23.2.11

Presentació del llibre Valors tous en temps durs

Avui 23 de febrer, acaba de tenir lloc de 17h a 20h a ESADE (Avinguda de Pedralbes 60-62) la jornada de presentació del llibre Valors tous en temps durs, dirigit per Àngel Castiñeira i Javier Elzo.

Aquest llibre és fruit d'una extensa recerca sobre els valors dels catalans elaborada per l’equip d’investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE i la Fundació Lluís Carulla.

L’estudi deriva de l'aplicació a Catalunya de l'Enquesta Europea de Valors, una enquesta que es ve portant a terme des de l'any 1981 a la gairebé totalitat dels països europeus amb una periodicitat decennal. Aquesta és la tercera vegada que s'aplica a Catalunya i Valors tous en temps durs n'és el resultat.

Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica

Info web ESADE

Aportem tot seguit les notes que hi hem pres:


Àngel Castiñeira destaca les tres grans idees força que l’estudi permet visualitzar

·      Procés d’individualització
·      Preferència per la realització personal
·      Prioritzem el nostre benestar emocional (per tant, per sobre del raciocini, i amb un rebuig de qualsevol deure moral imposat des de fora)

I tot seguit, indica quins són els 12 trets tendencials que mostra l’estudi:

1.     Estem configurant un model de família “plàstica” que posa èmfasi en els temes relacionals. Ja  no podem parlar d’un únic model de família, sinó molt heterogeni en composició, en ‘contracte’... El que és important és que volem viure amb autenticitat
2.     Majoritàriament es dóna una resposta molt favorable a la igualtat de gènere i a la equiparació de rols. Però això està al cap de les persones, encara no en la pràctica.
3.     Treball és un valor important però no central, cal fer-lo compatible amb altres
4.     Emergeixen nous valors: lleure i disposar de temps per a les relacions, xarxes...
5.     Hi ha un augment de l’associacionisme, però més el passiu o clientelar. Paguen una quota (esportiu..) però això no pressuposa cap participació i molt menys sentit militant
6.     No hi ha desafecció per la política sinó pels polítics! Avui manifestem més interès per la política que en edicions anteriors.
7.     Creix el sentiment de pertinença nacional a Catalunya i, per tant , disminueix el sentiment de pertinença a Espanya.
8.     Augmenta el sentiment que el model autonòmic espanyol no té sentit, per la seva insuficiència per a Catalunya,
9.     Creixent aposta per les opcions d’aprofundiment en l’autogovern i específicament per la independència (un 45% hi votaria a favor)
10. Catalunya reafirma el valor de la democràcia com un tret característic de la societat catalana, més enllà de la democràcia formal. Per tant, s’ha de tenir en compte el dret a decidir si es fa per vies democràtiques. El futur de Catalunya l’han de decidir els catalans.
11. Hi ha un sentiment d’excés de presència d’immigrants. No representa tant un rebuig cultural com una autèntica competència en certs nínxols laborals.
12. Catalunya continua en un procés de secularització, però apareixen noves formes de religiositat no canòniques o vehiculades per les religions institucionalitzades.

Cadascú de nosaltres està desenvolupant un model que afecta tota la vida. No acceptem models estandarditzats. Volem una vida única, tunnejada, amb bricolatge vital, on incorporem uns valors a la carta. Darrera hi ha la filosofia molt mediterrània del viure i deixa viure. 

Crisi del deure moral imposat exteriorment. El pare, el polític, el capellà, el directiu... Entra en crisi la idea de potestas i ens cal construir l’autoritas.  L’autoritat no la tens; te la donen, te l’has de guanyar.

Entre els perills, destaca el presentisme (carpe diem), o el fet de viure des de la irresponsabilitat (allò que no m’afecta a mi no m’importa)

Des del punt de vista social, destaca un creixement identitari a la nació catalana, que és transversal, d’adscripció voluntària i cultural, que afecta a tothom, els nouvinguts per igual.

