Compartint moltes de les inquietuds dels indignats -també em sento indignat per com s'han fet i s'estan fent moltes coses-, tinc un posicionament força diferent respecte al que majoritàriament expressa aquest col·lectiu.
En general, els sous dels càrrecs públics no són una meravella, si bé cal veure amb què els comparem. És cert que s'han donat males pràctiques i és cert que hi ha algun personatge que en el món privat no podria aspirar ni per sorpresa a cobrar el mateix, però en termes generals no em sembla un tema tan greu com alguns ho volen pintar, amb un toc de demagògia fàcil. Jo més aviat preferiria que els diputats cobressin una mica més però que tinguessin responsabilitats reals per allò que voten.
En tot cas, aquesta reflexió que faig ara sols és per mostrar la contrarietat amb el fet que unes 300 ciutadans de Mollet del Vallès perseguissin l'alcalde, tot just després d'haver-se augmentat el sou. Però no es pot criticar a la lleugera un augment quan és conseqüència que prèviament s'havia disminuït voluntàriament perquè l'alcalde cobrava de la Diputació. Aquesta és la notícia que va provocar la polémica:
Mollet del Vallès aprueba hoy subir el sueldo de su alcalde el 32%. La remuneración de Josep Monràs pasará de 59.000 a 78.000 euros anuales - El PSC, CiU y el PP votarán juntos el aumento, al que solo se opone ICV. El País.I aquesta la conseqüència:
No diem que tots els casos siguin iguals, però fins i tot en altres casos més criticables, cal dir que les associacions municipalistes fan recomanacions de salaris per als càrrecs públics. És segons aquests barems que caldria formalitzar la crítica. Considerar que no es pot augmentar un salari d'alcalde ni en el cas que en l'anterior mandat estigués fixat per sota del normal per circumstàncies especials és no ser voler ser conseqüent amb el volum de feina i responsabilitat que suposa exercir un càrrec.
L'alcalde de Mollet, increpat i perseguit pels 'indignats' durant gairebé dos quilòmetres. Josep Monràs sortia del ple on s'ha aprovat el sou per aquesta legislatura. ACN.
L'alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha estat increpat, insultat i perseguit per uns 300 indignats durant gairebé dos quilòmetres. Monràs sortia de presidir el polèmic ple on s'ha aprovat el sou per aquesta legislatura. Elsindignats l'han esperat a les portes de l'Ajuntament, on li han demanat la dimissió i li han brindat insults com ara "xoriço".
La polèmica ha sorgit aquest matí arran d'una informació publicada pel diari El País en què s'afirmava que s'apujaria el sou un 32%. Aquest matí Monràs s'ha justificat. Ha explicat que els salaris de tot l'equip de govern quedaran congelats i que "no hi haurà cap tipus d'increment durant el 2011". L'Ajuntament de Mollet ha aprovat aquesta congelació salarial en el ple extraordinari d'aquesta tarda al municipi vallesà. D'aquesta manera, l'alcalde cobrarà 65.000 euros bruts anuals. L'alcalde ha puntualitzat que Mollet ha aplicat sempre el salari mínim que marquen les associacions municipalistes. Segons han explicat des del departament de premsa de l'Ajuntament de Mollet, el ple d'aquesta tarda tenia previst aprovar que l'alcalde passi a cobrar el que li hauria pertocat l'any 2007, és a dir uns 68.000 euros bruts anuals. Aquell any, Monràs no cobrava com a alcalde, sinó com a diputat de l'àrea d'esports de la Diputació de Barcelona. La seva remuneració aleshores era d'uns 98.000 euros anuals bruts.
La Diputació de Barcelona ha passat a estar controlada per CiU després de les eleccions municipals del mes de maig. Això vol dir que Monràs perdrà el seu càrrec com a diputat i que, per tant, haurà de cobrar com a alcalde. Segons el document que actualitza les retribucions dels governs municipals, Monràs hauria de percebre a partir d'ara uns 78.000 euros anuals bruts.
L'alcalde, però, vol renunciar a aquest sou i quedar-se amb el que li hauria pertocat el 2007. Monràs ha assegurat que l'Ajuntament de Mollet sempre s'ha quedat amb el salari mínim que fixen les associacions municipalistes. En aquest sentit, ha lamentat la "demagògia" que es fa entorn els salaris dels governants públics.
Hi ha moltes coses que podem criticar de la classe política però el que no podem fer-ne és una crítica fàcil, amb arguments febles i populistes, que a la llarga sols acaben beneficiant els anti-sistema o els anti-demòcrates.
Hem parlat de temes similars en altres articles:
Propostes de transparència per a la classe política. Josep Maria Canyelles afirma que focalitzar el patrimoni dels polítics sols serveix per a desenfocar els temes importants. Considera que altres practiques poden tenir un impacte millor i no caure en el populisme. En aquest sentit, proposa que es donin a conèixer les noves ubicacions professionals dels antics càrrecs públics.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada