RSE aplicada: els mitjans de desinformació

• Si volem parlar d'ètica i RSE aplicades a casos reals, aquí tenim matèria suficient
• Són conductes que no es poden qualificar; el que cal és valorar com reparar-les i sobretot com evitar que es puguin reproduir

De les vegades que hem parlat de Responsabilitat Social vinculada a sectors d'activitat, em sembla que les que fan referència als mitjans de comunicació destaquen sobre les altres. Avui mateix, parlant amb una persona que volia fer projecte sobre RSE d'aquest sector, m'he hagut de mostrar pessimista: segurament es tracta d'un dels sectors on aplicar l'RSE deu ser més difícil. En tots els aspectes traurien mala nota, ja siguin socials com de bon govern. I el pitjor de tot, no hi ha perspectiva de millora perquè no hi ha voluntat de fer cap pas. Salvant, lògicament les excepcions. De fet, les vegades que n'hem parlat, ho hem fet tant per a destacar males com bones pràctiques.

Avui toca parlar-ne amb motiu d'un tema esportiu. La premsa esportiva... que potser no és premsa? que potser no hauria de ser igualment seriosa i socialment responsable?

Com que el tema del dia tracta sobre un presumpte fora de joc en el partit FC Barcelona - At.de Bilbao, jugat ahir, deixeu-me que us digui que m'és igual si va ser fora de joc o no. De fet, és possible que sí que ho fos. Però aquest no és el tema, sinó l'enfocament per part d'alguns diaris esportius.

Els fets

Els diaris AS i MARCA han manipulat les imatges del primer gol del Barça per demostrar que un jugador estava en posició incorrecta. La manipulació de la informació arriba fins al punt d'utilitzar el Photoshop per recrear jugades succeïdes al llarg del partit, i enganyar el lector.

• AS mostra una fotografia on s'observa un claríssim fora de joc. El truc és que han eliminat el jugador que trencava el fora de joc. Al cap d'unes hores han rectificat i han demanat disculpes al·legant un error d'infografia.
• Marca, amb el mateix objectiu, ha esborrat les franges de la gespa per aconseguir que la posició del jugador sigui més dubtosa.

Afegim-hi encara un exemple més de mala pràctica relacionada amb l'ús del tractament fraudulent d'imatges: 

• Fa un mes, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va denunciar el diari Gol per fer "desaparèixer" a Joan Laporta en una foto. El Col·legi de Periodistes apel·lava a l'ètica professional denunciant que la "desaparició" de Laporta era un engany al lector. 

En una mala pràctica diferent, també podríem referir-nos -per la seva proximitat en el temps- l'actitud dels periodistes presents a la roda de premsa de l'entrenador del Girona.

Ètica i responsabilitat

Els mitjans de comunicació -les empreses i cadascun des professionals- tenen una gran responsabilitat davant la societat. L'exerceixin amb més o amb menys sentit ètic, amb més o menys professionalitat, la responsabilitat la tenen. 

El tema dels fora de joc pot ser considerat una bajanada: podem considerar que solament ha estat una mala pràctica consistent en manca de professionalitat induïda per l'excés de zel per uns colors. Podem considerar que forma part d'una innocent obcecació esportiva. I segur que ho és si ho comparem amb el caràcter xenòfob del que va passar amb l'entrenador del Girona!

Però el cas de la manipulació de fotos és tot un indicador. Quan un professional ja ha traspassat la ratlla de la mentida, quin és el límit? Per què no es pot anar més enllà? Si en una matèria com l'esportiva actuen així, que es pot esperar d'alguns mitjans quan abordin temes realment rellevants? No els preocupa la credibilitat o el fi justifica tot mitjà? 

Si ens centréssim en la matèria dels colors esportius, podríem dir que avui els inventors del villarato han perdut tota la seva credibilitat. Centrant-nos en la deontologia professional, diguem que tots els integrants d'aquests mitjans avui han estat degradats en la seva reputació professional. Centrant-nos en les empreses, diguem que avui amb aquest petit retoc fotogràfic han cremat una gran part de la seva credibilitat.

I ara què amb aquests diaris?

Un dels diaris s'ha disculpat. N'hi ha prou? Seria convenient saber com s'ha produït l'error. Un error passa per descuit; una persona no desapareix d'una foto per descuit. Si algú no pren responsabilitats, representa que tots els professionals del mitjà estan sota sospita ètica. Si ha estat un treballador, hauria de rebre com a mínim un expedient. I si ha estat una ordre directiva, vol dir que aquest treballador està disposat a acceptar una ordre no ètica. Entenc que aquest pugui posar per davant la seguretat laboral. Per això les empreses han de tenir un marc que estableixi de manera clara que el compromís social i ètic preval i tothom l'ha de fer complir per damunt dels capricis d'un directiu desalineat.

Si aquest marc no hi és -i més en un sector d'alt risc ètic com el de la comunicació- és que s'accepta que qualsevol manipulació és possible. Per això, en un article anterior, vam dir que no ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues!

I ara què amb el tema de l'entrenador del Girona?

El conflicte motivat per la premsa aragonesa encara cueja. El problema és més greu perquè hi ha un substrat xenòfob i perquè no hi ha consciència d'haver actuat malament. Tot seguit, les crítiques sorgeixen de Telemadrid i van contra Pep Guardiola d'una manera absurda i carregada d'intolerància. Sentim un lleu respir quan llegim que hi ha treballadors d'aquesta empresa pública que denuncien com a sectaria, intransigent i retrògrada aquesta actitud.


Si volem parlar d'ètica aplicada a la conducta corporativa i de Responsabilitat Social aplicada a les empreses, aquí tenim un recull de casos excel·lents, en les quals el debat no és sobre com qualificar les conductes sinó com reparar-les i sobretot com evitar que es puguin reproduir.

I per cert, encara que algú encara no s'hagi adonat, en un Estat com l'espanyol la gestió de l'RSE té en els temes de respecte a les identitats una matèria entre les més rellevants.

Nota: article publicat a Jornal.cat