Dilemes:
1.     Podem combinar bé l’autoafirmació personal i col·lectiva? Podré compatibilitzar els valors individualistes amb els comunitaristes?
2.     Estem en ple procés de reinvenció de les pautes de valor. Estem negociant contínuament amb nosaltres mateixos aquest nou equilibri.
3.     Com és possible fer compatible aquesta aposta per l’autonomia individual amb la cohesió social

Javier Elzo parla de l’origen dels valors:
·      Concepció tradicional
·      Poderós
·      Humans

Hi ha valors universals?
a)    Cada persona té els seus propis valors: individualisme
b)   Hi ha valors propis a col·lectius o societats determinats
c)    Hi ha valors universals, al menys en col·lectius amplis (Europa, l’Islam, budisme, esquerres, Xina, masculins/femenins...)
d)   Hi ha valors universals que comparteixen tots els homes i dones del món.

Elzo està d’acord amb les tres primeres respostes; no amb la darrera.

Elzo va fer l’estudi per als espanyols al 2008, amb el títol “Un individualismo placentero y protegido”. Cal dir que està feta abans de la crisi, a diferència de la catalana que es va fer el 2009 en plena crisi.

Diu que els catalans som com un jonc que sap adaptar-se. Els joncs són sòlids però flexibles.

S’usen indicadors en tres sistemes de valors (55 a Catalunya i 44 a espanya). Més a Catalunya per a fer servir singularitats (es pregunta pel parlament català i espanyol, policia catalana i espanyola, etc., i algun altre tema)

Eixos interpretatius: passat/futur i implicats/desimplicats

Es desfà l’ambigüetat de moltes altres enquestes respecte a l’adscripció nacional. En moltes enquestes es diu que hi ha una zona intermitja de gent que se senten per igual catalana i espanyola. L’estudi destaca la falsedat d’aquest plantejament ja que sota aqueta classificació hi ha clarament persones que se senten espanyols i que no manifesten una oposició a la catalanitat en la mesura que es limiten a considerar-la una regió, negant la seva condició nacional o no considerant-la.

Josep Maria del Pozo ha opinat que l’individualisme ha comportat la desinstitucionalització (de totes les institucions, al marge de si són positives o no).  Ha destacat que força gent trauria els polítics i posaria els tècnics a prendre decisions. Predomina molt en la política el pensament sectari en detriment del pensament institucional.

Francesc Torralba ha dit que l’estudi és una eina útil per a fer-nos una imatge del que hi ha, especialment per als qui ens dediquem a la transmissió de valors, per tal de no focalitzar un model absolutament allunyat de la realitat.

S’ha preguntat com es pot fer compatible l’individualitat amb la cohesió social, si la tendència emergent tendent a la diversitat es manté?

La paraula religiositat desperta anticossos mentre que espiritualitat no. La pregunta, tal com s’ha fet a tot l’estudi europeu, pot veure’s afectat per la terminologia. No s’hi contempla l’espiritualitat sense religió.

Rafael Nadal ha explicat que els catalans volem la plena llibertat a casa i l’ordre al carrer, però aquesta deixadesa fa difícil garantir l’ordre, perquè no hi ha governador que amb la voluntat imposi l’ordre si no hi ha uns valors sòlids.

Castiñeira ha tornat a intervenir a la taula de cloenda, afirmant que el lideratge vol dir sobretot generar sentit. Qui té un perquè pot suportar gairebé qualsevol com.

El president Jordi Pujol ha tancat l’acte afirmant que l’estudi introdueix preocupació, però és la realitat. I la pregunta és què cal fer-hi. Sovint ha escrit que amb valors fugaços o poc sòlids, líquids seguint Bauman, no farem res.
Cal continuar explicant a la gent que els drets i deures han d’estar equilibrats. Tant a nivell social com en l’esfera personal.

Treballar de valent o mostrar responsabilitat no són valors tous, i aquests s’hi manifesten.  En tot cas, un país que no digui això no superaria la crisi. Sobre l’hedonisme no s’ha construït mai un gran progrés. El bé comú no es valora. Es fa estrany perquè del bé comú tots en traiem un benefici personal...

Els polítics són necessaris. Però els polítics han de ser formats èticament. Digui el que digui l’enquesta, les joventuts dels partits polítics han de rebre una formació ètica.


Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

0 comentaris: