21.7.10

Els inicis del cinema parlat i les legislacions dels règims totalitaris

La manca de respecte envers la llengua catalana per part de les multinacionals del cinema i d'alguns exhibidors locals s'ha tornat a evidenciar de nou amb motiu del film Shrek i properament amb Toy Story. És un pas més en un procés que ve de molt lluny:
Els inicis del cinema parlat i legislacions dels règims totalitaris. Amb la introducció del so al cinema, les empreses del món cinematogràfic inverteixen molts recursos per instaurar les seves estratègies lingüístiques segons la composició sociolingüística i el règim de llibertats de cada país. Els governs totalitaris europeus del segle XX imposen en molts casos la modalitat i la llengua de traducció de les pel·lícules com a forma de control social i manipulació ideològica. La transició cap a la democràcia i el capitalisme de la majoria
d’estats que havien estat sota règims totalitaris comporta la creació de mesures per restablir els usos de les llengües pròpies i oficials (ex. Estònia, Letònia, Lituània). També les pràctiques cinematogràfiques d’altres països democràtics amb llengües comparables mostren un ús normal i generalitzat d’aquestes llengües (ex. Quebec, Suïssa i Dinamarca). En el cas de l’estat espanyol, els ciutadans catalans encara no tenen garantit aquest dret. A l’Estat espanyol, la dictadura de Franco imposa aquest tipus de censura al cinema també com a estratègia efectiva de repressió cultural i lingüística interna. Orden del 23 de abril de 1941: “Queda prohibida la proyección cinematográfica en otro idioma que no sea el español” (art.8 ) 

No passa enlloc d’Europa que una llengua oficial comparable, de 9 milions d’espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l’oferta majoritària de les pel·lícules al cinema. L’única excepció és el català. A més, en molts països existeixen legislacions que obliguen les empreses cinematogràfiques a l’ús de les llengües pròpies en la traducció de pel·lícules exhibides en el territori on són llengües oficials. Els casos trobats en aquest estudi són Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa i Finlàndia. [extret de: Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (2010)]
Malgrat que Shrek s'ha traduït al català, finalment i en contra dels acords de la companyia amb el govern català, no han traduït la versió 3D, i les còpies de la versió 2D són tan poques que els cinemes que en volen tenir no hi tenen accés i les sales que sí que aconsegueixen tenir-ne sembla que estiguin mogudes per una voluntat d'ocultar-ne l'existència. És sorprenent que en ple segle XXI encara trobem actituds de base tan totalitària, contrària a les expectatives raonables de la societat, i discordants amb el que succeeix a la resta del món civilitzat. Vegem-ne uns exemples després del trailer en català (Descarrega el document Espot. Conté arxiu MPEG4 6,7 Mb)



En el web internacional on informen del llançament de Shrek veiem amb tota normalitat que quan es refereixen a Suïssa diferencien per llengües:
Switzerland-French 30 Jun 2010
Switzerland-German 08 Jul 2010
Switzerland-Italian 25 Aug 2010

Al web del Canadà, el web està en francès, màxima mostra de respecte al Quebec. Se suposa que per a la comunitat anglesa majoritària al Canadà ja els serveix el web internacional en anglès igual que per als usamericans. El Quebec és en molts aspectes el referent per a Catalunya donades les moltes similituds. Les diferències són evidents en dos aspectes: la seva llengua és també la de França; i l'Estat espanyol no és ni molt menys Canadà pel que fa al desenvolupament de la seva democràcia. Malauradament, companyies com les cinematogràfiques no apliquen el mateix esquema de respecte a Catalunya que al Quebec.

A Suècia, amb una llengua parlada per una xifra similar al català, 10 milions de persones, el web és en suec.





A Noruega, amb una llengua parlada per sols 4,5 milions de persones, el web és en noruec.






A Finlàndia, amb una llengua parlada per 6 milions de persones, el web és en finès.


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

0 comentaris: