La reforma del sistema electoral

El politòleg Jordi Muñoz explica a "Les llistes obertes: una solució màgica?, que algunes propostes que susciten un ampli consens també podrien tenir conseqüències no desitjades. Davant algunes opinions massa alegres, l'autor ens ve a dir que no existeixen les solucions màgiques i tots els sistemes tenen pros i contres.

[...] Quins problemes podria comportar la introducció de llistes obertes? D'entrada, si no es canvia res més, el canvi tindria poques conseqüències. Els votants difícilment tindran prou informació per seleccionar un per un tants diputats com triem actualment en cada circumscripció (a les eleccions al Parlament, a Barcelona se'n trien 85), i a la pràctica votarien tota la llista d'un partit. En canvi, si s'optés també per escollir els diputats en districtes petits (les comarques, per exemple), seria més fàcil que els votants poguessin triar els seus representants individualment. Però les circumscripcions petites implicarien un sistema desproporcional, que perjudicaria els partits petits, fins a expulsar-los del Parlament. En una societat plural i complexa com la catalana, difícilment hi podria funcionar un sistema que afavorís un bipartidisme més aviat artificial.

D'altra banda, un sistema d'elecció basat en llistes obertes augmenta la dificultat de votar, perquè exigeix als electors un nivell més alt d'informació per poder triar no només un partit sinó uns candidats concrets. Això té aspectes positius, però també en té de negatius. Sabem positivament que en aquells països en què votar és més difícil, hi ha més desigualtats en la participació: la gent amb pocs recursos socioculturals tendeix a abstenir-se més i els polítics tenen pocs incentius per tenir-los en compte a l'hora de governar.

També s'acostuma a dir que les llistes obertes millorarien la qualitat dels representants, que deixarien de ser anònims i s'haurien de guanyar el lloc davant la ciutadania. Però en un sistema de llistes obertes els candidats necessiten captar recursos propis per desenvolupar les campanyes, i els incentius per aconseguir-los de manera poc transparent són molt forts. En aquest context els interessos particulars i locals prenen més força, i s'afavoreix l'emergència d'una mena de polític lligat a grups d'interès que cultiva el populisme, el clientelisme i la corrupció. També es podrien multiplicar els episodis de transfuguisme i els governs esdevindrien més inestables [...]

I per a contribuir al debat, aquest autor juntament amb altres politòlegs de la UAB i el CSIC, ha elaborat una guia breu sobre sistemes electorals:

LA REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL: GUIA BREU PER A PENSADORS CRÍTICS
Aquest text pretén reflexionar sobre possibles reformes del sistema electoral vigent i exposar arguments a favor i en contra de les diferents opcions. En concret, ens centrem en les propostes relatives al sistema electoral sorgides a partir del moviment del 15-M com són la modificació de la grandària de les circumscripcions electorals, l’adopció de llistes obertes, la introducció de mesures que fomentin la democràcia directa, o la substitució de la fórmula d’assignació d’escons d’Hondt. El nostre principal missatge és que, si bé les característiques del sistema electoral afecten múltiples aspectes del procés polític, no hi ha receptes màgiques que solucionin tots els problemes de la democràcia. La reforma d’alguns aspectes del sistema electoral pot ser desitjable, però la majoria d’opcions tenen tant avantatges com inconvenients. [veure document sencer en PDF]