Ni que sigui com a apunts de reflexions, volem aportar algunes línies que considerem que haurien de ser abordades per a fer front a l'important dèficit públic.
Primer. Eliminar totes les FUNCIONS duplicades que manté l'Administració central sobre competències que han estat traspassades... Quin sentit té mantenir l'estructura i el persona en matèries com cultura, educació, sanitat, i altres que han estat traspassades? La dificultat és el centralisme, el nacionalisme espanyol, i el corporativisme del funcionariat.
Segon. Suprimir els ÒRGANS innecessaris, començant per les diputacions... La dificultat són tots els partits, ja que saben que l'existència d'aquest nivell afegit aporta més oportunitats de contractar gent, i un equilibri polític (o contrapoder) davant les alternances.
Tercer. Reduir dràsticament les enormes despeses militars i orientar-les a una economia productiva, a la innovació i a la sostenibilitat.
Quart. Reduir de totes les administracions les despeses sumptuàries i poc orientades a la CREACIÓ DE VALOR (entenent per creació de valor no solament el de caràcter productiu o econòmic immediat, sinó també el social, cultural, etc., però amb criteris d'eficàcia i eficiència).
Cinquè. Desenvolupar models de PARTENARIAT entre sectors, amb criteris d'eficiència, facilitant un rol actiu del teixit empresarial local, de les iniciatives emprenedores, de les organitzacions no lucratives, i de la societat en el seu conjunt.
Sisè. Retrocedir trenta anys i fer un estat autonòmic basat en les necessitats reals d'autogovern, és a dir, dels territoris que conformen realitats nacionals, amb una realitat històrica i una vocació. Per tant, reunificar la nació castellana sota un únic govern autonòmic, amb una sola televisió autonòmica comuna, etc. O permetre que una televisió privada pugui cobrir tot el territori lingüístic català i no fragmentar-lo, per assegurar una millor sostenibilitat.
Setè. Construir un espai de llibertats, on els pobles es puguin autodeterminar a partir del seu dret a decidir, fet que descarregaria l'economia de les tensions polítiques a què està permanent sotmesa i de les ineficiències que aquesta comporta.
Per cert, per a entendre el dèficit de la Generalitat de Catalunya, és interessant la lectura d'aquest article de Jordi Barbeta a la Vanguardia d'avui:
Catalunya tiene los impuestos más altos de EspañaAl darrer paràgraf hi diu:
- Con la financiación de Euskadi o de Extremadura, en vez de déficit tendría superávit de 2.000 millones
- La sanidad catalana tiene un déficit de 850 millones
[...] El déficit fiscal. Al final todo se resume con la cuentas del déficit fiscal, la diferencia entre lo que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio. Según la balanza fiscal publicada por el Ministerio de Economía, que es el estudio que da la cifra menor de todos los publicados, el déficit alcanza el 9% del PIB catalán. Son 18.000 millones de euros y unos 2.400 euros por persona y año. Para una familia de cuatro miembros, son casi 10.000 euros una cantidad superior a la cuota anual de las hipotecas que se están pagando ahora mismo. Catalunya es la cuarta comunidad en términos de PIB por habitante, pero es la octava en términos de renta familiar bruta en poder de compra. (Datos Funcas).
El economista Xavier Sala- Martín, de la Columbia University, suele describir la situación así: “Hay países, como Estados Unidos, en el que se pagan pocos impuestos y se obtienen pocos servicios a cambio; Hay otros, comoSuecia, en el que se paganmuchos impuestos y reciben muchos y buenos servicios a cambio. Catalunya es un fenómeno insólito porque paga muchos impuestos pero obtiene muy pocos servicios a cambio”.
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada