Finalment Salut només ha administrat una de cada sis vacunes que ha comprat, però no ho consideren cap fracàs sinó una racionalització. La consellera admet que hi ha un debat pendent amb la societat, ja que s'ha passat de l'alarmisme a la banalització, perquè es dubta del valor terapèutic dels vaccins (vacunes).
Com que les sospites sobre l'interès econòmic que hi ha darrere d'aquesta malaltia s'han fet evidents, seria un bon exercici de transparència saber quants diners han costat les dosis, i què passarà amb les sobrants: es retornen o les paguem entre tots? (Les primeres notícies oficials semblen raonables i mostren que es va negociar bé, tot i que caldrà veure si es confirma)
Però la consellera obre, a més, un tema de fons de gran interès: un debat amb la societat sobre el valor terapèutic dels vaccins. De fet, no ho formula ben bé així, però se suposa que aquest hauria de ser el tema. No podem parlar sobre si hem de fer cas a cegues al que digui l'Administració sanitària. La resposta responsable lògicament hauria de ser que sí. Per tant, les preguntes són unes altres: l'Administració sanitària actua de manera que pugui merèixer la confiança de la població? Els interessos -de vegades legítims però potser de vegades no- de les farmacèutiques són correctament contrastats i tractats per l'Administració sanitària? Per què els col·lectius que es mostren refractaris a l'abús de la vaccinació no tenen prou presència en aquests debats i són titllats de retrògrads quan són els que millor avantposen l'interès de la població al marge de cap altre interès? Per què encara no hi ha explicacions als fets greus que van succeir al 2009 quan es va començar a parlar de la malaltia?
Ens agradaria que el debat no se centrés en el copagament dels fàrmacs o en la racionalització, com es va fer a la Comissió Vilardell, sinó que com va fer el Parlament anglès al 2005 s'abordi a fons quins són els interessos de totes les parts, quins interessos de les grans farmacèutiques no poden ser considerats legítims i s'han de frenar, i com l'interès de cada part s'ha de conciliar. No parlar d'interessos és convertir el debat en un joc de nens, sobre qui es porta bé i es pren la culleradeta de xarop i qui no!
Vam transcriure un resum de les principals conclusions del comitè d'experts anglès en un apunt recent titulat "Sobre les grans companyies farmacèutiques", on també hi ressaltàvem un dels paràgrafs del document entre els molts que tenen gran interès:
Les grans companyies farmacèutiques utilitzen avui la seva riquesa i el seu poder extraordinaris per defensar els propis interessos a costa del benestar, la salut i la vida d'altres persones. D’acord amb l’informe elaborat l’any passat (2005) per la comissió d’experts del Parlament anglès, els interessos de la indústria farmacèutica i els del conjunt de la població no coincideixen: Aquesta comissió va constatar que és “essencial posar en marxa un règim regulador eficaç que aconsegueixi que la indústria farmacèutica no perjudiqui el bé comú” 29 i determina que “l’objectiu dels nous medicaments hauria de ser aconseguir que els pacients obtinguin un benefici terapèutic real”
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada