, si Catalunya recupera la seva sobirania (o l'exerceix per a proclamar l'estat propi) l'estat espanyol no farà altra cosa que donar continuïtat a una reducció permanent.

La crisi econòmica està accentuant la crisi de governança de l'estat, però ens equivocaríem si penséssim que n'és la causa. El procés ja va començar molt abans, i curiosament per part del nacionalisme espanyol. Tot arrenca del creixement molt ràpid dels darrers lustres, i la sensació de sentir-se tan forts i importants en l'escenari econòmic i polític mundial que tenien l'oportunitat de fer passar el "problema catalán" a la història. Catalunya estava deixant de ser la locomotora d'Espanya, i des del govern espanyol i des de les multinacionals espanyoles es podia donar el cop de gràcia, traslladant la presa de decisions a Madrid, fent que les infraestructures consolidessin la capitalitat de Madrid, convertint el Prat en un aeroport subsidiari de Barajas.

Segurament la crisi els ha jugat en contra. Però més greu és encara que els actuals líders polítics i econòmics es creien el seu propi engany -o l'engany que els han deixat els seus pares: realment es creuen que Catalunya no és una nació, sinó una anomalia, una colla de gent estranya que s'entesta a parlar una llengua diferent, o que solament ens fem els diferents per aconseguir alguna cosa. El seu problema és que s'ho han cregut i, quan Catalunya reacciona, no entenen res. Se sorprenen i tot . I segurament pensen -per justificar-s'ho- que és que som un reducte de nacionalistes, sense adonar-se que ells encara són més nacionalistes, però d'un nacionalisme pervers, que no busca la llibertat nacional sinó el sotmetiment d'una nació a una altra.

Tenien la sensació que la partida portava massa temps empatada, i que havia arribat l'hora de desempatar definitivament, per sempre. I aquesta força desfermada, amb l'arrogància dels nous rics, amb imprudències, no la poden controlar, se'ls ha desbocat perquè ara, a més, no ens tenen cap respecte -també s'ha reconèixer que hi hem ajudat, amb coses mal fetes. La seva gesticulació és una  provocació permanent.

Després d'haver triturat l'Estatut, d'haver-se passat pel forro la voluntat del poble votada democràticament, ja no hi ha aturador. No poden, no saben aturar-se. I tot és una ofensa permanent. Els és igual si es tracta de salvar les autopistes gratuïtes de Madrid a canvi d'allargar els peatges a Catalunya, o si ataquen l'autonomia del Parlament intentant deixar sense efecte la decisió que va prendre Catalunya d'eliminar la 'fiesta' dels toros.



El seu nacionalisme els fa creure que són superiors. Es pensen que la llengua castellana és obligatòria a tot l'estat perquè és una llengua més important en el món. Són incapaços d'entendre que és obligatòria perquè ells són més i imposen demogràficament la seva voluntat sense respecte democràtic. Fa uns dies el candidat del PP a la Junta d'Andalusia defensa el dret dels andalusos de viure només en castellà arreu de l'estat espanyol. I no els preocupa que un català tingui menys drets que un castellà. La decisió està presa i no se n'amaguen. Són més i han decidit eliminar-nos com a nació.


Però el debat sobre la secessió avança i el fet que també s'estigui produint a Escòcia els preocupa. No per Escòcia sinó perquè Gran Bretanya es comporta com un estat amb tradició democràtica, amb uns valors democràtics profunds i arrelats, que tot i manifestar-se contra la secessió, respectarà la llibertat del poble escocès a marxar si així es vota democràticament.

Les reaccions espanyoles són tristes i immadures. Es limiten a intentar fer por: El dirigent popular González Pons avisa CiU que la independència condemna Catalunya a sortir de la UE. O quan Llanos de Luna,  delegada del govern espanyol a Catalunya, afirma que la independència faria de Catalunya "un dels països més pobres d'Europa", mostrant un gran desconeixement sobre com quedaria l'equilibri entre els estats resultants. La premsa espanyola no explica la complexitat de la societat catalana, sols llança missatges abruptes i inconnexes que costen d'entendre. I quan llegeixen que Convergència apuesta por primera vez por un 'Estado propio' para Cataluña se sorprenen i no saben molt bé com reaccionar, més enllà del gest primari. I aprofundir en l'ofec econòmic de Catalunya. Potser és per forçar o potser ja és perquè veient inevitable una Catalunya independent, cal evitar a tota costa que disposi d'infraestructures potents.

La FAES, la fundació del PP, posa el nas en el referèndum escocès i es mostra preocupada per l’efecte que aquest pot tenir a Espanya. I per saber fins on arriba l’efecte contagi i quines poden ser les seves conseqüències, segons publica avui La Vanguardia, el director de la FAES, Ignacio Astarloa, ha organitzat a Madrid un seminari sobre el referèndum escocès, per estudiar com a afrontat el repte el govern de David Cameron i com pot influir a Espanya la seva celebració. Si fan aquests moviments i també els preocupa tant reconèixer algunes independències en el món potser és que no les tenen totes i comencen a veure les orelles al llop, o millor dit la inevitabilitat d'un procés democràtic pacífic al segle XXI en el context de la Unió Europea.

0 comentaris: