7.3.08

Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham!

(en castellano inmediatamente debajo)
Demà és 8 de març, Dia Internacional de les Dones (en rigor, dia internacional de la dona treballadora), el qual serveix per a commemorar la lluita de moltes dones per aconseguir millors condicions de treball i de vida. Aquesta celebració fou oficialitzada a l’any 1977 per les Nacions Unides i enguany fa 100 anys que van tenir lloc els fets del 8 de març del 1908 on van morir cremades les treballadores d'una empresa de Nova York.

Tot i que continuen sent molts el reptes pendents respecte a la igualtat, fa uns anys es va començar a parlar del sostre de vidre amb què es topava, en el sentit que els marcs legals i la consciència havien evolucionat però en canvi era difícil progressar. El fet que la igualtat de drets no es transformés en igualtat d’oportunitats, o que no es plantegessin mesures d’acció positiva per a facilitar el canvi, o que les dones majoritàriament passessin a treballar en el mercat laboral però sense abandonar el treball domèstic són factors que actuaven i actuen com un sostre invisible.

La nostra reflexió d’avui amb motiu d’aquesta celebració es vol centrar en un personatge d’actualitat, de nom Hillary (Rodham?) Clinton. Posem intencionadament el cognom entre parèntesi i amb un interrogant ja que la dona que aspira a presidir els Estats Units d’Amèrica ha abandonat el seu cognom propi per adoptar el del seu marit en una actitud que aquí se’ns fa difícil de comprendre i que ens neguem a acceptar com a tradició cultural.

Fa uns pocs mesos parlàvem de Responsabilitat Social i Cultura Popular, i afirmàvem que fins i tot les tradicions més arrelades s’han d’adaptar als nous temps si atempten contra aspectes vinculats amb els drets humans, la seguretat, o la dignitat de les persones.

Haver de canviar el nom en el moment de casar-se és una pràctica incomprensible avui dia i absolutament indigna, encara que les pròpies afectades de molts països no ho reconeguin així. Tampoc no ho reconeixen les musulmanes obligades culturalment i religiosament a portar el vel.

Des de la part del món en què aquest dret a la dignitat del propi nom es respecta, hem de defensar de manera activa i compromesa el respecte al nom de cadascú. O és els americans acceptarien en reciprocitat que el seu expresident es digués Bill Rodham? Per cert, a les enciclopèdies quin nom hauria de posar? El del naixement, els noms intermitjos segons els casaments? O el darrer amb el qual t'enterren?

O fins i tot ho podríem analitzar des d’una perspectiva no tant sobre la dignitat sinó sobre el ‘valor’ del nom. Avui el nom ve a fer una funció de marca personal, i la nostra presència a internet pot ser un valuós actiu. Té sentit anar canviant de nom?

Ja sabem que als EUA el canvi no és obligatori legalment. Però aleshores encara és més incomprensible. De fet, Hillary Rodham sempre havia fet servir el seu cognom de soltera fins fa poc. Hi ha qui diu que per estratègia política, potser per a no ferir les dones americanes que majoritàriament sí que opten pel canvi de cognom. De fet, no deixa de sorprendre que ara ja no només posi el Clinton sinó que el Rodham ja ha desaparegut del tot.

Països com França o Anglaterra també tenen pràctiques iguals.. Entre els grans, Alemanya no. Alguns incorporen el cognom del marit per mitjà de la preposició “de”, fet que indica un ignominiós sentit de propietat. A l’estat espanyol, on la descendència porta els dos cognoms, el de la via paterna i el de la via materna, els canvis legals permeten avui fins i tot alterar l’ordre d’aquests i posar primer el de la mare i després el del pare. A Catalunya, a més, es manté la tradició de posar la conjunció “i” per a unir els dos cognoms en un símbol d’igualtat.

I tornem al món d’Internet. Disposar de dos cognoms facilita una identitat diferent, que persones d’altres països no poden aconseguir. I poder canviar l’ordre permet guanyar identitat si es dóna el cas que el cognom patern és molt habitual i el matern és més singular. És a dir, que el nom pot donar joc i la identitat té marge per a modular-se. Però renunciar al propi cognom és una pèrdua d’identitat i de dignitat.

0 comentaris: