La filtració interessada contra el president de Catalunya

És curiós el sentit de la democràcia del president espanyol. Rajoy garanteix que "Catalunya seguirà sent Espanya", passi el que passi diumenge. Segons els indicis semblen demostrar, aquesta voluntat es pensa portar a terme per les vies que sigui, ja comportin o no el respecte a la democràcia, a la sostenibilitat econòmica, o a l'estat de dret. I l'estratègia per a deslegitimar el líder del procés sobiranista, el president de Catalunya, ja ha començat tot i que de manera ben maldestre. Ara caldrà depurar responsabilitats, quines corresponen a El Mundo, quines a funcionaris, quines al Govern... Però l'absència d'exigència de responsabilitat per part del Govern al diari no fan sinó confirmar totes les sospites.


La manera tan destralera d'actuar sembla pròpia dels dibuixos del Mortadel·lo i Filemó, o directament del Rompetechos. Com que tot plegat faria riure, si no fos perquè està en joc la democràcia, anem a agafar-ho també amb un toc de políticoficció. Se m'ocorre la següent comparació (per a reflexionar).

Després de la reforma de 2010 del Codi Penal espanyol, es va acabar el principi segons el qual les empreses no podien delinquir sinó que eren les persones, i una empresa pot ser condemnada penalment, cosa que pot suposar que el jutgi ordeni el tancament d'un establiment, que cessi una activitat, la separació d'una empresa, o fins i tot la liquidació.

Si el treballador d'una empresa comet una il·legalitat que té per interès beneficiar l'empresa, malgrat que no compti amb l'aprovació de l'empresa ni amb el seu coneixement, l'empresa podrà ser declarada responsable per no haver disposat els mitjans adequats perquè la vulneració legal no es produís. És a dir, que l'empresa hauria d'haver donat indicacions clares sobre el compliment normatiu als seus treballadors, reforçar els valors legals i responsables amb un codi ètic, i disposar els mecanismes de control i verificació per a assegurar que no es produeixen il·legalitats. Sols així la culpabilitat quedaria restringida a la persona i no afectaria l'empresa.

D'aquesta regulació, que afecta totes les organitzacions ja siguin mercantils o fins i tot fundacions i associacions, en van quedar excloses les administracions públiques i els partits polítics.

Ara se m'ocorre que si les administracions hi estiguessin incloses es podrien donar situacions realment interessants.

Aquests dies estem vivint una situació surrealista: el diari El Mundo llança unes acusacions contra el president català, per mitjà de la presumpta filtració d'un informe policial, en una matèria que està sota investigació judicial. El jutge del cas afirma que no ha ordenat la investigació i que no en sap res. El ministeri diu que ordenarà una investigació interna, però dies després aquest informe no apareix, però tampoc fa res per a querellar-se contra El Mundo. La policia espanyola sospita que la filtració de l'informe va sortir de la Moncloa. Hores d'ara és difícil no creure que la filtració de l'esborrany només pot provenir directament del Govern, que ha volgut "parar els peus" al president de Catalunya pel procés de transició nacional que s'ha iniciat. Es tractaria, doncs, d'una utilització dels recursos de l'Estat amb uns objectius partidistes (interferint greument en una campanya electoral per a modificar-ne el resultat) i alhora uns objectius corporatius (en tant que l'estat miraria d'assegurar la seva integritat per mitjans il·legals).

Atesa la il·legalitat que, pel cap baix, funcionaris del ministeri podrien haver comès filtrant l'informe, si l'estat se sotmès al mateix codi penal que es va promulgar per a les empreses, es podria donar el cas que un jutge hagués de considerar l'Estat responsable penalment per no haver disposat els mitjans suficients per a evitar que treballadors seus amb un excés de zel incomplissin la llei amb la intenció d'afavorir l'interès corporatiu de l'Estat.

Atès que la defensa il·legal de l'interès de l'Estat tindria llargs antecedents i es produiria de manera que aniria en detriment d'una part del propi Estat o territori, el jutge podria senteciar, com si es tractés d'una empresa, una condemna de divisió de l'empresa en dues parts, de manera que cadascuna garantís de manera més plena el compliment de l'esperit de les lleis i els principis i valors públics. Amb la qual cosa, s'hauria produït la secessió per via judicial.

Curiositats... de si el codi penal es pogués aplicar als estats!

Notícies:


P. J Ramírez irromp en campanya. El Mundo, un mitjà que traspua odi contra Catalunya, posa a Mas i Pujol en el seu punt de mira. El diari 'El Mundo'- mitjà artífex de la teoria conspirativa de l’atemptat de l’11M, que encara busca els culpables-, publica aquest divendres que la policia espanyola i la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha descobert els comptes que les famílies Pujol i Mas tenen a l'estranger i les vincula a les comissions il·legals que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) rebia a través de la trama del Palau de la Música. El setembre passat P.J. Ramírez, personatge convençut que ell és el quart poder, ja va començar a marcar el full de ruta a la dreta espanyola vers Catalunya en un article amenaçant, ple de supèrbia i falsedats, impropi d’un demòcrata. Tot s’hi val per aturar el procés cap a l’Estat propi.
Chacón fa cas al seu amic @pedroj_ramírez i enfonsa encara més Navarro .L'exministra socialista i diputada del PSC al Congrés, Carme Chacón, ha carregat durament aquest divendres contra CiU i el seu candidat a la reelecció com a president de la Generalitat, Artur Mas, acusan-lo de "posar Catalunya al focus de la corrupció com mai" fent al·lusió a l'esborrany de l'informe policial. "L'estat propi del que parlen no era propi dels catalans, era propi seu, per apropiar-se'l ells", ha ironitzat.