El que va passar ahir al Parlament és intolerable. Els que estem per l’aprofundiment democràtic allà no hi érem pas. Els que creiem en la democràcia creiem que la política s’ha de renovar però creiem en la política i en les institucions. Ja n’hi ha prou de manipulació per part de gent que no creu en la democràcia que s’aprofiti de la defensa d’aquests arguments. Crec que la policia ha d’actuar en defensa de la democràcia i que cal demanar responsabilitats fins on calgui a la gent que ha intentat impedir que els parlamentaris facin la seva funció. El que han intentat fer és una greu alteració de la democràcia. Cal recordar-los que les penes poden ser fins i tot de presó. Han estat molts els esforços per arribar fins on som malgrat totes les deficiècies i no es pot tirar per la borda per culpa d’uns esbalotadors professionals, davant els quals cal actuar amb contundència. És un fet gravíssim.
Defensem la necessitat que la política es reinventi a partir de les seves millors pràctiques, desterrant les males maneres, millorant la seva legitimitat i assegurant la capacitat d'aportar valor sostenible a la societat per mitjà d'una acurada gestió ètica.
Entre bona part de les persones que creiem que la democràcia necessita un enfortiment, les acampades recents van provocar un punt de simpatia, en el sentit que suposaven una mobilització de gent bàsicament jove però no tan sols, i que focalitzava la crida democràtica.
Però per a millorar la qualitat democràtica i de l'acció política no solament hi ha una exigència a fer a la classe política sinó que també cal una determinació per part de la ciutadania, afirmant diàriament un compromís ètic, democràtic, social. Respecte qualsevol àmbit de la nostra acció i específicament en allò que es relacioni amb els poders públics.
En el fons, la política no és més que un reflex de la societat, amb totes les seves virtuts i defectes. I sens dubte que cal ser més exigent amb la política que amb la societat, ja que els líders d'opinió no deixen de ser un model on emmirallar-nos i als quals confiem el guiatge col·lectiu. Sense un compromís ètic no estarem ben guiats, o si no agrada la paraula, no estarem dotats d'un bon acompanyament en el colideratge de la societat.
No neguem que no és fàcil exercir el lideratge. A qualsevol organització. I més si és el lideratge social canalitzat per mitjà de la política. És fàcil ser-hi crític però més difícil ajudar a aportar solucions, tot i que n'hi ha. Per a alguns col·lectius antisistema que han liderat les darreres mobilitzacions, pot ser oportú valorar fins a quin punt no han demostrat ser millors que els polítics que tan critiquen. I és una llàstima, perquè un moviment que reclami l'aprofundiment democràtic i l'ètica política hauria de partir de l'exemplaritat, ja que sense aquesta tot pot quedar invalidat o reduït a un posicionament ideològic alternatiu.
Ahir, representants de l'acampada deien que els violents no eren representatius del moviment, però a les imatges se'n van veure molts i evidentment van liderar l'actuació. També els polítics diuen que els corruptes no són representatius de la política sinó que són una part insignificant. També es pot criticar els polítics dient que fan molta gestualitat i que no aporten prou solucions. També els podem criticar perquè s'ataquen i no dialoguen prou. En contrapartida, també hem observat com ha costat dialogar a la Plaça, arribar a acords que tinguin coherència. Com s'han qüestionat drets humans com el dret a l'autoderminació, o com s'han aprovat acords que després no s'han publicat, en el que suposa una actitud antidemocràtica que no es dóna a la política.
Sembla que estigui atacant l'acampada. No és el que pretenc en aquestes línies, sinó solament brindar una reflexió on emmirallar-se, per valorar com es pot treballar per la democràcia o com es pot acabar cremant una idea.
De fet, algú em podria dir que no es pot demanar el mateix als polítics que als joves concentrats a la Plaça. Seria un bon argument. Però resulta que aquest moviment està demanant que els polítics siguin amateurs, cosa que ens portaria segurament a un model similar al de la Plaça. Exagero? Potser sí però en tot cas es tracta de reflexionar si té sentit intentar millorar la democràcia per mitjà d'eliminar els professionals de la política. Jo també sóc molt crític cap a uns certs professionals de la política, per exemple el que es coneix com la porta giratòria. O la gent que ha de defensar el seu càrrec perquè no té cap altra oportunitat professional i fora de la política ja no podria fer res.
Però cal trobar les maneres de millorar la política i la democràcia sense caure en posicions antisistema, antipolítiques i poc democràtiques. Aquí no m'hi trobareu.
Nota: publicat a Jornal.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada