14.1.10

Apunts sobre l'empadronament a Vic

Davant de la polèmica originada a Vic per la decisió municipal de fer més estrictes els criteris per a l'empadronament d'immigrants, ens veiem empesos a formular el nostre punt de vista, en la mesura que és habitual que des d'aquest blog ens hàgim expressat sobre la Responsabilitat Social de l'Administració Pública i específicament dels ajuntaments.

En tot cas, no prendrem un posicionament, donat que no disposem de tots els elements jurídics per a poder-ho fer amb consistència, però sí que manifestarem alguns punts de vista.

Tot i que la primera impressió ha estat de preocupació al voltant de la intenció de la iniciativa, cal dir que ha posat damunt la taula la necessitat d'abordar alguns tabús sortint del 'políticament correcte' que de vegades pot ofegar i constrenyir l'actuació.

El que posa de manifest aquesta situació és que els ajuntaments es troben amb la incoherència de moure's en un marc legal complex. De fet, segons s'ha explicat, la situació s'ha generat quan un funcionari que ha volgut fer bé la seva feina ha demanat un criteri clar per a actuar davant alguns empadronaments poc rigorosos, de persones que d'un dia per l'altre podien canviar de nacionalitat.

En aquest sentit, si el que s'ha transmès és així, trobo que cal aplaudir l'actitud plenament consistent per part d'un funcionari que no es conforma amb un criteri polític vague de 'tu ves fent' sinó que demana unes instruccions sense ambigüitat. Tant de bo totes les persones de l'administració pública actuessin amb aquest criteri de seriositat davant qualsevol tema, demanat criteris objectius, escrits, justificats legalment, etc. Només amb això, l'administració de casa nostra faria un gran salt endavant i passaríem a assemblar-nos més a altres països on els ajuntament funcionen més com una empresa, en el sentit positiu d'organitzar de manera eficient i rigorosa els recursos i criteris al servei de les polítiques públiques.

He volgut començar fent-ne una interpretació i valoració de base tècnica. Però ara anem a la part més rellevant, la dels Drets Humans. Sigui com sigui, i al marge de les lleis més o menys justes, el que tenim ben clar és que qualsevol persona o col·lectiu ha de veure preservats els seus drets fonamentals, i els Drets Humans al capdavant. Volem defensar la idea que no seria socialment responsable cap actuació que els conculqués. I ens tranquil·litza el fet que des del consistori han manifestat de manera clara aquesta prevenció, i que en qualsevol cas cap persona quedarà sense educació i assistència sanitària.

Si bé aquestes afirmacions o la bondat de tota la iniciativa ens la podem creure o no, també volem aportar un actiu rellevant: essent Vic una de les ciutats amb més immigració de Catalunya, des de l'Ajuntament s'han portat a terme des de fa anys polítiques socials afavoridores de la integració i la cohesió social, totes elles amb un gran esforç, amb innovació, i amb resultats força satisfactoris. Creiem que en rigor no podem menystenir aquesta línia positiva, que entenem que ha estat altament responsable. Aquestes actuacions de manera continuada i persistent són un actiu que ha de donar un marge de confiança a intentar entendre les raons i les intencions de la proposta actual.

També procurant analitzar la situació legal des d'un punt de vista de Responsabilitat Social, hem defensat en altres ocasions que no només cal complir la llei sinó també l'esperit de la llei, raonament que és vàlid tant per a empreses com sobretot per a administracions. En aquest cas, el que posa de manifest el govern local és una incoherència entre dues normes. És cert que una norma afecta directament perquè regula l'empadronament mentre que l'altra no afecta directament els ajuntaments, però és el conjunt de l'esperit de les lleis el que se suposa que cal complir. En tot cas, ens remetem a quins siguin els informes jurídics que s'han demanat. Però trobem encertat que es valori que cal fer.

No se'ns escapa que aquesta iniciativa s'ha produït en un context en què un partit de caràcter xenòfob ha anat creixent fins a ser el segon grup municipal. Aquesta circumstància sens dubte perillosa per a la democràcia i els drets humans va motivar un govern de concentració de tres partits polítics, CiU, PSC i ERC. El que es pretén és -i d'alguna manera s'ha explicitat- és frenar el creixement d'aquestes expectatives electorals.

I ara hem arribat al moll de l'os. Què caldria fer davant una sensibilitat d'una part creixent de la població que ha esdevingut procliu a proclames xenòfobes? Podem arribar a compartir un criteri radicalment ètic que molta gent pot estar ara pensant, però no podem deixar de creure que pot ser una ingenuïtat perillosa facilitar el camí perquè un partit xenòfob pugui arribar a ser la força més votada en una ciutat catalana.

S'estan fent aquests dies uns manifestos i proclames que consideren com gairebé un atemptat el propòsit de l'ajuntament de Vic. No cal dir que en compartim l'esperit del que defensen, però potser ara ser intel·ligents vol dir evitar que puguem entrar en una dinàmica perillosa de creixement de certa força política que es pugui arribar a estendre per altres ajuntaments. Per més que cridem en defensa dels Drets Humans no aconseguirem el nostre propòsit, i cal saber entendre com funciona la democràcia, la mateixa que va portar Hitler al poder.

La sensació que té una part de la ciutadania és que hi ha deixadesa, que no s'aborden els problemes. I en certs indrets la immigració és viscuda com un problema. Està molt bé que ens haguem emplenat la boca de dir que no és un problema sinó una oportunitat i una necessitat. Però no podem tancar els ulls al fet que en alguns llocs hi ha un problema real. No voler veure'l és deixar que la bola es faci més gran. Dir que certes polítiques pertanyen a l'Estat i no als ajuntaments és amagar el cap sota l'ala. I això és el que percep la gent.

No sé si la de Vic és la solució. En tot cas, hauria de ser estrictament legal. En tot cas, hauria de posar els Drets Humans per davant. En tot cas, hauria d'evitar que la manera d'abordar-la no transmeti uns valors contraris al respecte i a la cohesió social. En aquest darrer sentit, i sense valorar estrictament la iniciativa, trobem encertada la manera com s'està comunicant amb serenor, amb respecte, donant la cara, parlant de drets humans... És a dir agafant el toro per les banyes i mirant d'aportar solucions i no crear més problemes.

Els ajuntaments són la primera administració pública davant dels problemes i l'última en finançament. La seva situació és precària en moltes ocasions, i pot ser bo que -sempre que les coses es facin bé, amb ètica i legalitat- es marqui terreny, es planti cara a les administracions que fan lleis per a no complir-les i que trenquin la cotilla del 'políticament correcte' que cada vegada està ofegant més la iniciativa política. Potser tot plegat acabarà en res però haurà servit perquè algú presti més atenció als municipis amb riscos socials i a la manera d'abordar reptes que la crisi pot magnificar.

Els anys de bonança poden haver al·letargiat i fer que costi d'adonar-se dels riscos socials que tenim en un moment com aquest.

Aquesta és una reflexió a la qual no hem volgut donar la consideració d'article perquè està feta a raig, per la voluntat de no voler deixar passar l'oportunitat d'entrar en el debat, i per mirar d'introduir altres punts de vista que complementin alguns posicionaments molt polaritzats i apriorístics que estem llegint. Convidem a tothom a expressar-nos les seves consideracions, cosa que ens facilitarà anar afinant el nostre posicionament.


Notícies:
Vic recela de les crítiques fàcils contra el nou padró. Les advertències dels governs català i espanyol a l'Ajuntament de Vic i les acusacions de 'racisme' o 'xenofòbia' etzibades per Izquierda Unida, per Ciutadans o per alguns mitjans de comunicació han caigut com una llosa sobre la ciutat, fins ara considerada, gairebé per tothom, un exemple d'integració, amb una taxa d'immigració que voreja el 30%


PD: l'editorial del Periódico es pregunta ¿es pot aturar els xenòfobs utilitzant els seus mateixos mètodes? És certament un dubte que compartim. Però alhora constatem la deriva d'un gruix important de població que se sent indignada pel fet que l'administració faci lleis que no compleix.

PD2: Salvador Cardús publica un article a l'AVUI, L’exemplaritat de Vic, que subscrivim totalment.

PD3: S'ha sabut el dictamen jurídic del gabinet de Roca Junyent. Seguint el seu consell, l'Ajuntament ha demanat al Ministeri què han de fer, traspassant-los la responsabilitat sobre les incoherències en el marc legal. Fins ara, doncs, l'actuació municipal ha seguit estrictament el marc legal. Però alhora també s'han anat coneixent casos de nombrosos ajuntaments que demanen més documentació de la que estrictament caldria, que és precisament el que Vic s'està plantejant de fer. L'estat de situació en aquest moment seria aquest:
En l’escrit adreçat al ministre es diu que el consistori vol aplicar allò que disposa l’article 25 de la Llei 4/2000, d'11 de gener que regula els Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Aquesta aplicació es vol fer, segons es diu en la instància, en “estricte compliment de la legalitat”. Segons l'Ajuntament de Vic, en aquest article s'estableix una distinció entre els estrangers procedents d'un Estat membre de la Unió Europea (UE) i aquells que ho fan de països de fora de la UE. Per aquests darrers, segons es contempla en l'apartat 2 d'aquesta llei, aquest passaport “és precís que s'acompanyi del perceptiu visat”.

En la instància s'insisteix que l'Ajuntament ha tingut un comportament “ajustat” a la més “estricta i fidel interpretació de les normes legals aplicables” i, fins i tot, s'han estudiat les normes comunitàries sobre exigència, efectes i característiques dels visats emesos pels estats membres de la UE. Per aquesta raó, diu la instància, “no correspon” al consistori interpretar quins passaports poden gaudir de “la consideració de vàlids” en els termes que es contempla l'article. Per això es demana al govern espanyol si s'ha de considerar vàlid i suficient “un passaport que no compti amb el perceptiu visat” al què es fa referència en l'apartat 2 de l'article 25 de la llei.

PD4: L'advocacia de l'Estat respon a l'Ajuntament de Vic que s'ha d'empadronar tothom, amb papers o sense (20/01/10)

0 comentaris: