País, ètica i lideratge

Estem en hores baixes pel que fa als lideratges. Com escriu Jordi Borja al Periódico referint-se a Barcelona:

Resulta lamentable com la falta d’iniciativa ha dilapidat una posició politicocultural conquistada els anys 80 i 90. Avui en dia, les iniciatives innovadores apareixen en altres latituds. Així, es formen plataformes de ciutats sobre com respondre a la crisi, com intervenir en el terreny del canvi climàtic, com gestionar les noves realitats territorials, sense una presència visible de líders polítics de la ciutat. És cert que des de la societat civil, les universitats, els sectors professionals i intel·lectuals, alguns lideratges socials, hi ha una presència difusa important. Però sense lideratges polítics potents el que és difús s’acaba diluint.

El meu desig per al 2010 –i els anys a venir- és que Catalunya i Barcelona pugui tornar a ser un país i una ciutat amb esperit de lideratge, amb voluntat de jugar a primera, amb caràcter innovador. Però a més, voldríem que aquest repte fos possible amb la incorporació d’un criteri fonamental en la manera d’actuar i en la definició dels reptes: sentit de la responsabilitat social i visió sostenible.

Ens agradaria que el nostre país pogués ser un orgull per la seva capacitat de liderar el canvi vers un món més sostenible i una economia més responsable, a partir de l’enfortiment de la Responsabilitat Social dins organitzacions molt diverses: grans empreses, mitjanes i petites i fins i tot les microempreses, les administracions, les organitzacions socials, els agents socials, les universitats...

Els casos de presumpta corrupció que hem conegut en els darrers temps han afectat la imatge que teníem de nosaltres mateixos. Ara ens coneixem millor i ara sabem millor què cal fer en endavant. També els esdeveniments de la política i altres afers han ajudat a definir una imatge determinada, i com molta gent ha dit, no ens hem agradat prou.

Si hem de corregir el rumb, si hem de redefinir prioritats, actituds, sospesar valors... millor partir d’una imatge nítida i actualitzada del que som. Si ens hem de projectar vers el futur i vers el món, ens agradaria que el sentit ètic, en el sentit d’RSE, fos un eix central de la nostra nova proposta de valor com a territori, del nostre tarannà, de la nostra marca de país.

No és que vulguem ser millor que altres. Tampoc que vulguem fer-ne un element de màrqueting. En absolut, volem dir això. Sols crec que hauríem de mirar de ser molt millors que nosaltres mateixos fa un any. I per això, és bo plantejar-s'ho com un repte, com un somni, com una visió. Vincular-ho a la visió de país, intentar fer-ne un atribut i convertir-ho en un element per a potenciar la marca. Precisament per a fer-ne una aposta més potent i sostenible.