4.4.08

Empreses russes utilitzen imatges de les seves empleades seminues per als seus calendaris

Durant uns anys de la nostra infantesa va ser habitual que els calendaris de propaganda que algunes empreses donaven anessin plens de dones mig nues il·lustrant-los. Eren anys de recuperació de la democràcia i d’accés a la llibertat política i a d’altres llibertats... No deixava de formar part d’una certa normalitat, com també va ser normal que després aquests calendaris ja passessin a formar part exclusivament de la decoració ambiental de tallers de cotxes i de cabines de camioners... Les noies que els il·lustraven eren models i rebien una remuneració per a fer aquesta exhibició, que va formar part d’un temps. Com les que ho fan ara. Podem opinar sobre quina és la pornografia i sobre les persones que s’hi guanyen la vida. Però és una professió.

El que ja no és tan normal és que per treballar de secretària o de cap de vendes en una empresa et facin sortir despullada en un calendari, tot adduint que aportarà una gran millora de la imatge corporativa i que les relacions amb els clients (en aquest cas podem fer ús directament de la forma masculina!) se’n veuran beneficiades.

Doncs, bé, ara resulta que certes companyies russes han posat de moda aquesta pràctica, fins al punt que la pressió que rep una dona dins l’empresa per a aparèixer nua al calendari corporatiu no solament li ve de la direcció sinó també d’algunes de les mateixes companyes. Altres empreses dissimulen i diuen que tot plegat ha estat una iniciativa de les mateixes treballadores. I altres afirmen que en properes edicions també mascles hi aniran apareixent. "Serveis diabòlicament seductors", promet una cap de projectes destinats a clients privats.

D’aquesta manera s’aconsegueix fer el contacte amb el client més proper i intens. I, segons que sembla, la idea està tenint èxit, de manera que es va estenent a més empreses. Diu la notícia d’un periodista rus del Periódico que “alguns clients es posen en contacte amb l'empresa i exigeixen que els atengui "la noia del mes de març". "L'any passat ens va trucar un important client alemany per demanar el telèfon i l'adreça d'una de les nostres empleades que havia posat despullada.”

La carrera desenfrenada de les empreses per a guanyar posicions és així de contundent. De vegades, senzillament per a mantenir-se en el mercat... La competència és dura i cal trobar les maneres més originals, diferents, agosarades.

Per això, introduir uns valors dins l’estratègia corporativa, uns valors de l’organització, en el context d’una política de responsabilitat social i de relacions ètiques envers les parts interessades, és una manera de saber que hi ha uns límits. No uns límits imposats de manera abstracta per la societat (sempre hi ha alguna empresa que els voldrà trencar!) sinó uns límits imposats per la mateixa empresa en referència a quin ha de ser el seu comportament corporatiu.

En uns moments en què la publicitat ens pot obligar a fer-ho tot, cal saber que no tot ha de ser acceptat, i més que les lleis (que han de garantir uns drets) les mateixes empreses (és a dir, la comunitat) han de saber trobar les limitacions que dins d’un marc d’autoregulació pugui evitar pràctiques que condicionen les voluntats.

Notícia al Periódico

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: