La transparència per llei

S'ha aprovat l'Avantprojecte de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una norma que obligarà els polítics a informar a què es destina el diner públic i permetrà a la ciutadania consultar a través del web les subvencions, els contractes i els sous dels càrrecs públics.

L’Avantprojecte de llei, aprovat pel Consell de Ministres, tindrà a partir del proper dilluns un termini de deu dies perquè els ciutadans hi facin aportacions. Una vegada hagi finalitzat aquest termini es podria aprovar en uns 100 dies. La llei de transparència que es pretén aprovar estableix uns principis ètics generals i unes obligacions concretes en referència als membres del Govern, als alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat i a les entitats del sector públic estatal.

Mancança històrica 

Cal dir que l'estat espanyol és una excepció en l'absència una llei de transparència ja que tots els països europeus (amb excepció d'alguns de molt petits) disposen de regulacions equivalents. Fa 5 anys en vam parlar:

Sense llei estatal d'Accés a la Informació pública. En ocasió del Dia Internacional del dret a Saber, que se celebrarà el pròxim dia 28 de setembre, quinze ONG espanyoles denuncien que el govern espanyol no ha complert la seva promesa electoral d'adoptar una llei d'accés a la informació pública que garanteixi la transparència del govern i de totes les administracions públiques i que es trobi al nivell de les quals ja existeixen en la majoria dels països de la Unió Europea. Les ONG que formen la Coalició Pro Acceso exigeixen al Govern i a tots els partits polítics que adoptin una llei d'accés a la informació pública que compleixi amb els estàndards europeus i internacionals.

“Tots els ciutadans tenen el dret a saber com es prenen les decisions dintre de qualsevol administració pública i a conèixer com es gasta els diners dels contribuents. La millor eina per a garantir el ple reconeixement i exercici d'aquest dret és l'existència d'una llei específica d'accés a la informació.”

El Govern també està desenvolupant el Portal Digital de la Transparència, on els ciutadans podran realitzar la seva sol·licitud d’informació. Aquesta proposta va en la línia de sumar-se a la Iniciativa Mundial per a un Govern Obert que es va impulsar a Nova York el 2010. D’acord amb aquest fet, la Llei es presentarà el 17 d’abril a la conferencia internacional de Brasília on l’estat espanyol signarà la Declaració Internacional de Govern Obert.

Millorar la gestió

Totes les administracions públiques hauran de publicar a les seves seus electròniques o pàgines web les seves funcions, organigrama, plans en els que fixen els seus objectius i grau de compliment. Aquesta obligació de transparència cal valorar-la positivament perquè, lluny de ser un sobrecost, obligarà no solament a mostrar aquestes dades sinó a generar-les, és a dir, a disposar-ne, a gestionar-les! Perquè el problema de fons és que moltes administracions públiques tenen un funcionament tan allunyat del món empresarial que no tenen una capacitat real de disposar del grau de rendiment. Esperem, doncs, que l'esforç serveixi per a gestionar millor i no merament per a aportar dades aproximades, estimatives i maquillades.

Compartir el coneixement

Igualment, estan obligades a fer públics, entre altres dades, els contractes adjudicats, import de licitació i adjudicació, subvencions i ajudes públiques concedides amb indicació del seu import i les retribucions percebudes pels òrgans directius. Igualment seria important, en ares de la transparència, que no solament es fessin públics les referències dels contractes adjudicats sinó que en molts casos els estudis i informes podrien ser públics. Fins i tot els estudis subvencionats. No veig per quin motiu una organització que rep una subvenció de diners de tots per a fer un estudi no hauria de compartir-lo amb la resta de possibles interessats. Si no el vol compartir que se'l paguin privadament i si s'ha pagat amb diners públics i no es comparteix el coneixement que se n'expliquin els motius.

Focalitzar correctament

El problema tant d'aquestes lleis com d'algunes demandes expressades per col·lectius diversos a través de les xarxes és que no focalitzin els temes correctament i acabin atorgant importància a temes irrellevants mentre els que tenen més pes no s'incorporin a la transparència. Ara mateix, veiem com alguns col·lectius han caigut en la trampa de debatre sobre els sous del polítics i el seu patrimoni, cosa que no aporta gaire, ens aboca al populisme, i desvia l'atenció dels temes importants.

17.1.11 Propostes de transparència per a la classe política. Josep Maria Canyelles afirma que focalitzar el patrimoni dels polítics sols serveix per a desenfocar els temes importants. Considera que altres practiques poden tenir un impacte millor i no caure en el populisme. En aquest sentit, proposa que es donin a conèixer les noves ubicacions professionals dels antics càrrecs públics.

D'altra banda, que la llei prevegui unes limitacions no vol dir que no es pugui torejar la llei, esquivar-la. Per això, més enllà de la llei -necessària!- cal que hi hagi un compromís ètic, que hauria de prendre forma tant en les Administracions públiques com en el partits polítics, un sistema d'organitzacions que curiosament es mostren incapacitades per a gestionar la seva responsabilitat social de la manera com algunes empreses ho estan fent.

8.3.12 Frau de llei, amb unes bones galtes. Quan una persona compleix l'articulat d'una llei però ho fa de tal manera que en vulnera clarament l'esperit, estem davant d'un frau de llei...

Sancions

Dels punts més importants de la llei cal destacar la possibilitat de sancionar amb fins a sis anys d’inhabilitació els polítics que ocultin factures, incompleixin el límit del dèficit públic o no aportin la documentació requerida pels tribunals o òrgans de fiscalització comptable.


Això hauria d'evitar que moltes administracions no presentin els comptes, pràctica habitual fins ara:

23.10.10 Només el 60% dels municipis presenten els comptes La Responsabilitat Social de les Administracions Públiques hauria de fer un salt endavant per a abordar la perillosa pèrdua de legitimitat

Però també hauria d'evitar que el càstig acabi perjudicant el ciutadà en lloc del polític...

25.11.09 Com actuar contra les males pràctiques de l'Administració Comencen les mesures contra la corrupció, i una servirà per a forçar que els ajuntaments hagin de rendir comptes a la Sindicatura. La idea sembla correcta, però la conseqüència de l'incompliment de la norma no anirà contra el mal govern sinó contra la ciutadania ja que la retirada de subvencions no suposa un càstig directe als polítics sinó als serveis que rep la gent.

Per dur a terme aquesta nova normativa es modificarà el Codi Penal mitjançant la incorporació d’una disposició addicional que tipificarà com a delicte les infraccions més greus en la gestió dels recursos públics.

Afecta totes les Administracions Públiques excepte a una

Les disposicions de la llei, en matèria de transparència de l'activitat pública, s'aplicaran a l'Administració General de l'Estat, les CA, les entitats locals, els organismes amb funcions de regulació sobre un determinat sector, i les entitats dependents de les administracions públiques incloses les universitats. També al Congrés, el Senat, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, així com al Defensor del Poble, el Consell d'Estat, el Tribunal de Comptes i el Consell Econòmic i Social i les institucions autonòmiques anàlogues, en relació amb els seus activitats subjectes a dret administratiu. A elles se sumen les societats mercantils amb capital superior al 50 per cent de totes les entitats sotmeses a la llei, així com les associacions constituïdes per aquestes i les fundacions del sector públic.

El projecte de llei de transparència que ha presentat el govern espanyol afecta totes les administracions i també aquells organismes que estan integrats en més d'un 50% per administracions públiques. Essent així, no té cap raó de ser que la Casa Reial estigui explícitament exclosa de la norma i no sigui sotmesa a cap requeriment de transparència.

De fet, pensem que la Casa Reial hauria de ser la principal interessada a no quedar al marge d'aquestes normes ja que, si és que fan les coses bé, no els hauria de suposar cap preocupació i, en canvi, evitarien una part de la pèrdua de confiança que estan experimentant.

De fet, ara mateix, entre els factors que poden llimar la seva credibilitat, hi ha el cas Urdangarín, sota judici. Encara queda molt per veure del tema Nóos i avui mateix llegim que "el soci d'Urdangarin defensa que la seva dona està menys vinculada a Nóos que la infanta Cristina".

Per això aquest projecte de llei de transparència que ha presentat el PP pot ser una oportunitat d'or perduda per a salvar el prestigi de la institució. No és solament aquest afer el que ha de marcar l'agenda sinó que l'enfocament ha de ser menys circumstancial, certament. Però és que el monarca va afirmar en el seu discurs de Nadal que tothom era igual davant de la llei. És graciós de sa majestat, que l'únic que no és igual davant la llei posi en el seus llavis aquestes paraules, però encara és més graciós que ara acceptin quedar al marge dels controls a què la resta de l'administració està obligada.