3.2.11

L'Institut d'Estudis Catalans fa una declaració solemne sobre els drets nacionals

L'Institut d'Estudis Catalans ha emès una Declaració solemne abordant els drets nacionals del poble català i la seva cultura, arran de la conjuntura excepcional que posa en perill el futur col·lectiu i l'esforç de cohesió de tota la societat catalana
  • Aquesta crida es fa amb la voluntat de «contribuir a un context internacional favorable per a totes les llengües i cultures del món, sabent que la nostra comunitat és un indicador de les polítiques de respecte de la diversitat»
  • L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, fundada el 1907, és la primera corporació acadèmica de les terres de llengua i cultura catalanes, membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922.

En conferència de premsa (vídeo), el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, acompanyat pels vice-presidents, el secretari general i els presidents de les seccions de l'acadèmia, ha llançat un crit d'atenció a la ciutadania del país per recordar-los que cal que 'la nació catalana tingui una consideració igualitària entre les cultures i llengües del món'.

La declaració s'ha fet en aquest moment perquè des del IEC es considera que 'el procés de mundialització i les pressions de les majories estatals envers una homogeneïtzació lingüística i cultural, contrària als principis de diversitat cultural', suposa un risc 'en el nostre futur col·lectiu i l'esforç de cohesió de tota la societat'. Giner ha fet referència al 'principi d'involució en l'estat de les autonomies per les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem', i ha afegit: 'No som una minoria nacional, sinó una nació minoritzada'. 'Les majories estatals no poden mai decidir quin és el destí de les nacions minoritzades'.

Giner, esmentant en tot moment els tractats i declaracions internacionals i els principis universals de justícia, ha dit que 'la carta de les Nacions Unides determina el dret de l'autodeterminació dels pobles i del desenvolupament progressiu de l'autogovern de tots els pobles del món' i, per tant, si es vol 'reclamar el dret d'autodeterminació i d'autogovern, dintre del marc cívic de la democràcia, es pot fer'.

En aquesta declaració, que el IEC ha fet pública avui, també s'afirma que 'cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l'estat en què ara s'inscriu com si aspira a la construcció d'un estat específic diferent'. I afegeix que 'cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest drets dels ciutadans catalans'. [font: vilaweb]

«La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides».

Així ho recull la Declaració que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública avui, dijous 3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent. Cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres».

La Declaració de l’IEC crida l’atenció sobre l’actual conjuntura excepcional, en què coincideixen les tendències pròpies del procés de mundialització i les pressions de les majories estatals envers una homogeneïtzació lingüística i cultural, contrària als principis de diversitat cultural que propugnen els tractats internacionals i declaracions de la Unió Europea i de les Nacions Unides. «La involució política de l’Estat autonòmic espanyol mostra cada vegada tendències més adverses a la igualtat, tant en la consideració política de les nacionalitats i el respecte de la pluralitat lingüística i cultural, com en els sistema de finançament o en les inversions estatals». Per l’Institut, «aquesta situació posa en perill el nostre futur col·lectiu i l’esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar inclusivament en català i castellà milions de persones arribades d’altres terres de llengües i cultures diverses».

Aquesta declaració s’adreça, en primer terme, al poble català «perquè sàpiga amb tota certesa que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia». La Declaració també s’adreça als representants polítics i a les institucions d’autogovern «perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin en la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional». Pel que fa a la Unió Europea i a les Nacions Unides, se’ls demana que «es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional».

L’Institut d’Estudis Catalans, com a primera corporació acadèmica de les terres de llengua i cultura catalanes, fa aquesta crida amb la voluntat de «contribuir a un context internacional favorable per a totes les llengües i cultures del món, sabent que la nostra comunitat és un indicador de les polítiques de respecte de la diversitat».