28.2.11

La Vanguardia recull la sensibilitat dels seus públics i guanya ciutadania corporativa amb l'anunci de la doble edició

  • L'edició en català de La Vanguardia recull una vella aspiració dels lectors i del conjunt del país
  • L'argumentari intern del rotatiu ha tingut en compte el document “Empresa i llengua. Un enfocament d'RSE per a aportar valors a tots els grups d'interès”, de Josep Maria Canyelles
  • "La Vanguardia reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya, fet que ens recorda que el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits", explica l'editor.
'La Vanguardia' anuncia oficialment que tindrà una versió en català al maig. Un article firmat per Javier Godó, editor del diari, expressa la voluntat que la publicació "també pugui ser llegida en català, la llengua materna de molts lectors, subscriptors i anunciants, i l'idioma propi i oficial d'aquest país al costat de la llengua castellana". ['La Vanguardia' se editará también en catalán a partir de mayo]
Ja és oficial. El comte de Godó, editor de 'La Vanguardia', anuncia aquest diumenge que el diari degà de la premsa catalana, nascut el 1881 a Barcelona, es podrà llegir també en català a partir del mes de maig. En un text titulat 'La Vanguardia', una mirada al món en dues llengües, Javier Godó anuncia la voluntat de reflectir la societat catalana amb el pas que el rotatiu està a punt de fer.

"Ara, després de més de tres dècades de recuperació de la democràcia a Espanya i de l'autonomia de Catalunya, volem oferir la possibilitat que 'La Vanguardia' també pugui ser llegida en català, la llengua materna de molts dels nostres lectors, subscriptors i anunciants, i l'idioma propi i oficial d'aquest país al costat de la llengua castellana, que és el nostre ric pont principal cap a l'exterior", explica. "La progressiva normalització social del català, la seva puixança en totes les expressions culturals contemporànies i la seva presència en la formació de les noves generacions de ciutadans han eixamplat de manera significativa el mercat d'un idioma que forma part del paisatge europeu des de l'època medieval.", afegeix. [Font: Ara.cat]
La Vanguardia (LV) ha comprès i ha donat resposta positiva a les expectatives que té la societat sobre el seu comportament corporatiu, assumint la responsabilitat que té damunt la societat catalana, tant per atendre una demanda legítima, per a normalitzar la relació amb un segment creixent de la població que llegeix català, per a ser excel·lent en la seva ciutadania corporativa. Les empreses són ciutadans de la comunitat, tenen uns valors, generen unes interaccions, mereixen una confiança, construeixen una reputació, dialoguen amb els grups d’interès, guanyen dia a dia la seva legitimitat.
Totes les llengües tenen la mateixa dignitat, però lògicament no totes tenen el mateix valor en termes estrictament econòmics. Aquest valor ve determinat pels parlants, pel mercat, pels recursos… El fet que LV incorpori la versió en català té un pes relatiu però no negligible. Suposa per a la llengua catalana guanyar un mitjà de comunicació de referencia, amb un pes històric i una centralitat a Catalunya. 
Amb aquest pas per part d’una iniciativa privada, es farà possible que la llengua catalana equilibri el seu pes en la lectura de diaris a Catalunya. Cal tenir en compte que molts catalans fan ús de recursos comunicatius que no estan en la llengua pròpia com a conseqüència de les mancances. Ara s'obtindrà un millor equilibri a la premsa, com el que hi ha en ràdio. Malauradament encara s'està lluny de l'equilibri a la televisió, i a anys llum en cinema.

Les llengües són un tema emergent en el segle XXI. Les llengües conformen mercats i societats, espais comunicatius, àmbits identitaris i són una dimensió més de la complexitat de l’entorn on operen les empreses. La realitat del multilingüisme i el respecte a la diversitat cultural són una matèria per a la responsabilitat social de les empreses, atès que construeixen oportunitats. 
Activar una economia del coneixement com la que Europa pretén requereix desenvolupar uns capitals intangibles (humà, social, institucional) i saber-los combinar adequadament per a enfortir- los i fer-los rendir. Tot país ha de saber posar en valor els seus actius immaterials com la cultura i la llengua: gestionar aquests capitals és un aprenentatge necessari en la nova economia, mentre que no abordar-ho implicaria perdre capacitats, actius d’identitat, de dignitat i d’autoestima.

La valoració empresarial de les llengües ha evolucionat i avui importa no sols la força legal d’una llengua sinó la seva vitalitat: així, Internet, per exemple fa visible quines comunitats lingüístiques són més dinàmiques. Si el nombre de parlants indica el volum demogràfic del mercat, la vitalitat lingüística comunica quina és la sensibilitat i la voluntat de respecte. Així, mentre que la llengua catalana és la vuitantena de 6.000 en nombre de parlants, el seu dinamisme a la xarxa la porta a estar entre les vint primeres del món. LV ha estat un diari conservador en aquest sentit, que ha esperat que hi hagi tota una generació formada en català en les edats en què més diaris es compren. Han trigat molt, però benvinguda sigui l'aposta! El pas serà bo per al país i serà bo per a l'empresa: la relació positiva amb els territoris on una empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa. 
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

0 comentaris: