24.6.11

La nit de Sant Joan és nit d'alegria

Avui és festa, després d'una revetlla intensa de festa, com cada any. I aprofitem per fer una entrada al bloc amb un OFF-TOPIC, ja que no reflexionem de l'RSE.

Altres anys ens havíem referit a la festa de Sant Joan amb reflexions de caràcter ambiental (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!), i l'any passat malauradament va tocar abordar la festa des d'una altra perspectiva: Sant Joan marcat per la tragèdia

Enguany, senzillament volem fer un al·legat a favor de les festes populars, ja que ens permeten mantenir l'arrelament a la terra, fer país, sentir-nos comunitat de persones amb una cultura comuna... tot allò que des d'una mirada superior es diu crear capital social, o capital relacional.

I si algunes festes populars estan en risc de desaparèixer per la pèrdua d'arrelament entre la població, altres com és el cas de Sant Joan, es mantenen tan vives com sempre. El foc, les coques, el cava, la festa, s'estenen de manera molt viva per Catalunya i arreu dels països de llengua catalana molt singularment, així com també per altres indrets de món que celebren el solstici amb els rituals del foc.

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any per la proximitat del solstici d'estiu.

L'únic element de la festa que corre perill són les fogueres. Recordo dues o tres dècades enrere com a cada barri se'n feia una. Es preparava dies abans, amb fustes velles, i amb un ninot al capdamunt que s'acostumava a posar el mateix dia. Després van venir les prohibicions pel perill que comportaven, els arbres, els cotxes, les façanes adjacents, els boscos, l'asfalt de sota... Sens dubte cal atendre tots els riscos, però també caldria fer una certa planificació des dels ajuntaments per veure on es poden fer fogueres i de quines dimensions per tal que no es perdi aquesta tradició en els llocs més urbanitzats.

Ajudar a mantenir tradicions que d'alguna manera -en el seu conjunt- ajuden a mantenir la cohesió sociocultural, també és una responsabilitat dels ajuntaments. Diguem-ne -si voleu- una responsabilitat sociocultural.

Alhora, també podem introduir alguna reflexió més netament sobre l'RSE. No podem deixar de fer referència al fet que la gran majoria de petards han estat fabricats a la Xina, no se sap ben bé en quines condicions. M'alegraria saber que alguna de les empreses catalanes que els comercialitza opta no solament per fer ofertes de 6 al preu de 3, sinó que també garantís les condicions de fabricació respectant els drets humans. A més, enguany aquestes empreses que centre l'activitat en la comercialització dels petards, no solament no es preocupen de la cadena de proveïment sinó que tampoc respecten la clientela, ja que incompleixen el Codi de Comerç respecte a l'etiquetatge.

En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. Ho justificàvem dient que la nostra condicio de think tank o laboratori d'idees ens fa mirar d'abordar visions innovadores en el camp de la Responsabilitat Social, tot fomentant el debat i la confrontació creativa d'idees. I ho mantenim ja que la introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent. Podeu veure el butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en català, en castellà), un article sobre aquesta matèria (RSE i cultura popular i tradicional, Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!) que potser hauríem de recuperar.

A més, les reflexions sobre cultura i RSE han abastat altres àmbits com la tauromàquia (Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros) o la construcció (Masies sostenibles). Però quedem-nos avui en la festa de Sant Joan. I fem-ho rendint tribut a una cançó que amb tot just 30 anys ja ha esdevingut part de la mateixa festa, de la seva sonoritat màgica.

La nit de Sant Joan


Jaume Sisa, vinculat a l'efímer Grup de Folk, va fer-se un lloc en el panorama de la música catalana en plena dictadura. Després d'uns anys d'ostracisme, va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha esdevingut el més reeixit dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. Una prohibició governativa de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any, convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l'àlbum. Passada una fase més elèctrica, a partir del 1977 Sisa es lligarà al grup teatral Dagoll-Dagom, amb diferents èxits com les cançons de Nit de Sant Joan.

Qualsevol nit pot sortir el sol


Nota: article publicat a Jornal.cat
PD: 250 ajuntaments reivindiquen Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. Òmnium Cultural ha fet arribar una moció als ajuntaments de tot el país per reivindicar la Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. Més de 250 ajuntaments del país ja s'han adherit a la iniciativa.

0 comentaris: