Nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu

XLII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 16 al 24 d'agost del 2010
Liceu Renouvier — Prada (Conflent)

La Universitat Catalana d’Estiu se celebra a Prada, a la comarca del Conflent, des de fa quaranta-dos anys i ha estat sempre un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels vuit territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, el Carxe, el Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies Prada intensos Prada acull una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra llengua.

Veure cursos 2010. Alguns dels cursos que tenen a veure amb matèries d'RSE o sostenibilitat són:


Paisatge i biodiversitat als Països Catalans. Coneixement i gestió (del 17 al 22 d’agost)
Coordinació: Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; Grup de Recerca Emergent 2009 SGR 569 "Conservació, etnoecologia i canvi global")

A partir de l’aprovació de la Carta Europea del Paisatge, s’ha generat un procés generalitzat de posada en valor del paisatge, en el cas de Catalunya concretat amb l’aprovació de la llei de paisatge i la generació dels catàlegs comarcals de paisatge, que haurien de ser un dels elements clau de l’ordenació del territori. Sense deixar de banda aquesta línia, a les Illes, concretament a Menorca, s’ha desplegat una nova modalitat en l’anàlisi i l’avaluació de la dinàmica dels sistemes naturals: l’Observatori de la Sostenibilitat (OBSAM). El curs té com a objectiu mostrar les noves metodologies i els instruments institucionals disponibles. Altrament i coincidint amb l’Any Internacional de la Biodiversitat i atesa la proximitat substantiva de la biodiversitat amb el paisatge, el curs pararà atenció als coneixements actuals de la biodiversitat al territori català.

• L’Observatori del Paisatge de Catalunya. Per una nova cultura del paisatge, per Joan Nogué (catedràtic de geografia humana a la Universitat de Girona, director de l’Observatori del Paisatge)
• Paisatge i urbanisme al País Valencià, per Josep Vicent Boira (Universitat de València)
• L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), per David Carreras (OBSAM)
• Pagèsiques, per Perejaume (artista)
• L’ós al Pirineu català. Programa de recuperació d’un animal pirinenc simbòlic, per Jordi Ruiz-Olmo (cap del Servei de Gestió de la Fauna, GdC)
• Evolució històrica de la biodiversitat segons els textos antics: Plini el Vell, Estrabó o Llull fins a la modernitat de Vayreda, per Martí Boada (ICTA, UAB)
• Arquitectura, territori i paisatge. Nous principis urbanístics, per Anna Zahonero (Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya)
• Efectes del canvi climàtic a l’alta muntanya, per Èric Jover (director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra)
• La caracterització de la biodiversitat als Països Catalans, per Martí Boada (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona)
• Biodiversitat. Ciència i coneixements sobre la diodiversitat, per Joandomènec Ros (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
• Tancament del curs, per Joan Ganyet (director general d’arquitectura i paisatge, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya)
• Biodiversitat i paisatge a Sardenya, per Antoni Torre (biòleg ambiental), Joan Oliva (arquitecte) i Emanuele Farris (Universitat de Sàser)

La resolució de conflictes (del 19 al 20 d’agost)
per Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de Catalunya)

Governar és resoldre conflictes, conflictes entre ciutadans, entre ciutadans i l’administració pública, o entre administracions públiques. La conflictologia és la ciència pluridisciplinària que entén com es creen els conflictes i com poden ser resolts des del coneixement científic i sense cap intervenció de força ni violència.


Jerarquies contra la igualtat. Combatre la subordinació lingüística (del 22 al 24 d’agost)


Per Rosa Calafat (Universitat de les Illes Balears), Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Lluís Marquet.
Aquest seminari, en la línia de les consideracions del Moviment de Renovació Lingüística de l’edició passada en aquesta universitat, es proposa d’estudiar, per mitjà d’una anàlisi crítica del discurs, els prejudicis lingüístics que tendeixen a perpetuar situacions de desigualtat i de subordinació que són a la base del menysteniment que una comunitat lingüística pot tenir envers el conreu i l’elaboració de la pròpia llengua. S’exposaran conceptes i criteris i es treballarà en la detecció, anàlisi i argumentació de nombrosos exemples.


Un projecte lingüístic per a Europa (del 17 al 20 d’agost)
Per Bernat Joan (secretari de política lingüística, GdC) i Johan Hägmann (coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea)

1. Situació de la planificació lingüística a la Unió Europea : l’Estratègia de Lisboa. Estructura politicolingüística de la Unió Europea : llengües de treball, llengües oficials, llengües regionals o minoritàries. Prerrogatives de cada grup. Les ‘noves llengües’ d’Europa. Situació politicolingüística als nous estats membres. Diferències entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental. 
2. Com aprofitar l’Estratègia de Lisboa a favor de la llengua catalana (en el context Llengua pròpia + 2). Canviar la política lingüística de la UE sense canviar-ne l’estructura: la teoria de l’ampliació interior (de Neil McCormick). Interacció entre les ampliacions exteriors i una hipotètica ampliació interior de la UE. 
3. Els lobbies de pressió a favor del plurilingüisme: la Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística. Integrants , estructura i funcions. El protocol per la pluralitat lingüística a l’estat espanyol: Galícia-Euskadi-Balears-Catalunya. Coordinació en qüestions de llengua i immigració: Catalunya-Flandes-Escòcia-Quebec. El paper del Grup d’Edimburg (ALE): Escòcia-Catalunya-Euskadi-Flandes. Protocols bilaterals en política lingüística: Catalunya-Flandes, Catalunya-Quebec. 
4. La diversitat més fràgil: minories lingüístiques a Europa: una perspectiva ecolingüística. El cas de l’occità: a) oficialitat de la llengua a tot Catalunya; b) bilateralitat amb el Trentino i amb la Pomerània; c) Interès com a exemple de bones pràctiques governamentals envers la nostra minoria lingüística històrica. Conclusions: un pla B lingüístic per a Europa.

Nota: Josep Maria Canyelles va participar a la UCE en la seva edició del 2005 amb un curs titulat La responsabilitat social de les empreses. Compromisos ètics ambientals, socials, econòmics, laborals i nacionals.

Podeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!