Somniem

El director Lluís Danés han elaborat l'espot "Somniem" inspirat en la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la població catalana. Hi apareixen: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Eloi Vila, Josep M. Alvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Lluís Llach, Cesck Freixas, Celdoni Fonoll, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan Carles Gallego, Lluis Marco, Benet Nomdedeu, Antoni Serra Ramoneda, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol, Jordi Cabré, Ferran Requejo, Heribert Barrera, J. Maria Portavella (Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler, Ventura Pons.



SOMNIEM (Lluís Llach, 1979)


SOMNIEU. 
És clar que sí, somniem constantment. 
ESPEREU MASSA. 
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot. 
VOLEU MASSA. 
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. 
TENIU MASSA PRESSA. 
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. 

SOMNIEU. 
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. 
ESPEREU MASSA. 
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. 
VOLEU MASSA. 
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. 
EXIGIU. 
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa. 

I tanmateix, 
i tanmateix, millor així, 
millor un poble que es mou, 
encara que, a vegades, precipitat, 
encara que, a vegades, massa prudent, 
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer, 
encara que, a vegades, sublim, 
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; 
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos. 
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar: 
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, 
somniem fins l’inimaginable. 
Somniem sempre, 
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar 
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot, 
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible, 
volem el possible per a arribar a l’impossible; 
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; 
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos; 
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir... 

SOMNIEU. 
És clar que sí! constantment, somniem sempre. 
Si en dieu: ESPEREU MASSA. 
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot. 
Si ens dieu: VOLEU MASSA. 
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament. 
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA. 
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.




Podeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!