- La gent ha entès que el país ha de ser el resultat del seu esforç, amb uns instruments que no tenim, per construir el seu projecte de vida personal i professional i contribuir al desenvolupament del món, ajuntant esforços d'altres països en la lluita contra el canvi climàtic, en l'acollida de refugiats...
- La corrupció és una distorsió del bé comú. Hem de crear un sistema en què sigui impossible. La revolució blockchain contribuirà molt més que totes les legislacions i tribunals de transparència o de comptes
Transcripció de la resposta a "Com veus tu la corrupció: d'una manera estructural, o com deia recentment Felipe González, badades generalitzades?"
La corrupció existeix. I ha existit bastant corrupció. Ha existit a l'empara d'un sistema, precisament abans li descrivia perquè no m'interessava fer política en un moment determinat: perquè no era política. Casos de cobrament de comissions, de tràfic d'influències, de tripijocs de contractes, de distorsió del bé comú.
També és veritat que s'ha fet molta demagògia de l'anticorrupció i s'ha abusat de denúncies anònimes, de mediatització de coses que no s'aguanten com corrupció... -que és una altra forma de corrupció també-. Però crec que no és que avui la corrupció no tingui un lloc, no volem que tingui un lloc. És que hem de crear un sistema en què sigui impossible. En què sigui impossible.
Com pot ser impossible la corrupció? Doncs no amb la transparència retòrica, legal, sinó amb la transparència pràctica. La revolució blockchain contribuirà molt més que totes les legislacions i tribunals de transparència o de comptes. Molt més. Perquè blockchain és un llibre obert. És un llibre de comptabilitat obert a tothom, que tothom té actualitzat al mateix moment. És com un Google Docs per contra d'un document de Word. Un document de Word, tu el fas, l'envies, te l'envien canviat i vas fent això. A Google Docs, tu saps que ho estàs editant en temps real, i per tant, veus les coses. [...]
Hi ha molts processos d'intermediació, opacs, d'anades i vingudes, que amb aquesta tecnologia desapareixen. Ja comença a haver-hi governs que publiquen els seus pressupostos en tecnologia blockchain, per fer-los absolutament transparents, no perquè ho digui una llei, fins i tot pot no haver-hi llei de transparència però publicat d'aquesta forma i monitoritzat, escolti, és que no es desviarà ni un euro d'aquí. Aquesta cultura, que és molt cultura de l'Espanya de les autonomies, de l'Espanya de la Constitució, de la Monarquia Constitucional, és la que volem trencar amb la República. [...]
Tampoc em serveix l'excusa que el Partit Popular, segurament, és el partit més corrupte que hi ha en aquests moments a Europa. No em serveix, m'és igual. Jo el que no vull és que hi hagi cultura que porti a la corrupció. La cultura de la corrupció. D'errors n'hi haurà, però aquí sí que m'apunto una mica la tesi de Macron en el dret a l'error. Un ciutadà que potser no ha fet bé la declaració de renda, o no ha tramitat correctament el permís per poder tenir una activitat com econòmica... Macron va apel·lar al dret a l'error.
Potser no hem de pensar que tothom és un pispa i és un tio que vol driblar l'estat i que el vol eludir. Potser és més simple. És tan complicat que ningú aconsegueix fer-ho bé a la primera ni a la segona. Cal ajudar a aquesta gent a fer-ho. Però s'ha creat, el paroxisme de la corrupció, s'ha creat una greu desconfiança en les institucions i en el sistema, que a Espanya, estadísticament, es nota més que en altres països del nostre entorn. I això acaba soscavant, diguem, la credibilitat, la confiança dels ciutadans en les seves institucions públiques o parapúbliques.
La corrupció no se l'ha d'atacar només pel dany que causa directament, sinó gairebé més pel dany indirecte que causa. Ens n'estem recuperant, de tot això. Però ull, perquè mai un en surt sempre indemne. Ni un està fora de perill que no es puguin tornar a repetir errors del passat.
Transcripció de les últimes paraules:
Aquesta relativització en l'opinió pública del que pot ser la democràcia, que ja està avançant, com es veu, en molts països occidentals, és el que li dóna a l'Estat la possibilitat de neutralitzar aquesta pulsió transformadora que és a la base de la reivindicació catalana.
La gent ha entès -no només a Catalunya- que el seu país, la seva comunitat -com ho vulguem anomenar- ha de ser el resultat del seu esforç i que per poder gestionar el teu propi esforç has de tenir accés a uns instruments que no tenim.
I amb quin objectiu gestionar el resultat del teu esforç? Per construir òbviament i poder contribuir al desenvolupament del món, per poder contribuir amb les zones menys afavorides, per poder ajuntar-te amb els esforços d'altres països en la lluita contra el canvi climàtic, en l'acollida de refugiats, en els desafiaments de la immigració...
No és ni tan sols una idea d'una temptació egoista; el propi esforç és perquè el puguis òbviament posar al servei dels teus conciutadans, perquè puguin construir el seu projecte de vida personal i professional... Perquè construir el seu projecte de vida forma part indispensable de contribuir al projecte de vida dels altres. Això és el que està en joc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada