L'editorial del Periódico titula avui 'Oenagés sota sospita' la seva reflexió sobre l'acumulació de casos d'organitzacions humanitàries que presumptament han delinquit o no complert el sentit de la seva missió. Els casos són prou coneguts: Anesvad, Intervida, l'Arca de Zoè, ara Global Infantil, tot i que ara caldrà anar veient què hi ha de cert en cada cas, el cert és que les imatges de l'Arca de Zoè no deixen gaire lloc al dubte, com tampoc les d'Anesvad.
En el cas de Global Infantil, s'acusa el seu fundador de maltractar els nens que acull a Etiòpia, practicar la medicina sense estar titulat i abusar sexualment de diverses nenes.
L'editorial ens diu que "els experts vaticinen que el rosari de denúncies per una o altra mala pràctica seguirà, una vegada aquestes entitats han deixat de ser tabús. El risc és que la desconfiança del públic s'estengui a oenagés d'actuació modèlica i de comptabilitat cristal.lina. Hi ha tantes oenagés que resulta inevitable que algunes siguin un bluf, que responguin més als interessos personals dels que les dirigeixen que als objectius de les oenagés de debò. Deixant de costat activitats clarament delictives, el problema més estès és que algunes d'aquestes entitats es basen en el personalisme messiànic dels seus caps o la bona voluntat dels seus socis. I amb aquest bagatge no es pot intentar solucionar els problemes del món".
No cal dir que donem ple suport als temors que s'expressen a l'editorial en el sentit que la veda està oberta per a caçar ONGs que incompleixin. I això té part de positiu i part de negatiu. Cal corregir de manera immediata totes aquelles realitats o pràctiques concretes que no són acceptables, però amb compte que pel camí no perdem la reputació que el sector merescudament ha obtingut al llarg dels anys. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per a no transmetre aquesta imatge i per a defensar el gran valor que majoritàriament aporten les entitats sense ànim de lucre.
Dit això, evidentment la responsabilitat primera correspon a les pròpies organitzacions i el conjunt del tercer sector. En aquest sentit, val a dir que el mateix diari llança una crítica a les limitacions d'una iniciativa, la de la Fundació Lleialtat (malgrat que el Periódico dóna el nom en català, aquesta organització només usa el nom espanyol Fundación Lealtad).
La Fundación Lealtad certifica els mecanismes de decisió i de democràcia interna de les ONGs que, voluntàriament, se sotmeten al seu escrutini. Afegeix l'editorial: "Està molt bé, però no n'hi ha prou, ja que queda fora de supervisió la missió social i els diners recaptats i gastats. L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i el Tribunal de Comptes haurien de controlar l'ús que es fa de les donacions del públic, i no només del diner públic que va a parar a les oenagés".
No sé si la proposta que sigui l'AECI és la més adequada però en tot cas són evidents les limitacions d'una certificació que sembla que estigui més pensada per a fer més estreta la porta que permet les entitats accedir a les empreses. Certament crear i mantenir una reputació vinculada a unes bones pràctiques reals és molt més que el que se'ns proposa des de la Fundación Lealtad, tot i que és un primer pas interessant i correcte.
Massa sovint se'ns proposa un debat al voltant de la transparència de les ONGs quan el veritable debat és sobre la Responsabilitat Social de les ONGs, el qual per descomptat inclou la transparència. Però la transparència no és més que la possibilitat de valorar què succeeix a l'interior d'una organització però no pressuposa que hi hagi una gestió proactiva de l'RSE, o en aquest cas, de l'RSO!
En el cas de Global Infantil, s'acusa el seu fundador de maltractar els nens que acull a Etiòpia, practicar la medicina sense estar titulat i abusar sexualment de diverses nenes.
L'editorial ens diu que "els experts vaticinen que el rosari de denúncies per una o altra mala pràctica seguirà, una vegada aquestes entitats han deixat de ser tabús. El risc és que la desconfiança del públic s'estengui a oenagés d'actuació modèlica i de comptabilitat cristal.lina. Hi ha tantes oenagés que resulta inevitable que algunes siguin un bluf, que responguin més als interessos personals dels que les dirigeixen que als objectius de les oenagés de debò. Deixant de costat activitats clarament delictives, el problema més estès és que algunes d'aquestes entitats es basen en el personalisme messiànic dels seus caps o la bona voluntat dels seus socis. I amb aquest bagatge no es pot intentar solucionar els problemes del món".
No cal dir que donem ple suport als temors que s'expressen a l'editorial en el sentit que la veda està oberta per a caçar ONGs que incompleixin. I això té part de positiu i part de negatiu. Cal corregir de manera immediata totes aquelles realitats o pràctiques concretes que no són acceptables, però amb compte que pel camí no perdem la reputació que el sector merescudament ha obtingut al llarg dels anys. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per a no transmetre aquesta imatge i per a defensar el gran valor que majoritàriament aporten les entitats sense ànim de lucre.
Dit això, evidentment la responsabilitat primera correspon a les pròpies organitzacions i el conjunt del tercer sector. En aquest sentit, val a dir que el mateix diari llança una crítica a les limitacions d'una iniciativa, la de la Fundació Lleialtat (malgrat que el Periódico dóna el nom en català, aquesta organització només usa el nom espanyol Fundación Lealtad).
La Fundación Lealtad certifica els mecanismes de decisió i de democràcia interna de les ONGs que, voluntàriament, se sotmeten al seu escrutini. Afegeix l'editorial: "Està molt bé, però no n'hi ha prou, ja que queda fora de supervisió la missió social i els diners recaptats i gastats. L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i el Tribunal de Comptes haurien de controlar l'ús que es fa de les donacions del públic, i no només del diner públic que va a parar a les oenagés".
No sé si la proposta que sigui l'AECI és la més adequada però en tot cas són evidents les limitacions d'una certificació que sembla que estigui més pensada per a fer més estreta la porta que permet les entitats accedir a les empreses. Certament crear i mantenir una reputació vinculada a unes bones pràctiques reals és molt més que el que se'ns proposa des de la Fundación Lealtad, tot i que és un primer pas interessant i correcte.
Massa sovint se'ns proposa un debat al voltant de la transparència de les ONGs quan el veritable debat és sobre la Responsabilitat Social de les ONGs, el qual per descomptat inclou la transparència. Però la transparència no és més que la possibilitat de valorar què succeeix a l'interior d'una organització però no pressuposa que hi hagi una gestió proactiva de l'RSE, o en aquest cas, de l'RSO!
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada