La presidència de la UE pateix de manca de confiança

La presidència espanyola de la UE ha causat una onada de veus crítiques sobre les capacitats de José Luis Zapatero de poder liderar el procés de recuperació econòmica que necessita Europa, especialment si es tenen en compte les mancances en la política espanyola, tant de capacitat de liderar la recuperació com de lideratge en sentit polític més ampli.

L'acció d'un hacker substituint la foto de ZP per la de Mr. Bean al web oficial, que ha costat 11 milions d'euros, ha portat l'afer a la broma i la rialla, i en tot cas ha ajudat a generalitzar aquesta visió incrèdula davant les capacitats de ZP i, de retruc, de l'estat espanyol. Vegem per exemple un parell de paràgrafs:

La UE recela de Zapatero. La prensa internacional censura la debilidad política del presidente y el declive económico español | El programa de trabajo del semestre español se considera poco sustancioso | La sombra burlesca de Mr. Bean persigue a Zapatero hasta en la prensa china. [...] El último número del semanario británico The Economist, del 7 de enero, ha sido el colofón de siete días de constante vapuleo del presidente español en la prensa internacional. Una ilustración con un Zapatero vestido de flamenco con la camisa mal remendada y que invita a bailar a una recelosa Europa vestida de faralaes acompaña este titular: "España dirige ahora la UE, pero no con el ejemplo". El artículo recuerda que la tasa de paro española se dirige al 20%, el doble de la media de los países de la eurozona, "tras el estallido de una burbuja inmobiliaria de proporciones monstruosas". "En toda Europa, en artículos y editoriales, se han burlado de la idea de que Zapatero asesore a Europa sobre la recuperación económica", añade. Y zanja: "Si quieres que se siga tu consejo, has de tener algo creíble que decir". La Vanguardia

Per aconseguir sortir de la profunda crisi que ens assetja necessitem una Europa forta que, a més, es mostri comprensiva amb els nostres problemes específics i ens doni un cop de mà per sortir-ne. En els anys d’eufòria passats vam patir al·lucinacions. Ens vam creure els reis del mambo i alguns van presumir d’estar a punt de superar els nivells de vida dels nostres veïns del Nord, tot oblidant que en bona mesura el nostre progrés es devia al generós tracte pressupostari que ens atorgaven. Antoni Serra Ramoneda, El Periódico

En diferents reflexions i articles hem considerat que la política i el sector públic necessitaven urgentment una bona dosi de responsabilitat social en la seva gestió, com un criteri incorporat a la manera de portar endavant les polítiques públiques i organitzar-se. Sens dubte, la fama del president del govern espanyol no solament de mancat de lideratge sinó de mentider compulsiu afecta hores d'ara la seva gestió i la seva credibilitat. Les crítiques en aquest sentit han estat generalitzades i fins i tot han tingut origen en mitjans de comunicació tradicionalment propers al partit socialista. Les veus crítiques no venen només dels mitjans generalistes, sinó també dels especialitzats en sostenibilitat:

Dans ses priorités cependant, si l’Espagne mentionne la création d’une stratégie européenne de croissance durable à l’horizon 2020, elle n’insiste pas particulièrement sur les aspects environnementaux. Ainsi, quand, dans son discours sur les priorités, Zapatero parle du  défi climatique, il précise également qu'il est «nécessaire de profiter de cette transition vers une économie à faible intensité carbone pour créer de nouveaux emplois et des sources supplémentaires de croissance économique. ». Surtout, l’Espagne ne fait pas forcément partie des meilleurs élèves en la matière. Alors que le pays est frappé de plein fouet par la crise économique qui lui laisse 18,5% de chômeurs (quand la moyenne européenne se situe à 9,5%), l’environnement ne semble plus être une des priorités du gouvernement Zapatero. C’est du moins ce qu’ont fait remarquer plusieurs associations écologistes espagnoles dans un récent rapport ironiquement intitulé « Où est le ministère de l’environnement ? »*. Dans le pays, la ministre Elena Espinosa, pourtant en charge depuis 2004 de compétences extrêmement larges sur l’eau, l’agriculture, la pêche, le changement climatique, etc, n’est même pas connue par la moitié des Espagnols. Un manque de popularité qui s’expliquerait notamment par l’absence de poids de ce ministère, qui n’a pas réussi à maintenir le plan de sauvetage des côtes (voir article lié). Pire, les associations dénoncent un ministère « appuyant les intérêts courts-termistes des secteurs agricoles et de la pêche, souvent en contradiction avec un usage soutenable des ressources ». Ainsi, alors même que l’Espagne est l’un des pays de l’Union les plus riches en biodiversité et sites protégés par Natura 2000, le pays souffre d’une forte érosion de sa biodiversité et doit, en plus, faire face à un énorme problème structurel d’eau qu’elle tarde à traiter…A voir donc, si l’Espagne profitera de son nouveau rôle pour rattraper son retard et donner la bonne impulsion à l’Union. Béatrice Héraud, Novethic

Europa necessita ara més que mai un lideratge fort per a sortir de la crisi, i convindria que la seva presidència, sigui del país que sigui, tingui el color que tingui, disposi de la capacitat de crear confiança entre els agents diversos i els diferents grups d'interès. Òbviament, la reputació i la confiabilitat no es poden improvisar sinó que responen a una trajectòria amb continuïtat. Per això és tant important que també la política es faci creïble, que es doti de líders creïbles. I en totes les formulacions ideològiques de l'espectre polític, ja que no estem defensant ni criticant cap ideologia sinó la necessitat de la política per a conduir el país, per a liderar la recuperació econòmica i per a canalitzar la regeneració democràtica.