La transparència de les administracions públiques és un repte urgent per molts i diversos motius: per a donar exemple, per a lluitar contra la corrupció i corruptel·les, per a millorar l'eficiència, per a facilitar la participació ciutadana, per a recuperar la confiança en la política... En el context de les organitzacions polítiques complexes, a més, per a mostrar transparentment quina és la distribució i el repartiment de la riquesa i les inversions.Si uns anys enrere algú podia considerar que la transparència de les balances fiscals era tan sols un objectiu polític partidista o que responia a un excés de zel, ara ja s'està demostrant que són una necessitat de primer ordre per a demostrar la Responsabilitat Social de l'aparell públic, tant en la seva equanimitat com en un altre punt igual o més important: evitar que es pugui fer un ús interessat de dades falses per a crear estats d'opinió que alterin la convivènia entre comunitats i entre les persones.
El fet que col·lectius ciutadans, universitaris, i també empresarials, agafin el relleu al món polític en aquestes reivindicacions, els atorga una major legitimitat i ens permet que, amb major facilitat, les considerem una mostra de respecte bàsic als partprenents, a les parts interessades de qualsevol organització que genera, per bé i per mal, uns impactes al seu voltant. Amb l'afegitó que el sector públic hauria d'aplicar models de governança, de transparència i de democràcia excel·lents i exemplars.
Tradicionalment s'havia dit que el diner no vol soroll, i aquesta expressió era absolutament descriptiva de l'empresariat català, el qual ha preferit en tot moment passar més aviat desapercebut, sense ostentacions ni protagonismes. Segurament devien barrejar-se una certa manera cultural de ser i una clara defensa dels interessos empresarials.
Molt han d'haver canviat les condicions, el context, les xifres i les expectatives perquè l'empresariat del país comenci a perdre la por o la compostura i no s'estigui d'abocar les seves reivindicacions. Primer fou l'acte de l'IESE, on fa uns mesos centenars de representants del món empresarial, d'alt nivell, van fer saber les seves reclamacions sobre l'aeroport.
Ara, ha estat Foment del Treball Nacional, per la boca del seu president Joan Rosell, qui ha trencat les formes tradicionals i ha reclamat que l'Estat compleixi el mandat de publicar les balances fiscals i la necessitat d'invertir a Catalunya. La manca d'inversions, segons Rosell, “entorpeix la competitivitat de l'economia i de les empreses de Catalunya, per la manca de serveis i infraestructures que contribueixin a millorar la competitivitat".
La patronal catalana ha analitzat les inversions pressupostades per l'Estat en el període 1997-2007 i les liquidades, arribant a conclusions contundents sobre la desviació produïda i la migradesa de les inversions, comparant períodes prou llargs.
A més, és coneguda la percepció general a nivell estatal segons la qual Catalunya s'emporta bona part d'aquestes inversions, fet que contrasta radicalment amb les dades reals. Davant les situacions esdevingudes tant en el terreny de les inversions com en el de les percepcions, la política, ara de la mà d'altres interlocutors qualificats, ha de fer un pas endavant en la transparència i dignitat de la seva responsabilitat.
El Periódico: Foment del Treball denuncia que Catalunya rep un 28% menys d'inversió que Madrid (cat) // Foment del Treball denuncia que Catalunya recibe un 28% menos de inversión que Madrid (cast)
La Vanguardia: Foment del Treball denuncia que Catalunya ha recibido un 28% menos de inversión que Madrid en los últimos 11 años
Vilaweb: Montilla avisa de la desafecció dels catalans envers Espanya
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada