Però les disfuncions del model espanyol són moltes més i l'efectivitat del sistema espanyol és molt baixa davant l'economia submergida, de manera que no és del tot eficaç per combatre el frau. I es donen altres inconvenients com la inseguretat jurídica per al contribuent, que per fer l'autoliquidació dels impostos que li pertoca pagar es veu obligat a interpretar la farragosa legislació fiscal.
Per això, la futura Hisenda catalana s'està dissenyant a partir d'un equip d'experts encarregats de bastir l'estructura tributària de l'estat propi, explorant models recaptatoris que responguin als criteris d'eficiència i transparència.
Com informa l'ARA, els sistemes escandinaus són una de les principals referències, no per la seva elevada pressió fiscal, sinó pels procediments de recaptació d'impostos i persecució del frau. El Govern pretén emmirallar-se en les pràctiques dels estats de l'OCDE amb uns índexs de frau més baixos i prevenir les disfuncions de l'Agència Tributària estatal.
Segons apunta l'ARA l'economista Miquel Puig ultima un assaig sobre què podria aprendre una Catalunya independent de països com Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa i assenyala que un altre punt fort d'aquests sistemes de recaptació és que es basen en la transparència i la coresponsabilitat. En estats del centre i el nord d'Europa "és l'administració qui calcula l'import a liquidar". Hi posen més funcionaris, però dedicats sobretot a perseguir els que se situen fora del sistema. Les dades tributàries dels ciutadans són públiques i ningú vol quedar retratat com un defraudador.
Junt amb el canvi de sistema de model d'agència tributària, la creació d'un nou estat ha de servir per a canviar aspectes culturals profunds. En aquest mateix sentit, el CAREC fa algunes recomanacions justament per millorar el control tributari, com ara elevar la "moral fiscal" de la ciutadania i l'empresariat per incentivar el compliment cívic de les seves obligacions i fer que interioritzin que això reverteix en uns millors serveis socials. Cal recordar la història: a Catalunya existien les contribucions, concepte que remet a l'aportació per al bé comú, mentre que Castella ens va imposar els impostos, paraula que ja remet a un model amb la filosofia de la coerció, sense cap sentit de corresponsabilitat.
El fet que Catalunya pugui arribar a crear l'estat propi per mitjà d'un procés tant democràtic, pacífic i transparent com el que està sent el "dret a decidir" i la mobilització de la ciutadania, aporta un plus de qualitat ètica al futur estat català: el dret a decidir i les formes radicalment democràtiques formaran part ineludiblement del nou escenari, seran un triomf al qual la ciutadania no voldrà renunciar. I altres mesures com la transparècia en les adjudicacions públiques o el finançament dels partits hauran de formar part dels compromisos ètics fundacionals.
Amb la creació d'un estat, la marca de territori, la marca Catalunya, parteix des de zero, amb tot el que implica de possibilitat d'associar-hi aquells atributs que com a societat vulguem de manera més determinant: llibertat i maduresa democràtica, transparència i ètica, sentit de la responsabilitat, respecte i tolerància... Una marca que convidi el millor talent del món a venir a cocrear, una marca que ofereixi a les empreses un espai on fer negocis sense trampa, una marca que permeti que la pròpia ciutadania senti el sa orgull de pertànyer a una societat que se sap culturalment digna i amb una capacitat augmentada d'exercir el control sobre els poders.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada